Fagres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFagres

Localització
 40° 45′ N, 24° 00′ E / 40.75°N,24°E / 40.75; 24
Modifica les dades a Wikidata
Crater trobat a Fagres (530-520 ae), Museu Arqueològic de Kavala

Fagres (en grec antic Φάγρης, -ητος) fou una antiga polis (ciutat grega)[3] situada a Tràcia, entre els rius Estrimó i Nestos.[1][2] El gentilici n'és fagresos, -es (Φαγρῄσιοϛ).[3]

La fundaren a la costa colons de Tassos. Era a 10 km d'Amfípolis  i a 15 km al sud-oest de Pèrgam.[4][2] Segons Heròdot, els seus habitants eren piers. Afegeix Tucídides que aquests foren expulsats de Pieria per Alexandre I de Macedònia, i s'establiren a Fagres i a l'est del riu Estrimó.[5] Estava fortament fortificada com indica la seua classificació com a teicnos per Heròdot.[2]

Juntament amb Galepsos i Apol·lònia fou destruïda per Filip II de Macedònia després de la captura d'Amfípolis en la seua campanya de l'any 358 ae. Estrabó, però, diu que formava part del Regne de Macedònia durant el regnat de Filip II i d'Alexandre el Gran.[6][7][8] En realitat, l'exèrcit macedoni havia sotmés peonis i agrians i s'havia annexionat tota la Tràcia occidental des de l'Estrimó al Nestos, frontera que encara romania en època d'Estrabó (s. I).

Leake, seguit per Perdrizt i Collart, en situà el centre urbà en un turó amb riques ruïnes a l'est de la població d'Orphanion, a 8 km a l'est de la desembocadura de l'Estrimó.[9] Les excavacions hi descobriren ceràmica àtica i tàssia de finals del s. VI-principis del V ae.

Hi ha restes arqueològiques del període hel·lenístic i una necròpoli de finals del s. III- principis del II ae al nord-oest del turó, la qual cosa indica que Fagres sobrevisqué fins a època romana.[10] El jaciment fou confirmat pel descobriment d'una moneda de bronze de finals del s. IV ae, amb un cap d'Apol·lo a l'anvers, un pròtom de lleó al revers, i la llegenda ΦΑΓΡ.[11]

Referències[modifica]

  1. Hecateu de Milet, fr. 156.
  2. 2,0 2,1 2,2 Heròdot, Història, VII. 122.2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Hdt» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Supplementum Epigraphicum Graecum 38 656
  4. Periple de Pseudo-Escílax , 68.
  5. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponés, II. 99. 3.
  6. Estrabó, op. cit. VII. fr. 35.
  7. Demòstenes, Discurs IX = Contra Filip, Tercer discurs, 26.
  8. Estrabó, Geografia, VII. fr. 33.
  9. Leake, William Martin. Travels in Northern Greece (en inglés). 3, 1835, p. 176 y sigs.  Perdrizet, Paul. Voyage dans la Macédoine première, I. Inscriptions de la région strymonique, II. Bisaltie, III. Odomantique, IV. Piérie du Pangée (en francés), 1894, p. 440.  Collart, P. Une réfection de la 'via egnatia' sous Trajan (en francés), 1935, p. 76 y sigs.. 
  10. Nikolaidou-Patera, M. Ὰνασκαφικὲϛ ἕρευνεϛ στρὶϛ ἀρχαἶεϛ πόλεις Τράγιλο και Φάγρητα (en grec). 3, 1989, p. 489-491 (ΑΕΜΘ). 
  11. Liampi, K. The Mint of Phagres. 10, p. 25-35 (NomCron). any=1991}

Bibliografia[modifica]