Antíoc I de Commagena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntíoc I de Commagena
AntiochusICommagene.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 86 aC
Mort 38 aC (47/48 anys)
Sepultura Mont Nemrut
Època Període hel·lenístic
Dades familiars
Dinastia Orontid Dynasty
Cònjuge Isias
Fills
Pares Mitridates I de CommagenaLaodice VII Thea
Modifica dades a Wikidata

Antíoc I de Commagena (Antiochus Theos Dikaios Epiphanes Filorhomaios Philhellen, Ἀντίοχος) (nascut el 16 de juliol del 98 aC-mort entre 38 i 31 aC) fou rei de Commagena, fill de Mitridates I Cal·línic al que va succeir el 86 aC (modernament la seva pujada al poder se situa més tard vers el 69 aC) i de Laodice, filla del selèucida Antíoc VIII Grypos. Per part del seu pare reclamava descedència aquemènida.

El 84 aC o 83 aC va haver de reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia. Fou estret aliat de Darios, el rei de la Mèdia Atropatene que va florir a l'entorn de l'any 70 aC. El 65 aC Gneu Pompeu va decidir atacar el regne. Antíoc va demanar la pau i va fer aliança amb Roma; el regne fou augmentat amb la ciutat de Selèucia del Tigris i amb els territoris mesopotàmics ocupats per Pompeu.

El governador de Cilícia, Ciceró, va tenir en Antíoc un fidel aliat contra els parts; a la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Antíoc fou partidari de Pompeu al que va ajudar amb soldats. Antíoc va donar la seva filla en matrimoni a Orodes II de Pàrtia rei de Pàrtia, el pare del príncep Pacoros, i això el va decantar cap aquest quan es va produir la gran invasió dels parts (dirigida per Pacoros) l'any 38 aC. La invasió va acabar malament pels parts (38 aC) amb la derrota i la mort de Pacoros, i molts dels derrotats fiugitius es van refugiar al regne d'Antíoc. L'any 38 el general Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus), llegat de Marc Antoni, va atacar a Antíoc per castigar-lo i prendre-li el seu tresor; Antíoc va resistir i va demanar la pau per la qual el rei pagava mil talents i tornava a l'amistat amb Roma; durant les operacions va arribar Marc Antoni que va establir el setge de Samòsata, però no la va poder ocupar i finalment van haver d'acordar la pau en la que Antíoc només pagava tres-cents talents i tornava a l'amistat amb Roma.

Dió Cassi diu que Antíoc fou assassinat per Fraates IV de Pàrtia. Va morir abans de l'any 31 aC i després de l'any 38 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II Filohel·len, probablement vers el 35 aC.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antíoc I de Commagena Modifica l'enllaç a Wikidata