Alexandre I Balas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre I Balas
AlexanderI.jpg
Moneda de plata d'Alexandre Balas. La inscripció grega diu ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΛΕΧΑΝΔΡΟΥ ("rei Alexandre"). La data ΓΞΡ és l'any 163 de l'era selèucida que correspon entre el 150 i 149 aC. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Esmirna Modifica el valor a Wikidata
Mort145 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida
150 aC – 146 aC
← Demetri I SòterDemetri II Nicàtor → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSeleucids (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCleòpatra Thea Modifica el valor a Wikidata
FillsAntíoc VI Dionisi Modifica el valor a Wikidata
ParesAntíoc IV Epífanes Modifica el valor a Wikidata i Laodice IV Modifica el valor a Wikidata
GermansNysa, Antíoc V Eupator i Laodice VI Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.

Encara que es feia passar per fill d'Antíoc IV Epifanes, es creu que era un aventurer nascut a Esmirna d'origen humil. Heraclides, antic primer ministre i germà del sàtrapa de Babilònia Timarc, el va utilitzar per organitzar una aliança contra el rei Demetri I Soter encapçalada per Pèrgam, Egipte i Roma. El Senat romà el va reconèixer com a legítim rei al 154 aC i va esclatar la guerra civil. El 150 aC es va produir a Antioquia una revolta al seu favor i Demetri I va morir a la lluita. Alexandre va ser proclamat rei i es va casar amb Cleòpatra Thea, filla de Ptolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar.

El 147 aC Demetri II Nicàtor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; el seu lloctinent Apol·loni va desembarcar amb alguns partidaris a Fenícia i va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fenícia com a Palestina. Jonatan Macabeu, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apol·loni va fugir cap a Jamnia i després mes al sud perseguit per Jonatan que el va derrotar altra vegada a Ashod. Després Jonatan va entrar a Ascaló sense lluita. Mentrestant Demetri havia desembarcat amb mercenaris cretencs a la costa prop d'Antioquia. Ptolemeu VI d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que patís un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolemeu va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla de l'Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat on va ser coronat rei. Es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare.

Alexandre es va escapar al territori dels Nabateus, on el seu rei el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolemeu VI Filomètor, que va morir poc després a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes i els egipcis van evacuar la Celesíria.[1]

Referències[modifica]

  1. Alexander Balas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 114
Precedit per:
Demetri I Soter
Imperi Selèucida Succeït per:
Demetri II Nicàtor
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre I Balas