Demetri I de Bactriana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDemetri I de Bactriana
Demetrius I MET coin.jpg
Dades biogràfiques
Naixement segle III aC
Mort dècada del 180 aC
Època Període hel·lenístic
Dades familiars
Pare Eutidem I
Modifica dades a Wikidata
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic

Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar al seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος = jove príncep) se li va prometre la mà d'una filla d'Antíoc III (vers 206 aC).[1]

Va succeir al seu pare després del 200 aC i va regnar no menys de 10 anys. Amb les mans lliures es va estendre cap a l'Índia probablement vers el 180 aC, després de la desaparició del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia Sunga i se suposa que hauria arribat fins a Pataliputra (moderna Patna) encara que això no és gaire probable. L'expansió es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del Regne Indogrec. Demetri va cedir la corona de Bactriana al seu fill Eutidem II (després del 180 aC) i ell mateix va restar a l'Índia. Hauria refundat Taxila i també Sagala que sembla que va rebatejar com Eutidèmia.[2] El va succeir a l'Índia el seu fill Agàtocles Dikaios que fou el que li va donar l'epítet d'Invencible.[3]

Campanya de l'Índia[modifica]

Demetri va iniciar la invasió del nord-oest de l'Índia vers 180 aC, just després de la destrucció de la dinastia maurya pel general Pusyamitra Sunga, que va fundar una nova dinastia (dinastia Sunga 185-78 aC). Els mauryes tenien aliances diplomàtiques amb els grecs i eren segurament considerats aliats pels grecobactrians[4] Els grecobactrians podrien haver envaït també l'Índia per protegir a les poblacions gregues al subcontinent.[5]

Demetri va començar per recuperar la província d'Aracòsia, al sud de l'Hindu Kush, on ja vivien molts grecs però on governaren els mauryes des de l'alliberament del territori per Chandragupta Maurya de mans de Seleuc I Nicator. A les seves "Estacions partes", Isidor de Carax esmenta una colònia anomenada Demetries (Demetries d'Aracòsia, Claudi Ptolemeu l'esmenta com Demetriàpolis), que hauria format el mateix Demetri. Una dedicatòria en una pedra descoberta a Kulyab a uns 100 km al nord-est d'Ai-Khanoum, coneguda com a inscrpció d'Heliòdot, s'esmenten les victòries del príncep Demetri durant el regnat del seu pare.

Moneda de Demetri I

La camapanya grega hauria arribat fins a la capital sunga a l'est de l'Índia, a Pataliputra, la moderna Patna).[6] Es considera generalment que Demetri va governar des de Taxila on moltes monedes d'ell foren trobades al lloc arqueològic de Sirkap). Els registres indis descriuen els atacs grecs a Saketa, Panchala, Mathura i Pataliputra (Gargi-Samhita, capítol Yuga Purana). No obstant aquestes campanyes corresponen més probablement a un rei posterior, Menandre I, i Demetri probablement només va ocupar àrees al Pakistan. Altres reis haurien expandit també els territoris. Vers el 175 aC els indogrecs governaven parts del nord-oest de l'Índia i la dinastia Sunga romania al Ganges, Índia central i oriental.

La inscripció d'Hathigumpha escrita pel rei Kharavela de Kalinga s'ha interpretat com que descriu la presència del rei Demetri i el seu exèrcit a l'Índia oriental fins a la ciutat de Rajgir (aleshores Rajagriha) a uns 70 km al sud-est de Pataliputra i una de les principals ciutats budistes sagrades, però diu que Demetri es va retirar a Mathura al saber els èxits militars de Kharavela més al sud:

"Llavors, en el vuitè any, Kharavela amb un gran exèrcit havia saquejat Goradhagiri i va pressionar a la zona de Rajagaha (Rajagriha). A causa de saber això i d'aquest acte de valor, el rei yavana (grec) Dimi[ta] es va retirar a Mathura amb el seu exèrcit desmoralitzat." Epigraphia Indica, Vol. XX.[7]

Final[modifica]

Moneda de Demetri I

Demetri I va morir per causes desconegudes en una data incerta que alguns situen el 180 aC i altres el 170 aC. Els reis Pantaleó, Antímac I, Agàtocles i possiblement Eutidem II van governar després de Demetri I; les diverses teories inclouen a tots com a parents de Demetri o només a Antímac. El regne de Bactriana va caure en mans d'un nou i capacitat governant Eucràtides I.

Demetri i el budisme[modifica]

El budisme va florir sota els reis indogrecs i W.W. Tarn pensa que la invasió de l'Índia no tenia per objecte només donar suport als mauryes, sinó també als budistes. Els relats budistes així ho deixen entendre però historiadors modern com Romila Thapar pensen que els budistes exageraven i atribueix la invasió purament a motius econòmics[8]

Monedes[modifica]

Hi ha quatre tipus de monedes. Un de bilingüe en grec i kharosthi però s'associa generalment a Demetri II. Un altre tipus el forma una sèrie amb el rei amb la diadema seria de les primeres emissions de demetri I. Un altre tipus són les monedes de "l'elefant" que mostre a Demetri amb la corona d'elefant un símbol conegut a l'Índia que recorda a Ganesha; i un altre tipus també té com a motiu un elefant, i representa al rei i un elefant que seria un símbol budista i representaria la victòria del budisme; al revers i ha un caduceu, símbol de reconciliació entre dos serps que lluiten, que representaria la pau entre grecs i sungues i per tant entre budistes i hinduistes. L'elefant ha estat descrit també com a símbol de la ciutat de Taxila i fins i tot de l'Índia. Indiscutibles signes budistes s'han trobat a posteriors monedes indogregues, però queden pocs dubtes que Demetri era personalment budista.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demetri I de Bactriana Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica]

  1. Polibi 11.34 Setge de Bactra
  2. Claudi Ptolemeu, Geographia, VII 1
  3. No hi ha monedes atribuïdes sens dubte a Demetri que portin el títol de Aniketos però s'utilitza en unes monedes de pedigrí feta per Agaàtocles que porta al revers la classica imatge del rei Demetri coronat i la llegenda DEMETRIOU ANIKETOU, i al revers Hèrcules coronant-se a si mateix a la llegenda "del rei Agàtocles" (Boppearachchi, Placa 8). Monedes del que seria Demetri III utilitzen també el títol "Invencible", i per això per algun s'han atribuït a Demetri I però sembla que erròniament (Whitehead.)
  4. Elements que ens informen d'aquesta aliança:
    • Descripció de l'aliança matrimonial del 302 aC a Estrabó 15.2.1(9): "els indis ocupaven en part alguns països situats al llarg de l'Indus, que antigament pertanyien als perses: Alexandre va privar als arians d'aquestos territoris i hi va establir colònies pròpies però Seleuc I Nicàtor els va cedir a Sandrocottus com a conseqüència d'un contracte de matrimoni, rebent a canvi cinc cents elefants." L'ambaixador Megastenes fou enviat a la cort maurya en aquesta ocasió.
    • Als Edictes d'Asoka, el rei Asoka dou que havia enviat emissaris budistes als regnes hel·lenístics de l'oest vers el 250 aC
    • Quan Antíoc III el Gran, després de fer la pau amb Eutidem va anar a l'Índia el 209 aC, es diu que va renovar l'amistat amb el rei indi i que va rebre regals d'aquest: "Va creuar el Caucas (Hindu Kush) i va baixar a l'Índia renovant la seva amistat amb Sofagasenos, el rei dels indis; va rebre més elefants fins que en va tenir 150 junts; i havent aprovisionat a les seves tropes, va marxar amb el seu exèrcit deixant a Androstenes de Cízic la tasca de portar a casa el tresor que el rei indi li havia promès. Polybius 11.39
  5. "Òbviament pels grecs que vivien a l'Índia i patien l'opressió dels sungues pels quals eren estrangers i herètics, Demetri hauria aparegut com un salvador", Mario Bussagli, pàg. 101
  6. "Aquells que van arribar després d'Alexandre van arribar al ganges i a Pataliputra" (Estrabó, XV.698)
  7. text complert
  8. Asoka and the Decline of the Mauryas, per Romila Thapar, Oxford University Press, 1960

Referències[modifica]

  • "The Shape of Ancient Thought. Comparative studies in Greek and Indian Philosophies" per Thomas McEvilley (Allworth Press and the School of Visual Arts, 2002) ISBN 1-58115-203-5
  • "Buddhism in Central Asia" per B.N. Puri (Motilal Banarsidass Pub, 2000) ISBN 81-208-0372-8
  • "The Greeks in Bactria and India", W.W. Tarn, Cambridge University Press.