Rescuporis I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRescuporis I
Coin of Rhescuporis II.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort90 dC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaTiberian-Julian dynasty (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsTiberi Juli Sauromates Modifica el valor a Wikidata
ParesCotis I del Bòsfor Modifica el valor a Wikidata  i Eunice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Rescuporis I o Tiberi Juli Rescuporis I (grec antic: Τιβέριος Ἰούλιος Ῥησκούπορις, llatí: Tiberius Iulius Rhescuporis) va ser rei del Bòsfor de l'any 68 al 93. Era fill de Cotis I i de la seva esposa Eunice. El seu oncle patern era Mitridates II, que també havia estat rei del Bòsfor.

La seva àvia paterna era la princesa odrísia Gepepiris, i a través d'ella, descendent de Marc Antoni. Rescuporis, per aquests ascendents, estava relacionat amb la família Júlia-Clàudia.

Es coneix molt poc de la vida de Rescuporis I. L'any 63, per raons desconegudes, l'emperador Neró va deposar al seu pare Cotis I, i el Regne del Bòsfor es va incorporar a la província romana de Mèsia Inferior de l'any 63 al 68.[1]

A la mort de Neró el juny del 68, Galba el va succeir com a emperador romà. Amb l'ajuda de la seva mare, Rescuporis I va aconseguir que el Regne del Bòsfor fos reconegut, i va passar a ser un regne client de Roma. El territori es va mantenir semi-independent i estable una vegada més. Potser durant el primer any del seu regnat, la seva mare va actuar com a regent. El Regne del Bòsfor seguia comerciant amb Anatòlia i els regnes veïns.[2][1]

El títol reial de Rescuporis a les monedes diu en grec: ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΡΗΣΚΟΥΠΟΡΙΔΟΣ ('del rei Rescuporis'). Va regnar durant l'any dels quatre emperadors el període de la dinastia Flàvia, fins al regnat de l'emperador Domicià.

Rescuporis I va ser al tron fins a l'any 93. No se sap el nom de la seva dona, però aquest matrimoni va tenir un fill, Sauromates I o Tiberi Juli Sauromates, que el va succeir.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mitchiner, Michael. The Ancient & Classical World, 600 B.C.-A.D. 650. Londres: Hawkins Publications, 1978, p. 69-70. ISBN 9780904173161. 
  2. 2,0 2,1 Minns, Ellis H. Scythians and Greeks : a survey of ancient history and archaeology on the North coast of the Euxine from the Danube to the Caucasus. Nova York: Biblo and Tannen, 1970, p. 590.