Tiberi Juli Sauromates
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 123 |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Període | Imperi Romà |
| Família | |
| Família | Tiberian-Julian dynasty (en)  |
| Fills | Cotis II del Bòsfor |
| Pare | Rescuporis I |
Tiberi Juli Sauromates (de nom llatí: Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes grec antic: Τιβέριος Ἰούλιος Σαυροματης Φιλόκαισαρ Φιλορώμαίος Eυσεbής) va ser un rei del Bòsfor que va regnar de l'any 93 al 123, quan va morir.
Era fill de Rescuporis I, a qui va dedicar una estela l'any 93 on encara no s'anomena rei, però es qualifica comm a descendent d'Aspurge, de Posidó i d'Hèracles.[1]
Podria ser que la seva dona es digués Pepepiris, reina que apareix en algunes monedes, però aquesta opinió és discutida per altres numismàtics.[2]
Va regnar en temps dels emperadors Domicià (81-96), Nerva (96-98), Trajà (97-117) i Adrià (117-138), i és conegut principalment a través d'inscripcions i per les seves monedes. El regnat de Sauromates I es va caracteritzar per la influència de l'Imperi Romà sobre el regne del Bòsfor, i això s'observa en l'evolució de les seves monedes on de vegades apareix el retrat de l'emperador,sobretot el de Trajà. entre els anys 98 i 102.[1]
Durant el període següent, del 102 al 108, l'efígie imperial ja no està representada però el rei es proclama Philocaesar Philoromaios, és a dir, 'amic de Cèsar i dels romans'. Probablement hi va haver un cert rebuig del regne del Bòsfor a la implicació de Trajà en les guerres de Dàcia. Roma va incorporar el regne del Bòsfor dins de l'òrbita de la seva política i el rei es va veure obligat a concloure un tractat d'aliança amb Trajà.
Una mica després dels anys 110-111, Sauromates I va prendre els títols de gran rei, rei de reis i fins i tot gran rei de reis, que sens dubte, va deixar d'usar després del 112 una mica abans de la intervenció de Trajà a Orient.[3]
En la seva Correspondència, Plini el Jove parla diverses vegades dels intercanvis epistolars cap a l'any 103 entre Sauromates o el seu enviat i Trajà, i diu que va enviar una ambaixada a l'emperador Adrià, segurament als inicis del regnat d'aquest.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Kazanski, Michel; Vanessa Soupault. Les sites archéologiques en Crimée et au Caucase durant l'antiquité tardive et le haut Moyen-Age. Leiden: Brill, 2000, p. 47-52. ISBN 9789004117464.
- ↑ Smith, William (ed.). «Sauromates I». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Mitchiner, Michael. The Ancient & Classical World, 600 B.C.-A.D. 650. Londres: Hawkins Publications, 1978, p. 69. ISBN 9780904173161.
- ↑ Gonzales, Antonio «Has epistulas Hermes tulit… : Lettres et porteurs de lettres dans la Correspondance de Pline le Jeune». Dialogues d'histoire ancienne, 24, 2, 1998, pàg. 83.
