65 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 65 aC (lxv aC) |
| Islàmic | 707 aH – 706 aH |
| Xinès | 2632 – 2633 |
| Hebreu | 3696 – 3697 |
| Calendaris hindús | -9 – -8 (Vikram Samvat) 3037 – 3038 (Kali Yuga) |
| Persa | 686 BP – 685 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 186 |
| Ab urbe condita | 689 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
| Anys | |
| 68 aC 67 aC 66 aC - 65 aC - 64 aC 63 aC 62 aC | |
L'any 65 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Torquat i Cota (o, més rarament, any 689 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «65 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Judea
[modifica]- Hircà II va fugir de Jerusalem i es va refugiar al país dels nabateus, on el seu aliat Aretes III Filohel·len li va donar refugi, i aquell mateix any va envair Judea per reposar-lo al tron i va assetjar Jerusalem, però Aristòbul II de Judea va aconseguir la intervenció dels romans (els legats de Pompeu Magne, que eren Marc Emili Escaure i Aulus Gabini) i el van obligar a retirar-se.[2]
- Pompeu Magne conquereix la Còlquida. El rei dels ibers del Caucas, Artag es declara client de Roma. Pompeu condueix les seves tropes a través de la vall del Fasis fins a la Mar Negra, on l'esperava la flota del seu legat Servili. Amb el pretext d'una revolta a Albània, va abandonar la persecució de Mitridates, va deixar Servili a càrrec de les rutes marítimes i va tornar a Armènia Menor a finals d'any.[3]
Armènia
[modifica]- Fraates III de Pàrtia, després de la derrota de Tigranes II d'Armènia davant dels romans, pren possessió d'Adiabene i va intentar també ocupar Corduena.[3]
República Romana
[modifica]- Luci Manli Torquat i Luci Aureli Cota són elegits cònsols.[4]
- Aquell any havien estat cònsols electes Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet però van ser condemnats per ambitus. Segons Cassi Dió l'acusació contra els cònsols electes la va presentar el mateix Cota, però segons Ciceró va ser el jove Torquat.[4][5]
- Abans que els cònsols Manli Torquat i Cota prenguessin possessió dels seus càrrecs, es va iniciar la primera conspiració de Catilina que tenia previst assassinar els cònsols entrants l'1 de gener d'aquell any, però el pla va fracassar. Tot i així Torquat va defensar a Catilina aquell mateix any quan va ser acusat de repetundae (extorsió) en la seva província.[6]
- En resposta a l'il·legal exercici dels drets dels ciutadans estrangers, el senat romà va aprovar la Lex Papia,a proposta del tribú de la plebs Gai Papi, que va expulsar a tots els estrangers, excepte els italians, de Roma.[7]
Naixements
[modifica]- 8 de desembre - Horaci, poeta romà.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIV, 1-4
- 1 2 Mommsen, Theodor. Historia Romana: vol. VI. París: A. Franck, 1868, p. 276 i 294.
- 1 2 Cassi Dió. Historia romana, XXXVI, 27
- ↑ Ciceró, Pro Sulla, 17, 18.
- ↑ Ciceró. In L. Catilinam (Les Catilinàries), III, 8
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 123 [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ Suetoni. De viris illustribus, XVIII, 25
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 65 aC