47 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 47 aC (xlvii aC) |
| Islàmic | 689 aH – 688 aH |
| Xinès | 2650 – 2651 |
| Hebreu | 3714 – 3715 |
| Calendaris hindús | 9 – 10 (Vikram Samvat) 3055 – 3056 (Kali Yuga) |
| Persa | 668 BP – 667 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 204 |
| Ab urbe condita | 707 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 50 aC 49 aC 48 aC - 47 aC - 46 aC 45 aC 44 aC | |
El 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Calè i Vatini (o també any 707 ab urbe condita). La denominació 47 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Esdeveniments
[modifica]Àsia
[modifica]- Feng Yuan, es consolida emperador de la Xina durant la Dinastia Han.
República Romana
[modifica]- 15 de novembre del 48 aC[1] (1 de gener de 707 del calendari romà):
- Juli Cèsar rep de nou la dictadura, però aquesta vegada per una durada indeterminada. Se li atorga el dret a presentar-se al consolat cinc anys seguits, el dret de pau i de guerra, el dret de disposar de les províncies pretorianes i el de designar els candidats a les diverses magistratures (excepte el tribunat i l'edilitat plebea), a més de la potestat tribunícia vitalícia.
- Inici a Roma del consolat de Quint Fufi Calè i Publi Vatini (o 23 d'octubre del 48 aC).[2]
- Segona guerra civil romana:
- 20 de novembre del 48 aC (6 de gener del calendari romà): Cèsar ocupa l'Illa de Faro i el port d'Eunostos.[1]
- 21 de novembre del 48 aC (7 de gener del calendari romà): batalla de l'Heptastadi.[1] Sorprès al dic de l'Heptastadi, Cèsar aconsegueix escapar nedant.
- 1 de desembre del 48 aC (17 de gener del calendari romà): Cèsar allibera Ptolemeu XIII.[1]
- 4 de desembre del 48 aC (20 de gener del calendari romà): Aule Gabini és derrotat pels dàlmates a l'Il·líria.[1]
- 19 de desembre del 48 aC (6 de febrer del calendari romà): batalla naval de Canop.[1]
- 5 de gener (23 de febrer del calendari romà): Vatini es dirigeix a Il·líria amb la seva flota.[1]
- 16 de gener (6 de març del calendari romà), Egipte: Ptolemeu XIII fuig i mor combatent Cèsar a la batalla del Nil (Pelúsion). El seu germà petit, Ptolemeu XIV, el succeeix a l'edat d'11 anys i es casa amb la seva germana Cleòpatra VII, qui el farà matar l'any 44 aC.
- 25 de gener (15 de març del calendari romà):[1] Mitridates de Pèrgam i Antípatre d'Idumea, vinguts de Judea en auxili de Cèsar, forcen el pas del Nil en el combat del camp dels jueus contra l'exèrcit egipci.[3]
- A Judea, a la mort de Pompeu, Hircà II i Antípatre fan costat a Cèsar. Antípater dona suport militar i diplomàtic a la campanya de Mitridates a Egipte. Com a recompensa, Cèsar confirma Hircà II com a summe sacerdot i etnarca. Atorga a Antípatre la ciutadania romana, el títol de procurador (epitropos) de Judea i permís per reconstruir les muralles de Jerusalem. Antípatre nomena el seu fill Fasael estrateg de Jerusalem i el seu fill petit, Herodes I el Gran, estrateg de Galilea.[3] L'èxit d'Herodes a Galilea provoca la gelosia d'Hircà i de l'aristocràcia. Herodes és comminat a justificar-se davant el sanedrí. Recolzat pel governador de Síria Sext Cèsar i arran d'una intervenció ambigua del líder fariseu Saméas (Shemayah o Xammai?),[4] Herodes és absolt. Herodes és posteriorment nomenat estrateg de la Celesíria i de Samaria (46 aC).
- 6 de febrer (27 de març del calendari romà): Alexandria capitula.[1] Cèsar imposa a Ptolemeu XIV el retorn al poder de Cleòpatra VII, convertida en la seva amant.
- 12 de juny (2 d'agost del calendari romà): Farnaces II, que havia aprofitat la guerra civil romana per reconquerir territoris, és derrotat a la batalla de Zela per Cèsar, vingut d'Egipte (famosa frase: Veni, vidi, vici).[5]
- Agost (octubre del calendari romà): estada de Cèsar a Roma.
- Octubre - El Cèsar sufoca un motí dels seus veterans a Roma.
- Novembre (desembre del calendari romà): Cèsar desembarca a l'Àfrica amb sis legions per enfrontar-se als pompeians.
- 48-47 aC: Lèpid esdevé governador de l'Hispània Citerior.[6]
- Cleòpatra VII restaura l'autoritat d'Egipte sobre l'illa de Xipre, que el seu pare havia cedit als romans el 59 aC.[7]
- Un fill de Pompeu el Gran, Gneu Pompeu el Jove, després de la mort del seu pare, sommet les Balears sense lluita. Només Eivissa resisteix, però al final és conquistada.
Naixements
[modifica]- Properci, poeta llatí
- Ptolemeu XV Cesarió, rei d'Egipte
- Marc Antoni Antillus fill de Marc Antoni i Fúlvia.
Necrològiques
[modifica]- 13 de juny - El faraó Ptolemeu XIII Filopàtor (ofegat al riu Nil).
- Farnaces II del Regne del Pont.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 University of California Press. Julius Caesar, 2007, p. 392. ISBN 978-0-520-23502-1.
- ↑ Moreau. L'Art de vérifier les dates. 5, 1820.
- 1 2 Pygmalion. Hérode le Grand, 2011, p. 326. ISBN 978-2-7564-0649-7.
- ↑ Mireille-Hadas Lebel, Le contexte historique des débuts du Talmud : Le conflit entre pharisiens et saducéens, conferència per a Akadem
- ↑ Fayard. Jules César, 2008, p. 334. ISBN 978-2-213-63873-7.
- ↑ Armand Colin. La péninsule ibérique aux époques romaines : (fin du IIIe s. av. n.è. – début du VIe s. de n.è.), 2010, p. 408. ISBN 978-2-200-25828-3.
- ↑ University of Oklahoma Press. The Reign of Cleopatra Greenwood guides to historic events of the ancient world, 2007, p. 179. ISBN 978-0-8061-3871-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 47 aC