Quint Fufi Calè (cònsol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuint Fufi Calè
Biografia
Naixement segle I aC
Mort 40 aC
Alps
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

47 aC – 47 aC
Juntament amb: Publi Vatini

  Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Família
Pare Quint Fufi Calè (terratinent)
Modifica les dades a Wikidata

Quint Fufi Calè (en llatí Quintus Fufius Q. F. C. N. Calenus), va ser fill de Quint Fufi Calè (Quintus Fufius Calenus), un terratinent romà.

Va ser tribú de la plebs l'any 61 aC. Era patró de Publi Clodi al que va defensar i va intentar salvar de la condemna per violació dels misteris de la deessa Bona Dea. Va proposar una llei perquè fos jutjat no per un tribunal especial sinó per una cort ordinària. La llei va ser aprovada gràcies al patrocini de Quint Hortensi Hòrtal.

L'any 59 aC va ser elegit pretor per influència de Juli Cèsar, al que va servir activament en endavant. En aquest any va portar una llei per la qual les tres classes de jutge (senators, equites, i tribuns aerarii) havien de votar per separat.

L'any 52 aC va donar suport al partit de Clodi després de l'assassinat d'aquest per Miló i al 51 aC va ser legat de Cèsar a la Gàl·lia.

En esclatar la Segona guerra civil l'any 49 aC es va trobar (març) amb Cèsar a Brundusium i pel camí es va trobar també amb Ciceró a la Vila Fòrmia, davant del que es va declarar contra Gneu Pompeu.

Quan Cèsar va anar a Hispània el va seguir com a legat i quan Cèsar va anar a l'Epir va quedar amb el comandament de les tropes a Itàlia i quan va intentar passar a l'Epir molts dels vaixells van ser agafats per Bíbul. Calè es va escapar cap a la costa italiana i va tornar després a l'Epir amb Marc Antoni. Abans de la batalla de Farsàlia, Juli Cèsar el va enviar cap a Acaia i en aquesta direcció va ocupar Delfos, Tebes i Orcomen, Atenes, Mègara i finalment Patres.

L'any 47 aC Cèsar l'elevà al consolat.

Després de la mort de Cèsar el 44 aC es va unir a Marc Antoni al que va defensar contra Ciceró (43 aC). En la guerra contra Brut i Cassi va ser legat de Marc Antoni i va manar les legions del nord d'Itàlia. Quan es va acabar la guerra de Perusa (41 aC) Octavi volia les seves legions estacionades al peu dels Alps i just llavors Calè va morir i el seu fill, que era molt jove, va entregar les legions al futur emperador sense lluitar.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 562.