48 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 48 aC (xlviii aC) |
| Islàmic | 690 aH – 689 aH |
| Xinès | 2649 – 2650 |
| Hebreu | 3713 – 3714 |
| Calendaris hindús | 8 – 9 (Vikram Samvat) 3054 – 3055 (Kali Yuga) |
| Persa | 669 BP – 668 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 203 |
| Ab urbe condita | 706 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 51 aC 50 aC 49 aC - 48 aC - 47 aC 46 aC 45 aC | |
Esdeveniments
[modifica]República Romana
[modifica]- Publi Servili Vàtia Isàuric[1] i Juli Cèsar, són cònsols.[2]
- 28-29 de novembre (4-5 de gener del calendari romà): les tropes de Cèsar abandonen Brundisium, travessen el mar Adriàtic i desembarquen a Palaeste (prop d'Himarë) a l'Epir.[3]
- 30-1 de desembre (6-7 de gener del calendari romà): Cèsar ocupa Oricum i Apol·lònia d'Il·líria; el 5 de desembre acampa a la riba esquerra de l'Apsos (Osum).[3]
- 16 de febrer (27 de març del calendari romà): Marc Antoni desembarca amb les seves tropes a Nymphaeum. El 23 de febrer s'uneix a Cèsar.[4][3]
- 28 de febrer (8 d'abril del calendari romà): Pompeu el Jove ataca la flota cesariana a Oricum.[3]
- 29 de gener: inici del regnat de Yuandi (Yuan-ti, 75/33 aC), emperador de Xina de la dinastia Han (fins a l'any 33 aC).[5] Lletrat tímid i irresolut, deixa el poder en mans dels eunucs.
- 6 de juny (17 de juliol del calendari romà): victòria de Pompeu a la batalla de Dirràquium.[6] Cèsar es retira a Tessàlia i Pompeu es llança a la seva persecució.[3]
- 18 de juny (29 de juliol del calendari romà): Cèsar s'uneix a les forces de Domici Calví a Aiginion.[3]
- 20 de juny (31 de juliol del calendari romà): presa de Gomfoi per Cèsar.[3]
- 22 de juny (2 d'agost del calendari romà): Pompeu arriba a Larissa.[3]
- 29 de juny (9 d'agost del calendari romà): Cèsar derrota Pompeu i l'exèrcit senatorial a la batalla de Farsàlia (Tessàlia).[3]
Estiu: Cleòpatra VII, refugiada a Ascaló, entra a l'Egipte. En el conflicte que l'enfronta al seu germà Ptolemeu XIII, és primer vençuda i fuig cap a Ascaló, on troba nous reforços. Els dos sobirans s'enfronten prop de Pelúsion.[7]
- 3 de juliol (13 d'agost del calendari romà): Pompeu s'embarca a Amfípolis cap a Mitilene, i arriba a Xipre el 11 d'agost julià.[3]
- 7 d'agost (19 de setembre del calendari romà): Cèsar és a l'Àsia.[3]
- 16 d'agost (28 de setembre del calendari romà): Pompeu és assassinat a Pelúsion (Egipte) per homes de Potí i Aquil·les, consellers de Ptolemeu XIII.[3]
- 19 d'agost (2 d'octubre del calendari romà): Juli Cèsar desembarca a Alexandria dos dies després de l'assassinat de Pompeu.[3]
- 24 d'agost (7 d'octubre del calendari romà): Juli Cèsar convoca Ptolemeu XIII i Cleòpatra VII per intentar reconciliar-los.[3]
- 4 de setembre (18 d'octubre del calendari romà): Octavi pren la toga viril.[8]
- 19 de setembre (2 de novembre del calendari romà): Aquil·les fa assassinar els emissaris de Cèsar per evitar qualsevol reconciliació entre Ptolemeu XIII i Cleòpatra VII.[3]
- 26 de setembre (9 de novembre del calendari romà): Aquil·les assetja Alexandria.[3]
- 28 de setembre (11 de novembre del calendari romà): la flota làgida és incendiada al port d'Alexandria per Cèsar.[3]
- L'incendi arrasa la major part de la Biblioteca d'Alexandria, destruint entre 40.000 i 400.000 rotlles segons les fonts,[9] o, segons alguns investigadors, només un dipòsit de llibres destinats a l'exportació.[10] Cèsar controla Alexandria per terra i mar, i demana ajuda a l'Àsia.
- 4 d'octubre (17 de novembre del calendari romà): execució de Potí, conseller de Ptolemeu XIII implicat en l'assassinat de Pompeu.[3]
- 18 d'octubre (2 de desembre del calendari romà): Arsínoe IV fa executar Aquil·les i nomena l'eunuc Ganimedes al comandament de l'exèrcit egipci que assetja Alexandria.[3]
- 26 d'octubre (10 de desembre del calendari romà): arribada a l'oest d'Alexandria d'una flota de socors amb la legió XXXVII. L'endemà Cèsar lliura una batalla naval per unir-s'hi.[3]
- 13 de novembre (28 de desembre del calendari romà): victòria de Farnaces II, rei del Pont, sobre les tropes romanes de Domici Calví a la batalla de Nicòpolis.[3]
- 14 de novembre (29 de desembre del calendari romà): el llegat Aule Gabini arriba a l'Il·líria.[3]
Naixements
[modifica]- Luci Calpurni Pisó Cesoní, consol romà.
- Consort Ban, concubina de l'emperador xinès Cheng de Han, també una donar poeta i erudita.[11]
Necrològiques
[modifica]- 29 de setembre - Gneu Pompeu Magne: estadista i general romà (nascut 106 aC) (assassinat).
- Tit Anni Papià Miló, polític romà (mort exiliat)
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Publius Servilius Isauricus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1233.
- ↑ Moreau. L'Art de vérifier les dates. 5, 1820.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 University of California Press. Julius Caesar, 2007, p. 392. ISBN 978-0-520-23502-1.
- ↑ Bunson, Matthew. A Dictionary of the Roman Empire (en anglès). OUP USA, 1995, p. 62. ISBN 978-0-19-510233-8.
- ↑ Chinese University Press. Men of the cliffs and caves : the development of the Chinese eremitic tradition to the end of the Han Dynasty, 1990, p. 356. ISBN 978-962-201-415-2.
- ↑ Ward, Allen M.; Heichelheim, Fritz M.; Yeo, Cedric A. History of the Roman People (en anglès). Routledge, 2016-05-23, p. 385. ISBN 978-1-315-51119-1.
- ↑ Cornell University Press. Cleopatra, 2004, p. 104. ISBN 978-0-8014-8953-2.
- ↑ Presses Univ. du Mirail. Auguste et Rome, 2002, p. 195. ISBN 978-2-85816-634-3.
- ↑ BRILL. What Happened to the Ancient Library of Alexandria ? (en anglès), 2008, p. 259. ISBN 978-90-04-16545-8.
- ↑ Éditions Fides. Pour interpréter Platon. 1, 1987, p. 275. ISBN 978-2-89007-633-4.
- ↑ Kroll, Paul W. «The Life and Writings of Xu Hui (627-650), Worthy Consort, at the Early Tang Court». Asia Major, 22, 2, 2009, p. 35–64.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 48 aC