Ramsès IX

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamsès IX
RamessesIX-Relief MetropolitanMuseum.png
Relleu del faraó Ramsés IX al Metropolitan Museum of Art
Biografia
Naixementsegle XII aC modifica
Mort1111 BC
Lloc d'enterramentKV6 
  Faraó d'Egipte
1129 – 1111 BC
Dades personals
Prenomen
Neferkare-setepenre
M23L2
Hiero Ca1.svg
C2nfrD28N5U21
n
Hiero Ca2.svg
Nomen
Ramesses (Khaemwaset) Meryamun
G39N5
 
Hiero Ca1.svg
N28C2R19C12N36M23F31sr&r
Hiero Ca2.svg
Nom d'Horus
Kanakht Kenkhaemwaset
E2
D40
mN28R19
Srxtail2.svg
Nom de Nebty
Userkhepesh Sanakhtau
G16
wsrsr
D43
F23
D43
G7sn
Aa1
N19N23
N23
Nom d'Horus d'or
Userrenputmiradiet
G8
wsrM4M4M4W19iA23G36
r
M23tiiZ3

D46
r
D43
T10
t
Z3Z3Z3
Altres nomsAlso written Ramses and Rameses
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Altres
TítolFaraó modifica
Famíliadinastia XX
CònjugeBaketwernel
FillsRamsès X?
Paresprobablement Montuherkhopshef, probablement Takhat

Double crown.svg modifica

Find a Grave: 7261679 Modifica els identificadors a Wikidata

Ramsès IX fou el vuitè faraó de la dinastia XX de l'antic Egipte que va regnar uns 18 anys (18 anys i 4 mesos segons el Papir de Torí) vers 1126 aC a 1108 aC.[1] El seu nom d'Horus fou Kanakht Khaemwaset, el nebti Userkhepesh-sankhtawy, el Horus d'or, Userrenputmiredjet, el Nesut biti, Neferkare-setepenre, i el Sa Ra Ramesses Khaemwaset.

Família[modifica]

Era fill del príncep Mentuhirkhepesef i nét de Ramsès III, i de la reina (abans princesa) Takhat, que probablement fou enterrat a la tomba KV10. Takhat portava el títol de reina mare (mwt-niswt). La seva esposa principal fou probablement Baketwerenere enterrada a la tomba d'Amenmesse (KV10) i portava el títol de Gran esposa reial (hmt-niswt-wrt). La seva mòmia fou trobada a DB320, un dels amagatalls de mòmies.

Regnat[modifica]

Egipte havia perdut la seva influència a Àsia però la conservava a Núbia on es van organitzar expedicions per obrir noves rutes comercials; va donar suport a l'ampliació dels temples de Karnak i Heliòpolis; va fer front a certa inestabilitat política i social derivada de les males collites i les epidèmies de fam i de les incursions del libis del desert occidental i dels actes dels mercenaris estrangers. El clergat d'Amon a Tebes va augmentar el seu poder i el gran sacerdot Amenhotep es va fer representar en uns baixos relleus del temple de Karnak amb la mateixa mesura que el faraó. Durant el seu regnat foren saquejades algunes tombes reials a Tebes, i el papir d'Abbott informa de la persecució dels culpables amb l'acusació del batlle de Karnak contra el de Tebes (occidental) Paweraa, com a culpable, per negligència, d'una onada de robatoris; Paweraa fou absolt.

Se l'esmenta a Karnak (a la porta del temple d'Amon, a una estela i una inscripció; a Heliópolis (en monuments i en un bloc de pedra) a Memfis en una estela i fragments de pedra; a Elefantina en un bloc de pedra; i a Amara, en un text al temple. Va fer ampliar el temple d'Amon a Karnak i el d'Heliòpolis

Tomba[modifica]

tomba

La seva tomba és a la Vall dels Reis i és anomenada KV6. Ha estat oberta almenys des del període romà. Un faraó de la dinastia XXI, Pinedjem, va fer traslladar la mòmia de Ramsès IX de la Vall dels Reis a l'amagatall de Deir al-Bahari (DB320), on hi fou trobada el 1881.

Successió[modifica]

Per raons desconegudes el seu fill Mentuherjepeshef, no el va poder succeir. Tenia una gran tomba a la Vall dels Reis, la KV19, que fou prevista originalment per Ramsès VIII (descoberta el 1817). El tron va passar a Ramsès X que probablement era un altre fill de Ramsès IX.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramsès IX

Referències[modifica]

  1. «Ramses IX | king of Egypt» (en anglès). Encyclopedia Britannica.

Vegeu també[modifica]