Tao II
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 1590 aC  | ||
| Mort | d. 1554 aC (26/36 anys) | ||
| Sepultura | Deir el-Bahari | ||
| Faraó | |||
| ← Tao I | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | estadista | ||
| Període | Antic Egipte, Segon període intermedi d'Egipte i Dinastia XVII d'Egipte | ||
| Activitat | (Floruit: 1620 aC ) | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó | ||
| Família | Dinastia XVII d'Egipte | ||
| Cònjuge | Amosis Inhapi Aah-Hotep I Sitdjehuti | ||
| Fills | Amosis-Nebetta (  ) Aah-Hotep IAmosis ( ) Aah-Hotep IAmosis-Nefertari ( ) Aah-Hotep IAmosis-Henutemipet ( ) Aah-Hotep IAmosis-Henuttamehu ( ) Amosis InhapiAmosis Sapair ( ) Amosis-Meritamon ( ) Kamosis ( ) TetisheriAmosis ( ) Sitdjehuti | ||
| Pares | Tao I i Tetisheri | ||
| Germans | Sitdjehuti Aah-Hotep I | ||
Tao II o Taa II ('Thot és el gran') fou rei de la dinastia XVII de l'antic Egipte.
El seu nom de regne fou Sekhenenre, 'El que atura com Ra'; el seu nom d'Horus fou Khaemtawy o Khaemuaset. Era fill de Tao I i de la reina Tetisheri. És possible que estiguera casat amb ses germanes Ahhotep I, Inhapy i Sitot. Va tenir alguns fills: Ahmose I, Ahmose (2 més), Ahmose-Henuttamehu, Ahmose-Henutemipet (?), Ahmose-Nebetta (?), Ahmose-Nefertari (I), Ahmose-Sipair, Ahmose-Tumerisy (?), Binpu (?), Chuiu (?) i Meritamon.
Fou un rei guerrer que va fer la guerra als hicsos. Una carta d'Apepi diu que el molesten els sorolls del seu hipopòtam a Tebes (a 800 km); probablement, aquestos sorolls són un fet religiós o tenien alguna relació amb un conflicte entre els dos estats (més probable que acceptar la literalitat o que Apepi s'hagués tornat boig).
La seva campanya militar va obtenir alguns avançaments, però no fou ni de bon tros concloent. Va morir durant la campanya i la seva mòmia (DB320), que fou trobada a Tebes, va mostrar una mort violenta, a la guerra probablement.
Va regnar uns quatre anys fins al tomb del 1555 aC. Fou enterrat a Dra Abu al-Naga. El va succeir el seu probable fill Kamose, que va seguir la campanya militar.
Queden moltes restes d'aquest faraó, entre aquestes el seu sarcòfag, una estàtua (al Museu del Louvre), una estela, i algun document literari sobre la seva guerra amb els hicsos. El seu nom s'esmenta als temples de Deir al-Bari, Karnak i a les tombes de la vall dels nobles de Tebes, i en nombroses tombes reials o privades de l'àrea tebana.
Vegeu també
[modifica]
