Cronologia egípcia convencional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tutanchamun Maske.jpg
Dinasties de faraons
a l'Antic Egipte

(Entre parèntesis any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle XX, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Aquest article conté la llista dels faraons de l'antic Egipte des del període predinàstic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una província de l'Antiga Roma per Cèsar August l'any 30 aC.

Totes les dates de la cronologia són abans de Crist (aC).

Les dates de les dinasties XXI a la XXVI són de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrepància de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrepància en la cronologia i és presentada combinada.

Existència de llistes dels primers faraons[modifica | modifica el codi]

Els textos de les antigues llistes existents dels primers faraons són incomplets:

Archibald Sayce va donar diverses dades comparatives d'aquestes llistes en el seu llibre Els antics imperis d'Orient (1884),[1] a més de les llistes que van fer Heròdot, Diodor de Sicília i Eratòstenes.

Període predinàstic[modifica | modifica el codi]

El Període predinàstic de l'Antic Egipte és el període anterior a la Dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país i comprèn més o menys del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.

En els textos de la pedra de Palerm, el papir de Torí i la llista de reis de Manetho hi ha diferents versions dels noms dels reis-déus que van governar al principi segons la mitologia egípcia.

Papir de Torí Manetho
(Equivalent grec)
Funció
Ptah Hefest Artesans i creació
Ra Hèlios Sol
Shu Sothis Aire
Geb Gea Terra
Osiris Hades Mort i més enllà
Seth Tifó Caos
Horus Ares Guerra
Thoth Atena Coneixement
Ma'at Ordre

A aquests reis-déus els succeeixen diferents semidéus.

Papir de Torí Durada Manetho Durada
Segona dinastia de Déus desconegut Dinastia de Semidéus desconegut
Dinastia dels Akhu (esperits) desconegut 30 reis de Memfis 1790 anys
Dinastia dels deixebles d'Horus desconegut 10 reis de Tinis 350 anys

Període protodinàstic[modifica | modifica el codi]

El període protodinàstic, conegut també com a Dinastia 0, és considerada la fase final del període predinàstic a Egipte. Es tracta d'una denominació genèrica per referir-se als sobirans egipcis dels quals es coneix el nom i són anteriors a la Dinastia I, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC. S'incloen els faraons del Baix Egipte i de l'Alt Egipte perquè van ser governats com a regnes separats.

Baix Egipte[modifica | modifica el codi]

El Baix Egipte consistia en el nord del riu Nil i el Delta del Nil. La següent llista pot ser incompleta.

Nom Comentari Data
Hsekiu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Khayu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Tiu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Thesh[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Neheb[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Wazner[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm c. 3100 aC?
Mekh[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm  ?
Doble Falcó Compulsat a través de troballes al Sinaí i al Baix Egipte c. 3200 aC?

Alt Egipte[modifica | modifica el codi]

L'Alt Egipte consistia en la vall del riu Nil i el sud del seu delta. La següent llista potser no és completa (n'hi ha molts més d'existència incerta).

Nom Imatge Comentari Data
Escorpí I Una tomba antiga a Umm el-Qa'ab té un escorpí com a insígnia. c. 3200 aC?
Iri-Hor
Iry Hor name.jpg
Possiblement fou el predecessor de Ka. c. 3150 aC?
Horus-Ka [3][4]
Ka vessel.JPG
També llegit com a Sekhen en lloc de Ka. Possiblement fou el predecessor de Narmer. c. 3100 aC
Rei Escorpí
Kingscorpion.jpg
Es pot llegir també com a Serket i possiblement fos el mateix Narmer. c. 3150 aC
Narmer
NarmerPalette-CloseUpOfNarmer-ROM.png
Rei que va governar l'Alt i el Baix Egipte.[5] c. 3150 aC

Període arcaic[modifica | modifica el codi]

El Període arcaic o Període tinita (de Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons) és un període de la història de l’antic Egipte que correspon a la Dinastia I i II des d'aproximadament el 3150 fins al 2686 aC.

Dinastia I[modifica | modifica el codi]

La Dinastia I va durar aproximadament entre el 3150 i el 2890 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Narmer
NarmerPalette-CloseUpOfNarmer-ROM.png
Es creu que es la mateixa persona que Menes i que va unificar l'Alt i el Baix Egipte. c. 3150 aC
Hor-Aha
GlazedFiaenceVesselFragmentNameOfAha-BritishMuseum-August21-08.jpg
c. 3050 aC
Djer
Djer stela retouched.jpg
41 anys de regnat
Djet
Egypte louvre 290.jpg
10 anys de regnat [6]
Merneith
Merneith stele.jpg
Va ser una dona i regent de Den, però que hagués governat com a faraó.
Den
Den label.jpg
És el primer faraó representat amb la corona doble d'Egipte. 42 anys de regnat [6]
Anedjib
Anedjib Closeup.jpg
10 anys de regnat
Semerkhet
PotterySherdWithNameOfSemerkhet-PetrieMuseum-August21-08.jpg
9 anys de regnat
Qa'a
CroppedStelaOfQaa.JPG
2916?-2890 aC

Durant l'interregne entre la primera i la segona dinastia van governar dos faraons durant breu temps.

Nom Imatge Comentari Data
Sneferka
Sneferka.png
Regnat molt curt. c. 2900 aC
Rei Ocell
BirdFraegment.png
Regnat molt curt. c. 2900 aC

Dinastia II[modifica | modifica el codi]

La Dinastia II va durar aproximadante el 2890 i el 2686 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Hotepsekhemwy[7]
Hotepsekhemwy.jpg
25 – 29 anys de regnat
Raneb[8]
Raneb-Stela MetropolitanMuseum.png
El nom pot ser llegit tan Nebra com Raneb. Podria ser la mateixa persona que Weneg. [9] 10 – 14 anys de regnat
Ninetjer[10]
Nynetjer 2.jpg
Possiblement va dividir Egipte entre els seus successors. 43 – 45 anys de regnat
Weneg[11]
Weneg.png
Podria ser un governant independent o la meteixa persona que Sekhemib-Perenmaat o Raneb.
Senedj[12]
Abydos KL 02-05 n13.jpg
Possiblement fos la mateixa persona que Seth Peribsen. [13]
Peribsen[14]
Peribsen.jpg
Pot haver governat només l'Alt Egipte i pot ser la mateixa persona que Senedj o Sekhemib-Perenmaat. [15]
Sekhemib
CalciteVesselFragmentNameOfSekhemibPerenmmat-BritishMuseum-August21-08 retouched.jpg
Pot haver governat només el Baix Egipte, i pot ser la mateixa persona que Seth-Peribsen. [15]
Khasekhem(wy)[16][17]
Khasekhem oxford2.jpg
Reunifica Egipte després d'un període de dificultats voltant al 2690 aC. 17 – 18 anys de regnat

Regne Antic[modifica | modifica el codi]

El Regne Antic o l'Imperi Antic fou un període de la història de l'Antic Egipte, entre les Dinasties III i VI, on l'estructura de l'estat s'esdevé centralitzada per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.

Dinastia III[modifica | modifica el codi]

La Dinastia III va durar entre el 2686 i el 2613 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Djoser[18][19]
Djoser.jpg
Va encarregar la construcció de la primera piràmide d'Egipte, la piràmide esglaonada, construïda per Imhotep.[20] 19 o 28 anys de regnat c. 2670 aC; La datació basada en el carboni-14 indica que va regnar entre el 2691 i el 2625 aC[21]
Sekhemkhet[22]
Sekhemkhet.png
Imhotep va participar en la seva piràmide inacabada en Saqqara. 2649-2643 aC
Sanakht
ReliefFragmentOfPharaohSanakht-BritishMuseum-August21-08.jpg
Podria ser el mateix que Nebka. c. 2650 aC
Khaba
KhabaCloseUp.jpg
Podria ser el mateix que Nebka i la seva piràmide no va ser finalitzada. 2643-2637 aC
Huni[23]
Huni-StatueHead BrooklynMuseum.png
Podria ser el mateix que Qahedjet, i podia haver construït la piràmide de Meidum. 2637-2613 aC

Dinastia IV[modifica | modifica el codi]

La Dinastia IV va durar entre el 2613 i el 2498 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Sneferu
Snofru Eg Mus Kairo 2002.png
Va construir la piràmide de Meidum i la piràmide encorbada. També va construir la piràmide vermella, que es pot considerar com la primera autèntica piràmide.
2613-2589 aC
Khufu
Khufu CEM.jpg
Va construir la piràmide de Kheops.
2589-2566 aC
Djedefra
Djedefre-head.jpg
Va construir la piràmide d'Abu Rawash i es creu que va construir l'Esfinx de Giza.
2566-2558 aC
Khafra
Khafre statue.jpg
Va construir la piràmide de Khefren
2558-2532 aC
Aquí algunes autoritats afegeixen a Bakka, seguint al historiador Manetho
Menkaura
MenkauraAndQueen-CloseUpOfKingsFace MuseumOfFineArtsBoston.png
Va ser el constructor de la piràmide de Micerí.
2532-2503 aC
Shepseskaf
Abydos KL 04-06 n25.jpg
Va construir una mastaba, tencant així la tradició de la construcció de piràmides.
2503-2498 aC

Dinastia V[modifica | modifica el codi]

La Dinastia V va durar entre el 2498 i el 2345 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Userkaf
Userkaf.jpg
Va ser enterrat en una piràmide de Saqqara i va construir el primer Temple Solar a Abusir al-Melek.
2498-2491 aC
Sahure
Egypt sahura and god.jpg
Va traslladar la Necròpolis Reial a Abusir al-Melek, mentre es construïa la seva piràmide.
2490-2477 aC
Nefererkare
Neferirkare.png
2477-2467 aC
Shepsekare
Shepseskara.png
2467-2460 aC
Neferefre
Raneferef.jpg
2460-2458 aC
Niuserre
Niuserre BrooklynMuseum.png
2445-2422 aC
Menkauhor
Menkauhor CG 40.jpg
2422-2414 aC
Djedkare
DjedkareIsesi-GoldCylanderSeal MuseumOfFineArtsBoston.png
2414-2375 aC
Unas
Unas stelae.jpg
En la seva piràmide es troben els primers textos de les piràmides.
2375-2345 aC

Dinastia VI[modifica | modifica el codi]

La Dinastia VI va durar entre el 2345 i el 2181 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Teti
Teti-SistrumInscribedWithName MetropolitanMuseum.png
Possiblement va ser assassinat pel seu successor.
2345–2333 aC
Userkare
Abydos KL 06-02 n35.jpg
Va regnar entre 1 i 5 anys a costa d'haver usurpat el tron a Teti.
2333–2332 aC
Pepi I
Kneeling statue of Pepy I.jpg
2332–2283 aC
Merenre I
Hidden treasures 09.jpg
2283–2278 aC
Pepi II
AnkhnesmeryreII-and-Son-PepiII-SideView BrooklynMuseum.png
Possiblement fins a 2224 aC, el que podria explicar els següents quatre reis.
2278–2184 aC
Merenre II Només s'esmenta en l'Enciclopèdia Oxford de l'Antic Egipte. Va regnar durant Pepi II, i possiblement era seu fill.
2200–2199 aC
Neferka Va regnar durant 2 anys, 1 mes i 1 dia, segons fica el papir de Torí.
2197–2193 aC
Aba Va regnar durant 4 anys i 2 mesos.
2193–2176 aC
Faraó desconegut Aquí hi figura un faraó desconegut.
Merenre Nemtyemsaf II [24]
Abydos KL 06-06 n39.jpg
Faraó incert.
Neitiqerty Siptah Aquest rei va poder haver estat confós en els últims anys amb Nitocris, una suposada dona governant.[25]

Primer Període Intermedi[modifica | modifica el codi]

El Primer Període Intermedi, sovint descrit com un període fosc a la història de l'Antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de c. 2181 fins al 2055 aC, després del final del Regne Antic.[26] S'hi inclouen les Dinasties VII, VIII, IX i X, i part de la Dinastia XI.

Dinastia VII i VIII (combinats)[modifica | modifica el codi]

La Dinastia VII i la Dinastia VIII va durar entre c. 2181 fins al 2160 aC.

Aquesta taula es basa en la llista d'Abidos del temple de Seti I. Només al voltant de dos o tres faraons són arqueològicament testificats per aquesta època breu, i es va acordar per tant que hagin existit en realitat. Tots els altres noms són sospitosos d'haver ser invents molt posteriorment per cobrir buits en el registre de l'edat fosca.

Nom Imatge Comentari Data
Neferkare I
Abydos KL 03-05 n19.jpg
Netjerkare
Abydos KL 07-01 n40.jpg
Menkare
Abydos KL 07-02 n41.jpg
Neferkare II
Abydos KL 07-03 n42.jpg
Neferkare III Nebi
Abydos KL 07-04 n43.jpg
Djedkare Shemu
Abydos KL 07-05 n44.jpg
Neferkare IV Khendu
Abydos KL 07-06 n45.jpg
Merenhor
Abydos KL 07-07 n46.jpg
Algunes autoritats posen a Merenhor aquí.
Neferkamin
Abydos KL 07-08 n47.jpg
Nekare
Abydos KL 07-09 n48.jpg
Neferkare V Tereru
Abydos KL 07-10 n49.jpg
Neferkahor
Abydos KL 07-11 n50.jpg
Neferkare VI
Abydos KL 07-12 n51.jpg
Sneferkare Annu
Abydos KL 07-13 n52.jpg
Ibi I
Abydos KL 07-14 n53.jpg
Enterrat a una piràmide en Saqqara. 2169–2167 aC
Nefererkare II
Abydos KL 07-15 n54.jpg
2167–2163 aC
Neferkauhor
Abydos KL 07-16 n55.jpg
2163–2161 aC
Neferirkare
Abydos KL 07-17 n56.jpg
2161–2160 aC

Dinastia IX[modifica | modifica el codi]

La Dinastia IX[27] va durar entre el 2160 i el 2130 aC. El papir de Torí descriu uns 18 reis de la IX i X dinastia. D'aquests, 12 s'han perdut i 4 són parcials.[27]

Nom Imatge Comentari Data
Khety I (Akthoy I)
Egypte louvre 246 panier.jpg
Manetho afirma que Akthoy va fundar aquesta dinastia. 2160–? aC
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.
Neferkare III (VII)  ?
Khety II (Aktoy II)
Nebkaure Khety Petrie.png
 ?
Senenh-; o Setut  ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.  ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.  ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.  ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.  ?

Dinastia X[modifica | modifica el codi]

La Dinastia X era un grup local que dominava el Baix Egipte i que va governar entre el 2130 i el 2040 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Meryhathor 2130–?
Neferkare IV (VIII)  ?
Khety III (Aktoy III)  ?
Merykare
Stele Anpuemhat Quibell.png
 ?–2040 aC

Dinastia XI (només a Tebes)[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XI era un grupo local de l'Alt Egipte que va governar entre el 2134 i el 1991 aC. La Dinastia XI es va originar a partir de nomarques de Tebes que van servir als faraons de les dinasties VIII, IX i X.

Nom Imatge Comentari Data
Intef el Vell o Iry-pat
Prince Intef Petrie.png
Fou un nomarca tebà que servia a un rei desconegut i que després fou considerat com a fundador de la Dinastia XI.

A partir de Mentuhotep I, els successors d'Intef el Vell es van independitzar dels seus amos del nord i eventualment van conquerir Egipte sota el regnat de Mentuhotep II.

Nom Imatge Comentari Data
Mentuhotep I
MentuhotepII.jpg
Era un nomarca tebà, pero que podia haver governat amb independència.
?–2134 aC
Antef I
Intef I.jpg
Primer membre de la dinastia que reclama el nom d'Horus.
2134–2117 aC
Antef II
Funerary stele of Intef II.jpg
Conqueridor d'Abidos.
2117–2069 aC
Antef III
Silsileh close up.jpg
2069–2060 aC

Imperi Mitjà[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Mitjà, també anomentat Regne Mitjà (c. 2050-1750 aC) s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la Dinastia XI. Aquesta època comprèn la segona part de la Dinastia XI i la Dinastia XII.[28]

Dinastia XI (tot Egipte)[modifica | modifica el codi]

La segona part de la Dinastia XI està inclosa en l'Imperi Mitjà.

Nom Imatge Comentari Data
Mentuhotep II [29]
Mentuhotep Closeup.jpg
Va conquerir tot Egipte al voltant del 2015 aC i comença l'Imperi Mitjà.
2060–2010 aC
Mentuhotep III [30]
Mentuhotep-OsirideStatue-CloseUp MuseumOfFineArtsBoston.png
Envia la primera expedició al País de Punt.
2010–1998 aC
Mentuhotep IV [31]
Nebtawy scarab Petrie.png
Obscur faraó que no apareix a les llistes i no es sap on és la seva tomba. Pot haver estat enderrocat pel seu visir i successor Amenemhat I.
1997–1991 aC

Dinastia XII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XII va durar entre el 1991 i el 1802 aC, i posteriorment els egipcis la van considerar com la més gran de les seves dinasties.

Nom Imatge Comentari Data
Amenemhat I

[32][33]

Amenhet.jpg
Va prendre el poder després enderrocar Mentuhotep IV. Va morir assassinat.
1991–1962 aC
Senusret I

[34]

(Sesostris I)

Ägyptisches Museum Leipzig 104.jpg
Va construir la Capella Blanca a Karnak.
1971–1926 aC
Amenemhat II

[35]

Ägyptisches Museum Berlin 022.jpg
1929–1895 aC
Senusret II

[36]

(Sesostris II)

Senusret II.jpg
1897–1878 BC
Senusret III

[37]

(Sesostris III)

GD-EG-Louxor-116.JPG
Va ser el faraó més poderós de l'Imperi Mitjà.
1878–1860 aC
Amenemhat III

[38]

Amenemhet III, basalto, seconda metà del XIX sec. ac. 02.JPG
1860–1815 aC
Amenemhat IV

[39]

AmmenemesIV(Front)-BritishMuseum-August19-08.jpg
1815–1807 aC
Sobekneferu

[40]

Louvre 0320O7 01.jpg
Al morir el seu marit Amenemhat IV, fou proclamada reina però com a regent d'un menor d'edat.
1807–1802 aC

Dinastia XIII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XIII (segons el papir de Torí) va durar entre el 1802 fins al voltant del 1649 aC, i va durar uns 153 o 154 anys segons l'historiador Manethó.

Nom Imatge Comentari Data
Sobekhotep I o Wegaf
Sobekhotep I.jpg
Va fundar la Dinastia XIII. El seu regnat està ben testificat i va ser conegut com Sobekhotep I en la hipòtesi dominant, i com Sobekhotep II en els estudis més antics. 1802–1800 aC
Sebenef
AmenemhatSenebefCylinderPetrie.png
Potser un germà de Sobekhotep I i fill d'Amenemhat IV . 1800-1796 aC
Nerikare
Stele of Nerikare.png
1796 aC
Amenemhet V
Amenemhat V.jpg
1796–1793 aC
Ameni Qemau Enterrat a la piràmide d'Ameni al sud de Dashur. 1795–1792 aC
Hotepibre També anomentat Sehotepibre. 1792–1790 aC
Iufeni Conegut només pel papir de Torí. Regnat molt curt, possiblement entre c. 1790 i el 1788 aC
Amenemhet VI
Amenemhat VI.jpg
1788–1785 aC
Nebnun Semenkare 1785–1783 aC o 1739 aC [41]
Sehotepibre 1783–1781 aC
Sewadjkare Conegut només pel papir de Torí.
Nedjemibre Conegut només pel papir de Torí. 7 mesos, al 1780 aC o 1736 aC [41]
Sobekhotep I
Louvre 032007 40.jpg
Conegut com a Sobekhotep II en la hipòtesi dominant, i conegut com a Sobekhotep I en estudis anteriors. 1780–1777 aC
Reniseneb Va regnar 4 mesos. 1777 aC
Hor I
Ka Statue of horawibra.jpg
Famós per haver-se trobat intacte el tresor de la seva tomba i per l'estàtua de Ka. Va regnar 1 any i 6 mesos, 1777–1775 aC
Sekhemre Kutawire
Khabaw2.png
Possiblement fill d'Hor I. 1775–1772 aC
Djedkheperew
OsirisBed.jpg
Possiblement fill d'Hor I i germà de Khabaw, identificat prèviament com a Khendjer. 1772–1770 aC
SebKay
Kay Amenemhat.jpg
Possiblement van ser dos reis, Seb i el seu fill Kay.
Amenemhet VII
Cylinder Sedjefakare Petrie.jpg
Un rei molt conegut testificat en nombroses esteles i molts documents. 1769–1766 aC
Wegaf
Wegaf Rubensohn.png
Fundador de la dinastia, segons els antics estudis. c. 1767 aC
Khendjer
Khendjer.jpg
Constructor de la piràmide de Khendjer a Saqqara. Va governar un mínim de 4 anys i 3 mesos c. 1765 aC
Imira-mesha
Imyremeshaw.jpg
Va regnar almenys 10 anys a partir de 1759 aC o 1711 aC.[42]
Antef V
Hotepkare cylinder Petrie.png
 ?
Seth I Meribra  ?
Sobekhotep III
SobekhotepIII-DualRelief BrooklynMuseum.png
c. 1755–1751 aC
Neferhotep I
Neferhotep I 2.jpg
1751–1740 aC
Sihathor Regent efímer, va ser germà de Neferhotep I, però no va governar de forma independent. 1739 aC
Sobekhotep IV
Statue of Sobekhotep IV.jpg
1740–1730 aC
Sobekhotep V
Statue of Merhotepre Sobekhotep V.jpg
c. 1730 aC
Sobekhotep VI
KneelingStatueOfSobekhotepV-AltesMuseum-Berlin.png
c. 1725 aC
Ibiaw
Ibiaw Scarab Petrie.png
1725–1714 aC o 1712–1701 aC
Merneferre Ay I
Merneferre Ay.jpg
Regnat més llarg de la dinastia (23 anys, 8 mesos i 18 dies). 1701–1677 aC o 1714–1691 aC
Merhotepre Ini
Merhotepre Ini.png
Possiblement un fill del seu predecessor. 1677–1675 aC o 1691–1689 aC
Sankhenre Sewadjtu Apareix només al papir de Torí. 1675–1672 aC
Ined
Neferhotep II 2.jpg
Pot ser la mateixa persona que Neferhotep II. 1672–1669 aC
Sewadjkare Hori Va regnar 5 anys
Sobekhotep VII 1664–1663 aC
Sis Reis Noms perduts en que no s'han pogut llegir al papir de Torí. 1663–? aC
Mer[...]re  ?
Merkheperre
Merkheperre Scarab.png
En algún moment entre 1663 i 1649 aC
Merkare En algún moment entre 1663 i 1649 aC
Nom perdut  ?
Sewadjare Mentuhotep V
Sewadjare Mentuhotep.png
c. 1655 aC
(...)mosre  ?
Ibi (...)maatre  ?
Hor(...) (...)webenre  ?
Se...kare  ?
Seheqenre Sankhptahi
Sankhptahi.jpg
Pot ser el fill del seu predecessor.  ?
...re  ?
Se...enre  ?–1649 aC

L'ordre dels següents reis pot ser incorrecta.

Nom Imatge Comentari Data
Dedumose I
Djedhotepre Dedumose stele.png
Possible rei de la Dinastia XVI. c. 1654 aC
Dedumose II
DjedneferreScarabPetrie.png
Possible rei de la Dinastia XVI.  ?
Sewahenre Senebmiu
Senebmiu.png
c 1660 aC
Snaaib
Snaaib.jpg
Possible rei de la Dinastia d'Abidos.  ?

Dinastia XIV[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XIV de l'Antic Egipte va durar entre el 1805 aC o c. 1710 aC fins al voltant del 1650 aC. La dinastia té un origen estranger (hikses) segon es dedueix dels noms dels seus reis. La seva seu inicial fou Xois i després Avaris.

Nom Imatge Comentari Data
Yakbim Sekhaenre
Sekhaenra scarab Petrie.png
Posició cronològica incerta, aquí es dóna segons Ryholt. [43] 1805–1780 aC
Yaammu Nubwoserre Posició cronològica incerta, aquí es dóna segons Ryholt. [43] 1780–1770 aC
Qareh Khawoserre [43]
QarehScarabPetrie.png
Posició cronològica incerta, aquí es dóna segons Ryholt. [43] 1770–1760 aC
Ammu Ahotepre [43]
AahotepreScarabPetrie.png
Posició cronològica incerta, aquí es dóna segons Ryholt. [43] 1760–1745 aC
Sheshi Asehre [44]
Canaanite - Scarab with Cartouche of King Sheshi - Walters 4217 - Bottom (2).jpg
Posició cronològica incerta, aquí es dóna segons Ryholt. [43] 1745–1705 aC
Nehesi
NehesyScarabPetrie.png
Regnat curt, potser un fill de Sheshi. [43] c. 1705 aC
Khakherewre ?  ?
Nebefawre c. 1704 aC
Sehebre ? Possiblement identificable amb Wazad.  ?
Merdjefare Possiblement identificable amb Wazad. c. 1699 aC
Sewadjkare III  ?
Nebdjefare c. 1694 aC
Webenre ?  ?
 ?
Djefare?  ?
Webenre c. 1690 aC
Sekheperenre[43] Acreditat per un segell escarabeu. Va regnar durant 2 mesos, en un moment entre el 1690 aC i el 1649 aC

L'ordre dels següents faraons és incerta.

Nom Imatge Comentari Data
Yakhuber [44]
YaqubHar scarab Petrie 75.png
Pot pertànyer a la Dinastia XIV, la Dinastia XV o ser un vassall dels hikses. Entre els segles XVII i XVI aC
Wazad
Wazad.png
Pot ser identificable amb Sehebre o Merdjefare. c. 1700 aC?

El papir de Torí proporciona un addicional de 25 noms, alguns fragmentaris i sense dates. Cap d'ells està testificat en altres llocs, i tots són de molt dubtosa procedència.

Segon Període Intermedi[modifica | modifica el codi]

Dinastia XV[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XV va governar entre el 1674 i el 1535 aC. Fou establerta segurament per una nova onada d'asiàtics semites (cananeus del sud i beduïns) que es van establir a l'est del delta on ja governava la Dinastia XIV, formada per hikses que portaven uns dos segles vivint a Egipte.

Nom Imatge Comentari Data
Salitis  ?–1674 aC
Sakir Har  ?
Khyan
Khyan.jpg
La posició cronològica Khyan és incerta. Va governar molt probablement a principis d'aquesta dinastia. 30 – 40 anys de regnat
Apepi
ScarabBearingNameOfApophis MuseumOfFineArtsBoston.png
40 anys o més de regnat
Khamudi 1555–1544 aC

Dinastia d'Abidos[modifica | modifica el codi]

El Segon Període Intermedi pot incloure la Dinastia d'Abidos que va governar entre el c. 1650 i el 1600 aC.[45][46][47] Quatre reis testificats poden ser atribuïts provisionalment a la dinastia Abydos, que es donen aquí sense tenir en compte l'ordre cronològic (desconegut).:

Nom Imatge Comentari Data
Wepwawemsaf Sekhemreneferkhaw
Wepwawetemsaf.png
Pot pertànyer a la Dinastia XVI. [48]
Pantjeny Sekhemrekhutawy
Pantjeny stele BM Budge.png
Pot pertànyer a la Dinastia XVI. [48]
Snaaib Menkhawre
Snaaib.jpg
Pot pertànyer a la Dinastia XIII. [49][50][51]
Woseribre Senebkay Tomba descoberta al 2014. Possiblement identificable amb Woser[...]re del papir de Torí.

Dinastia XVI[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XVI datada entre 1650 i 1580 aC, és una de les dinasties més enigmàtiques de l'Antic Egipte. Es considera en general que foren una dinastia vassalla dels hikses que va governar a Tebes, o bé una dinastia egípcia independent que va governar a Tebes que fou dominada finalment pels hikses en temps del faraó Khyan.

Nom Imatge Comentari Data
El nom del primer rei no es visible al papir de Torí i no es pot recuperar.
Djehuti 3 anys de regnat
Sobekhotep VIII 16 anys de regnat
Neferhotep III 1 any de regnat
Mentuhotep VI
Mentuhotep VI.jpg
Pot ser un rei de la Dinastia XVII. [50] 1 any de regnat
Nebiryraw I
Sewadjenra Scarab Petrie.png
26 anys de regnat
Nebiryraw II 3 mesos de regnat
Semenre 1 any de regnat
Bebiankh 12 anys de regnat
Dedumose I
Djedhotepre Dedumose stele.png
Pot ser un rei de la Dinastia XIII. [50]
Dedumose II
DjedneferreScarabPetrie.png
Montuemsaf
DjedankhraScarabPetrie.png
Senusret IV
Senusret IV.png
Sekhemre-Shedwaset

La Dinastia XVI també pot haver comprès els regnats dels faraons Sneferankhre Pepi III[52] i Nebmaatre. La seva posició cronològica és incerta.[49][50]

Dinastia XVII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XVII va durar entre el 1650 i el 1550 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Sekhemre Wahkhau Rehotep
RahotepScarabsPetrie.png
c. 1620 aC
Sobekemsaf I
RedGraniteStatueOfSobkemsafI(Detail)-BritishMuseum-August19-08.jpg
Va regnar com a mínim 7 anys.  ?
Sobekemsaf II
Sekhemre-shedtawy Sobekemsaf BM Budge.png
La seva tomba va ser robada i incendiada durant el regnat de Ramsès IX.  ?
Antef VI
Louvre 122006 050.jpg
 ?
Antef VII
WoodenCoffinOfIntef-BritishMuseum-August21-08.jpg
Va regnar més de 3 anys.  ?
Antef VIII
Louvre 122006 051.jpg
 ?
Tao I
c. 1558 aC
Tao II
Sequenre tao.JPG
Va morir en la batalla contra els hikses.
1558–1554 aC
Kamose
Sarcophage-Kamose.jpg
1554–1549 aC

Nebmaatre també es pot incloure a la Dinastia 17, però la seva posició cronològica és incerta.

Regne Nou[modifica | modifica el codi]

El Regne Nou, de vegades referit com a Imperi Egipci, és el període de la Història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi Nou (1570-1070 aC) va succeir al Segon Període Intermedi i va ser succeït posteriorment pel Tercer Període Intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.

Dinastia XVIII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XVIII va durar entre c. 1550 fins al 1292 aC, la qual marca l'inici del Regne Nou.

Nom Imatge Comentari Data
Amosis I
AhmoseI-StatueHead MetropolitanMuseum.png
El germà i successor de Kamosis, van conquistar el nord d'Egipte als hikses. c. 1550–1525 aC; La datació basada en el carboni-14 indica el començament del seu regnat entre els anys 1570–1544 aC, el punt mitjà dels quals és 1557 aC [53]
Amenhotep I
AmenhotepI-StatueHead MuseumOfFineArtsBoston.png
1541–1520 aC
Tuthmosis I
ColossalSandstoneHeadOfThutmoseI-BritishMuseum-August19-08.jpg
1520–1492 aC
Tuthmosis II
Luxor, hieroglyphs on an obelisk inside the Temple of Hatshepsut, Egypt, Oct 2004.jpg
1492–1479 aC
Hatshepsut
Hatshepsut.jpg
La segona dona governant coneguda, encara que fos possiblement la setena (es probable els regnats de cinc dones més, però encara està en disputa). L'evidència recent suggereix que ella va morir de càncer d'ossos.[54] 1479–1458 aC
Tuthmosis III
TuthmosisIII.JPG
Sovint conegut com al Napoleó d'Egipte. Dominat al principi del seu regnat per la seva madrastra Hatshepsut; després de la seva mort, ell va començar a expandir el domini egipci cap a l'Est. 1479–1425 aC
Amenhotep II
AmenhotepII-StatueHead BrooklynMuseum.png
1425–1400 aC
Tuthmosis IV
ThoutmôsisIVLouvre.jpg
1400–1390 aC
Amenhotep III
Amenhotep iii british museum.jpg
Va governar Egipte en l'apogeu de la seva glòria, superat tots els faraons en el nombre de monuments construïts i estàtues erigides. El seu temple funerari era el més gran mai construït. Les proves d'ADN recents van demostrar que era l'avi de Tutankamon. 1390–1352 aC
Amenhotep IV Akhenaton
GD-EG-Caire-Musée061.JPG
Fundador d'una religió solar (Atonisme) que va durar poc temps. El seu nom original significa Amon es complau. 1352–1334 aC
Smenkhkare
Spaziergang im Garten Amarna Berlin.jpg
La identitat d'aquest individu és dubtós i qüestionable. En general, es creu que pot ser un fill o un gendre d'Akhenaton, però de vegades és identificada com l'esposa d'Akhenaton. 1334–1333 aC
Tutankamon
Tuthankhamun Egyptian Museum.jpg
També és conegut com el rei nen. 1333–1324 aC
Kheperkheperure Ay
PortraitStudyOfAy.png
Assessor proper als dos i potser als tres dels faraons que van governar abans que ell, i es deia que era el poder darrere del tron ​​durant el regnat de Tutankamon. 1324–1320 aC
Horemheb
StatueOfHoremhebAndTheGodHorus-DetailOfHoremheb01 KunsthistorischesMuseum Nov13-10.jpg
General de Tutankamon. Va esborrar les imatges de les reines i reis d'Amarna (tots excepte els d'Amenhotep III i de Tiye). 1320–1292 aC

Dinastia XIX[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XIX va durar entre el 1292 i els 1186 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Ramsès I [55]
StatueHeadOfParamessu-TitledFrontalView-RamessesI MuseumOfFineArtsBoston.png
1292–1290 aC
Menmaatre Seti I
Abydos sethi.jpg
1290–1279 aC
Ramsès II el Gran
RamsesIIEgypt.jpg
Va arribar a un punt mort amb els hittites a la batalla de Kadesh en 1275 aC, després de la qual es va signar un tractat de pau al 1258 aC. 1279–1213 aC
Banenre Merenptah[56]
Merenptah Louxor-HeadAndShoulders-BackgroundKnockedOut.png
Una estela que descriu les seves campanyes a Líbia i Canaan conté l'única referència existent a Israel en els arxius de l'antic Egipte. 1213–1203 aC
Amenmesse
Amenmesse-StatueHead MetropolitanMuseum.png
1203–1200 aC
Userkheperure Seti II[57]
Turin statue of Seti II.jpg
1203–1197 aC
Sekhaenre/Akhenre Merenptah Siptah[58]
Siptah.jpg
1197–1191 aC
Satre-merenamun Tausret
Twosret.jpg
Una dona governant també coneguda com a Tawosret en alguns llocs, i que probablement era l'esposa de Seti II. [59] 1191–1190 aC

Dinastia XX[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XX va durar entre el 1190 i el 1077 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Setnakht
Sethnakht closeup Lepsius.png
1190–1186 aC
Ramsès III
RamessesIII-KhonsuTemple-Karnak.png
Va lluitar contra els Pobles de la Mar al 1175 aC. Va morir assassinat en un complot. 1186–1155 aC
Ramsès IV
RamessesIV-SmitingHisEnemiesOnAnOstracon MuseumOfFineArtsBoston.png
1155–1149 aC
Ramsès V
RamesseVobelisco.jpg
1149–1145 aC
Ramsès VI
Egypte louvre 129 ramses6.jpg
1145–1137 aC
Ramsès VII
Mold with Throne Name of Ramses VII LACMA M.80.202.468.jpg
1137–1130 aC
Ramsès VIII
SFEC-MEDINETHABU-Sethiherkhepeshef II.jpg
1130–1129 aC
Ramsès IX
RamessesIX-Relief MetropolitanMuseum.png
1129–1111 aC
Ramsès X [60]
Ramesse10ScarabBologna.png
1111–1107 aC
Ramsès XI [61]
Mold with Cartouche of Birth Name of Ramses IX or XI LACMA M.80.202.324.jpg
1107–1077 aC

Tercer Període Intermedi[modifica | modifica el codi]

El Tercer període intermedi d'Egipte transcorregué aproximadament entre el 1077 i el 732 aC).

Dinastia XXI[modifica | modifica el codi]

Els faraons de la Dinastia XXI van governar des de Tanis, però foren principalment actius només al Baix Egipte que van controlar plena i directament. Se l'anomena Dinastia tanita (o tinita) per la capital Tanis (Tinis). Van governar entre el 1069 i el 943 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Nesbanebdjed I [62]
SmendesScarabPetrie.png
També conegut com a Smendes I. 1077–1051 aC
Amenemnisu 1051–1047 aC
Psusennes I
Golden Mask of Psusennes I.jpg
També conegut com a Faraó d'argent. 1047–1001 aC
Amenemope
Mask of Amenemope1.jpg
1001–992 aC
Osorkon el Vell
Seal Aakheperre Osorkon Petrie.jpg
992–986 aC
Siamun
Siamun’s royal cartouche on a lintel.jpg
986–967 aC
Psusennes II
Statue CG42192 legrain.jpg
967–943 aC

Dinastia XXII[modifica | modifica el codi]

Els faraons de la Dinastia XXII eren libis i van governar entre el 943 i el 728 aC.

Name Image Comments Dates
Shoshenq I
Karnak Sheshonq I.jpg
943–922 aC
Osorkon I
Louvre-Egyptien-09.jpg
922–887 aC
Sheshonq II
Sheshonq II mask2004.jpg
887–885 aC
Takelot I
Takelot I a.jpg
885–872 aC
Hedjkheperre Harsiese
Sarcophage Harsiesis.JPG
Rei independent de Tebes. 880–860 aC
Osorkon II
Egypte louvre 066.jpg
872–837 aC
Sheshonq III
Shoshenq III.jpg
837–798 aC
Sheshonq IV 798–785 aC
Pami
Louvre 122006 015.jpg
785–778 aC
Sheshonq V
Louvre 122006 014.jpg
778–740 aC
Osorkon IV
Louvre egide tete lionne.JPG
740–720 aC

Dinastia XXIII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXIII era un grup local d'origen libi, que va governar entre el 837 i c. 735 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Takelot II
Karnak Ptah 08.jpg
Anteriorment es pensava que era un faraó de la Dinastia XXII, però actualment es reconeix com el fundador de la Dinastia XXIII. 837–813 aC
Petubastis I
Torso of Pedubast I by Michael Martin.jpg
Un rebel de Tebes durant el regnat de Takelot II. 826–801 aC
Iuput I Va compartir el poder amb Pedubastis. 812–811 aC
Sheshonq VI Successor de Pedubastis. 801–795 aC
Osorkon III
Osorkon III.jpg
Fill de Takelot II; va recuperar Tebes i es va proclamar rei. 795–767 aC
Takelot III
Karnak Takelot III.jpg
Va governar junt al seu pare Osorkon III durant els primers cinc anys del seu regnat. 773–765 aC
Rudamon
Egypte louvre 054.jpg
Fill petit d'Osorkon III i germà de Takelot III. 765–762 aC
Ini
Louvre C100 stele Petrie.png
Només va regnar a Tebes. 762-? aC

Els Libu[modifica | modifica el codi]

No reconeguda com una dinastia com a tal, els Libu eren un grup de nòmades occidentals libis que van ocupar el delta occidental entre el 805 i el 732 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Inamunnifnebu 805–795 aC
 ? 795–780 aC
Niumateped 780–755 aC
Titaru 763–755 aC
Ker 755–750 aC
Rudamon 750–745 aC
Ankhor 745–736 aC
Tefnakht 736–732 aC

Dinastia XXIV[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXIV era una dinastia rival de curta durada que es trobava a l'oest del Delta occidental (Sais), amb només dos faraons, i que va durar entre el 732 i el 720 aC

Nom Imatge Comentari Data
Tefnakht
Tefnakht Athens stela (T. Efthimiadis) det.jpg
732–725 aC
Bakenrenef
Apis Bakenranef 6 Mariette.jpg
725–720 aC

Dinastia XXV[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXV fou un període històric de l'Antic Egipte, en el qual el país fou governat per reis d'origen nubi, que van sortir de Napata.

Nom Imatge Comentari Data
Piye
Stele Piye submission Mariette.jpg
Rei de Núbia, va conquistar Egipte. 752–721 aC segons Dan'el Kahn
Shabaka
Shabaqo-DonationStela MetropolitanMuseum.png
721–707/706 aC segons Rolf Krauss/David Warburton[63]
Shebitku
Shebitqo-DonationStela MetropolitanMuseum.png
707/706–690 aC segons Dan'el Kahn[64]
Taharqa
SphinxOfTaharqa.jpg
690–664 aC
Tantamani
Nubian head.JPG
Perd el control de l'Alt Egipte a l'any 656 aC, quan Psamètic I va estendre la seva autoritat a Tebes en aquell any. 664–653 aC

Dinastia XXVI[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXVI va durar entre el 672 i el 525 aC.[65]

Nom Imatge Comentari Data
Necó I
Necho I Horus.png
Va ser assassinat per una força invasora cuixita al 664 aC. Pare de Psamètic I. 672–664 aC
Psamètic I
Psammetique Ier TPabasa.jpg
Va reunificar Egipte. Fill de Necó I i pare de Necó II. 664–610 aC
Necó II
Necho-KnellingStatue BrooklynMuseum.png
El molt probable que fos el faraó esmentat en diversos llibres de la Bíblia. Fill de Psamètic I i pare de Psamètic II. 610–595 aC
Psamètic II
Sphinx Psammetique II 1104.jpg
Fill de Necó II i pare d'Apries. 595–589 aC
Apries
Apries.jpg
Va fugir Egipte després que Amasis II (que era un general en el moment) es va proclamar faraó després d'una guerra civil. Fill de Psamètic II. 589–570 aC
Amosis II
Farao Amasis.JPG
Va ser l'últim gran governant d'Egipte abans de la conquesta persa. Segons l'historiador grec Heròdot era d'origen comú. Pare de Psamètic III. 570–526 aC
Psamètic III
Psamtik III.jpg
Fill d'Amosis II. Va governar prop de sis mesos abans de ser derrotat pels perses a la batalla de Pelusium i posteriorment va ser executat. 526–525 aC

Primer període persa[modifica | modifica el codi]

Dinastia XXVII[modifica | modifica el codi]

Egipte va ser conquerit per l'Imperi Persa al 525 aC i annexada al seu imperi fins al 404 aC. Els xas aquemènides van ser reconeguts com els faraons en aquesta època, formant la Dinastia XXVII.

Nom Imatge Comentari Data
Cambises II
Cambyses II.jpg
Va enderrocar Psamètic III després de la batalla de Pelusium al 525 aC. 525–521 aC
Petubastis III
Ignota prov., pannello decorativo del re sehibra, xxiii dinastia, 823-716 ac..JPG
Un natiu egipci rebel del Delta del Nil. 522/21–520 aC
Smerdis (Bardiya) Fill de Cir II el Gran. 522–521 aC
Darios I el Gran
Darius.jpg
521–486 aC
Xerxes I el Gran
Xerxes I.jpg
486–465 aC
Artaban d'Hircània 465–464 aC
Artaxerxes I
Artaxerxes I.jpg
464–424 aC
Xerxes II 424–423 aC
Sogdià 424–423 aC
Darios II
Tomb of Darius II.jpg
424–404 aC

Baix Imperi[modifica | modifica el codi]

Dinastia XXVIII[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXVIII, només va durar sis anys, entre el 404 i el 398 aC, amb un faraó.

Nom Imatge Comentari Data
Amirteu II Descendent dels faraons saïtes de la Dinastia XXVI, encapçalar una revolta contra els perses. 404–398 aC

Dinastia XXIX[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXIX va governar entre el 398 i el 380 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Neferites I
Louvre 032007 15.jpg
També conegut com a Neferites. Va derrotar a Amyrtaeus i el va fer executar. 398–393 aC
Mutis 393 aC
Psamutis
Psammuthis-ReliefFragmentBearingNames MetropolitanMuseum.png
393 aC
Acoris
Achoris-StatueTorso MuseumOfFineArtsBoston.png
Va enderrocar al seu predecessor Psamutis. Pare de Neferites II. 393–380 aC
Neferites II Va ser deposat i probablement assassinat per Nectabeu I després d'haver governat només 4 mesos. Fill d'Acoris. 380 aC

Dinastia XXX[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXX va governar Egipte des del 380 aC fins al 343 aC, que va caure sota el domini persa.

Nom Imatge Comentari Data
Nectabeu I
Nectanebo I (M.A.N. Inv.1979-65-1) 01.jpg
També conegut com a Nekhtnebef. Va deposar i probablement assassinar a Nefaarud II, començant així l'última dinastia dels egipcis nadius. Pare de Teos. 380–362 aC
Teos
Louvres-antiquites-egyptiennes-p1010996.jpg
Va governar junt amb el seu pare Nectabeu I fins aproximadament al 365 aC. Va ser enderrocat per Nectabeu II amb l'ajuda d'Agesilau II d'Esparta. 362–360 aC
Nectabeu II
NectaneboII-StatueHead MuseumOfFineArtsBoston.png
Darrer governant nadiu de l'antic Egipte.[66] 360–343 aC

Segon període persa[modifica | modifica el codi]

Dinastia XXXI[modifica | modifica el codi]

La Dinastia XXXI, també anomenada Segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343 fins al 332 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Artaxerxes III Inscription Pesepolis British Museum.jpg Egipte va caure sota el domini persa per segona vegada. 343–338 aC
Arsès Només va regnar en el Baix Egipte. 338–336 aC
Khabbash Stela Nastasen Kambasuten Lepsius.jpg Faraó rebel que va liderar una invasió a Núbia. 338–335 aC
Darios III Meister der Alexanderschlacht 003.jpg El Baix Egipte torna sota el control de Persia al 335 aC. 336–332 aC

Període hel·lenístic[modifica | modifica el codi]

Dinastia argèada[modifica | modifica el codi]

Els macedonis, sota el comandament d'Alexandre el Gran van iniciar el període hel·lenístic amb la conquesta de l'Imperi Persa i d'Egipte. La Dinastia argèada en Egipte va durar des de 332 fins al 309 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Alexandre III el Gran
Alexander and Bucephalus - Battle of Issus mosaic - Museo Archeologico Nazionale - Naples BW.jpg
Conqueridor de l'Imperi Persa i d'Egipte. 332–323 aC
Filip III Arrideu
Philippos III Arridaios Budge 162.png
Germanastre d'Alexandre el Gran. 323–317 aC
Alexandre IV de Macedònia
Roxana with Alexander IV Aegus the son of Alexander the Great.jpg
Fill d'Alexandre el Gran i de Roxana. 317–309 aC

Dinastia ptolemaica[modifica | modifica el codi]

El segon període hel·lenístic, anomenada Dinastia ptolemaica, va governar entre el 305 aC fins que Egipte es va convertir en província romana al 30 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Ptolemeu I Soter Ptolemy I Soter Louvre Ma849.jpg Va abdicar al 285 aC i morir al 283 aC. 305–285 aC
Berenice I Berenice I.jpg Dona de Ptolemeu I.  ?–285 aC
Ptolemeu II Filadelf Oktadrachmon Ptolemaios II Arsinoe II.jpg 288–246 aC
Arsínoe I Arsinoe I Dekadrachme.jpg Dona de Ptolemeu II. 284/281-c. 274 aC
Arsínoe II Oktadrachmon Ptolemaios II Arsinoe II.jpg Dona de Ptolemeu II. 277–270 aC
Ptolemeu III Evergetes I Ptolemy III Euergetes.jpg 246–222 BC
Berenice II BerenikeIIOnACoinOfPtolemyIII.jpg Dona de Ptolemeu III. 244/243–222 aC
Ptolemeu IV Filopàtor Octadrachm Ptolemy IV BM CMBMC33.jpg 222–204 aC
Arsinoe III Oktadrachmon Arsinoe III.jpg Dona de Ptolemeu IV. 220–204 aC
Hugronafor Faraó rebel contra els ptolemeus. 205–199 aC
Ankhmakis Faraó rebel contra els ptolemeus. 199–185 aC
Ptolemeu V Epífanes Tetradrachm Ptolemy V.jpg Alt Egipte en revolta entre el 207 i el 186 aC. 204–180 aC
Cleòpatra I Cleopatra I El Kab.jpg Dona de Ptolemeu V, coregent amb Ptolemeu VI durant la seva minoria d'edat. 193–176 aC
Ptolemeu VI Filomètor Ring with engraved portrait of Ptolemy VI Philometor (3rd–2nd century BCE) - 2009.jpg Mort al 145 aC. 180–164 aC
Cleòpatra II Lagid queen Isis Ma3546.jpg Dona de Ptolemeu VI. 175–164 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Ptolemy VIII - silver didrachma - líc.jpg Proclamat rei pels Alexandrins al 170 aC; governant junt amb Ptolemeu VI Filomètor i Cleòpatra II entre el 169 i el 164 aC. Mort al 116 aC. 171–163 aC
Ptolemeu VI Filomètor Ring with engraved portrait of Ptolemy VI Philometor (3rd–2nd century BCE) - 2009.jpg Egipte va estar sota el control de Ptolemeu VIII entre el 164-163 aC. Ptolemeu VI va ser restaurar a l'any 163 aC. 163–145 aC
Cleòpatra II Lagid queen Isis Ma3546.jpg Casada amb Ptolemeu VIII; va lidara la revolta en contra ell al 131 aC i es va convertir en l'única governant d'Egipte. 163–127 aC
Ptolemeu VII Neofilopàtor Proclamat cogovernant pel pare. Més tard va governar sota la regència de la seva mare Cleòpatra II. 145–144 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Ptolemy VIII - silver didrachma - líc.jpg Restaurat. 145–131 aC
Cleòpatra III Cleopatra II and III Kom Ombo Temple.jpg Segona eposa de Ptolemeu VIII. 142–131 aC
Ptolemeu Memfita Proclamat rei per Cleòpatra II; va ser assassinat al cap de poc per Ptolemeu VIII. 131 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Ptolemy VIII - silver didrachma - líc.jpg Restaurat. 127–116 aC
Cleòpatra III Cleopatra II and III Kom Ombo Temple.jpg Restaurada amb Ptolemeu VIII, més tard va ser co-regent amb Ptolemeu IX i Ptolemeu X. 127–107 aC
Cleòpatra II Lagid queen Isis Ma3546.jpg Reconciliada amb Ptolemeu VIII, va governar junt amb Cleopatra III i Ptolemeu III fins al 116 aC. 124–116 aC
Ptolemeu IX Soter II Edfu29.JPG Mort al 80 aC. 116–110 aC
Cleòpatra IV Casada amb Ptolemeu IX, però va ser expulsada per Cleòpatra III. 116–115 aC
Ptolemeu X Alexandre I Ptolemy X Alexander I Louvre Ma970.jpg Mort al 88 aC. 110–109 aC
Berenice III Obligada a casar-se amb Ptolemeu XI, va ser assassinada per ordre seva 19 dies més tard. 81–80 aC
Ptolemeu XI Alexandre II Fill de Ptolemeu X Alexandre I. Sul·la el va nomenar rei d'Egipte per decret i va governar durant 80 dies abans de ser linxat pels ciutadans per haver assassinat a Berenice III. 80 aC
Ptolemeu XII Auletes PtolSmash 212.jpg Fill de Ptolemeu IX, mort al 51 aC. 80– 58 aC
Cleòpatra V Trífena Esposa de Ptolemeu XII i mare de Berenice IV. 79–68 aC
Cleòpatra VI Filla de Ptolemeu XII. 58–57 aC
Berenice IV Filla de Ptolemeu XII va ser obligada a casar-se amb Seleuc VII Kybiosaktes, que el va estrangular. Governà junt amb Cleòpatra VI fins al 57 aC. 58–55 aC
Ptolemeu XII Auletes PtolSmash 212.jpg Restaruat; Va regnar breument amb la seva filla Cleòpatra VII abans de la seva mort. 55–51 aC
Cleòpatra VII Kleopatra-VII.-Altes-Museum-Berlin1.jpg També coneguda simplement com a Cleòpatra. 51–30 aC
Ptolemeu XIII Filopàtor Germà de Cleòpatra VII. 51–47 aC
Arsinoe IV En oposició a Cleòpatra VII. 48–47 BC
Ptolemeu XIV Filopàtor Ptolemy XIV.jpg Germà petit de Cleòpatra VII i Ptolemeu XIII. 47–44 aC
Ptolemeu XV Cesarió Caesarion.jpg Fill de Juli Cèsar i de Cleòpatra VII. Va ser el darrer governant conegut de l'antic Egipte. 44–30 aC

Província romana[modifica | modifica el codi]

Cleòpatra VII va tenir un romanç amb el dictador romà Juli Cèsar i amb el general romà Marc Antoni, però no va ser fins després del seu suïcidi (després que Marc Antoni fos derrotat per Octavi, que més tard seria l'emperador August) que Egipte va esdevenir una província de Roma l'any 30 aC.

Posteriors emperadors romans se'ls van concedir el títol de faraó, encara que només exclusivament per a Egipte. Una llista de reis egipcis s'enumeren els emperadors romans com faraons fins a l'emperador Deci.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dynastic Tables: Kings of Egypt
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Breasted (1909) p.36
  3. Rice (1999) p.86
  4. Wilkinson (1999) pp.57f.
  5. Shaw (2000) p.196
  6. 6,0 6,1 Wolfgang Helck: Untersuchungen zur Thinitenzeit (Agyptologische Abhandlungen), ISBN 3447026774, O. Harrassowitz (1987), p. 124
  7. Wilkinson (1999) pp. 83-84
  8. Wilkinson (1999) p. 84
  9. Jochem Kahl: Ra is my Lord - Searching for the rise of the Sun God at the dawn of Egyptian history. Harrassowitz, Wiesbaden 2007, ISBN 3-447-05540-5, page 12–14 & 74.
  10. Wilkinson (1999) p. 79
  11. Wilkinson (1999) pp 87-88
  12. Pascal Vernus, Jean Yoyotte, The Book of the Pharaohs, Cornell University Press 2003, p.27
  13. Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen.. Deutscher Kunstverlag, München/Berlin 1984, ISBN 3-422-00832-2, page 171.
  14. [1] Seth-Peribsen
  15. 15,0 15,1 Darell D. Baker: The Encyclopedia of the Pharaohs: Volume I - Predynastic to the Twentieth Dynasty 3300 - 1069 BC, Stacey International, ISBN 978-1-905299-37-9, 2008
  16. [2] King Khasekhem
  17. [3] King Khasekhemwy
  18. Toby Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge, 1999, pp.83 & 95
  19. Toby Wilkinson, Royal Annals of Ancient Egypt, pp.79 & 258
  20. Verner (2001)
  21. Christopher Bronk Ramsey et al., [url="http://dx.doi.org/10.1126/science.1189395"]Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt[/url], [i]Science[/i] 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554 - 1557
  22. Clayton (1994) p.32
  23. Clayton (1994) p.42
  24. Dodson & Hilton (2004) p.73
  25. Ryholt & Bardrum (2000) pp.87–100.
  26. Kathryn A. Bard, An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt (Malden: Blackwell Publishing, 2008), 41.
  27. 27,0 27,1 Turin Kinglist, Columns IV,18 to V,10, Ancient Egypt dot org. Accessed 10 February 2010.
  28. No hi ha unanimitat en la classificació dels períodes de la història de l'antic Egipte. Així, en el llibre The Oxford History of Ancient Egypt s'estima que l'Imperi Mitjà comprèn les dinasties XI, XII, XIII i XIV.
  29. Labib Habachi: King Nebhepetre Menthuhotep: his monuments, place in history, deification and unusual representations in form of gods, in: Annales du Service des Antiquités de l'Égypte 19 (1963), p. 16-52
  30. Wolfram Grajetzki (2006) pp. 23-25
  31. Wolfram Grajetzki (2006) pp. 25-26
  32. [4] Amenemhat I
  33. Wolfram Grajetzki (2006) pp.28-35
  34. Murnane (1977) p.2
  35. Murnane (1977) p.7
  36. Murnane (1977) p.9
  37. Josef Wegner, The Nature and Chronology of the Senwosret III–Amenemhat III Regnal Succession: Some Considerations based on new evidence from the Mortuary Temple of Senwosret III at Abydos, JNES 55, Vol.4, (1996), pp.251
  38. Wolfram Grajetzki (2006) pp.56-61
  39. «Amenemhat IV Maakherure (1807/06-1798/97 BCE)». Digital Egypt for Universities.
  40. Grajetzk (2006) pp.61-63
  41. 41,0 41,1 Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, Düsseldorf 2002, ISBN 3-491-96053-3
  42. Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, 2002
  43. 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 43,7 43,8 K.S.B. Ryholt: The Political Situation in Egypt during the Second Intermediate Period, c.1800-1550 aC, Carsten Niebuhr Institute Publications, vol. 20. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1997
  44. 44,0 44,1 Kings of the 2nd Intermediate Period
  45. Detlef Franke: Zur Chronologie des Mittleren Reiches. Teil II: Die sogenannte Zweite Zwischenzeit Altägyptens, In Orientalia 57 (1988), p. 259
  46. Ryholt, K.S.B.. The Political Situation in Egypt During the Second Intermediate Period, C. 1800-1550 B.C.. Museum Tusculanum Press, 1997, p. 164. ISBN 8772894210. 
  47. «Giant Sarcophagus Leads Penn Museum Team in Egypt To the Tomb of a Previously Unknown Pharaoh». Penn Museum, gener 2014. [Consulta: 16 gener 2014].
  48. 48,0 48,1 Marcel Marée: A sculpture workshop at Abydos from the late Sixteenth or early Seventeenth Dynasty, in: Marcel Marée (editor): The Second Intermediate period (Thirteenth-Seventeenth Dynasties), Current Research, Future Prospects, Leuven, Paris, Walpole, MA. 2010 ISBN 978-90-429-2228-0. p. 247, 268
  49. 49,0 49,1 Jürgen von Beckerath: Untersuchungen zur politischen Geschichte der Zweiten Zwischenzeit in Ägypten, Glückstadt, 1964
  50. 50,0 50,1 50,2 50,3 Jürgen von Beckerath: Chronologie des pharaonischen Ägyptens, Münchner Ägyptologische Studien 46. Mainz am Rhein, 1997
  51. Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen, Münchner ägyptologische Studien 49, Mainz 1999.
  52. Wolfgang Helck, Eberhard Otto, Wolfhart Westendorf, Stele - Zypresse: Volume 6 of Lexikon der Ägyptologie, Otto Harrassowitz Verlag, 1986, Page 1383
  53. Christopher Bronk Ramsey et al., Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt, Science 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554-1557.
  54. Tooth clinches identification of Egyptian queen
  55. «Ramesses I Menpehtire». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
  56. «King Merenptah». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
  57. «Sety II». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
  58. «Siptah Sekhaenre/Akhenre». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
  59. «Tausret».
  60. Grimal (1992) p.291
  61. «Ramesses XI Menmaatre-setpenptah». [Consulta: 28 octubre 2007].
  62. Cerny p.645
  63. R. Krauss and D.A. Warburton, "Chronological Table for the Dynastic Period" in Erik Hornung, Rolf Krauss & David Warburton (editors), Ancient Egyptian Chronology (Handbook of Oriental Studies), Brill, 2006. p.494
  64. Dan'el Kahn, "The Inscription of Sargon II at Tang-i Var and the Chronology of Dynasty 25," Orientalia 70 (2001), pp.1-18
  65. «Late Period Kings». [Consulta: 27 octubre 2007].
  66. «Nakhthorhebyt». Digital Egypt for Universities. [Consulta: 1 març 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. H. Breasted, History of Egypt from the Earliest Time to the Persian Conquest, 1909
  • J. Cerny, 'Egypt from the Death of Ramesses III to the End of the Twenty-First Dynasty' in The Middle East and the Aegean Region c.1380-1000 BC, Cambridge University Press, ISBN 0-521-08691-4
  • Clayton, Peter A.. Chronicle of the Pharaohs: The Reign-by-Reign Record of the Rulers and Dynasties of Ancient Egypt. Reprinted. London: Thames and Hudson, 1995. ISBN 978-0-500-05074-3. 
  • Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
  • Sir Alan Gardiner Egyptian Grammar: Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs, Third Edition, Revised. London: Oxford University Press, 1964. Excursus A, pp. 71–76.
  • Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, (Blackwell Books: 1992)
  • Murnane, William J. Ancient Egyptian Coregencies, Studies in Ancient Oriental Civilization. No. 40. The Oriental Institute of the University of Chicago, 1977
  • Michael Rice, Who's Who in Ancient Egypt, Routledge 1999
  • Ryholt, Kim & Steven Bardrum. 2000. "The Late Old Kingdom in the Turin King-list and the Identity of Nitocris." Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde 127
  • Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt., Oxford University Press, 2000.
  • Shaw, Garry. The Pharaoh, Life at Court and on Campaign, Thames and Hudson, 2012.
  • Toby A. H. Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge 1999, ISBN 0-415-18633-1
  • Verner, Miroslav, The Pyramids - Their Archaeology and History, Atlantic Books, 2001, ISBN 1-84354-171-8
  • Egypt, History & Civilisation By Dr. R Ventura. Published by Osiris, PO Box 107 Cairo.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]