Batalla de Cadeix
| Guerra entre els Hitites i l'antic Egipte | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Qadesh Batalla de Qadesh | |||
 Ramsès II a la batalla de Qadesh nom_de_la_batalla=Batalla de Qadesh | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | Entre 1295 i 1270 aC | ||
| Coordenades | 34° 33′ 20″ N, 36° 29′ 53″ E / 34.555487°N,36.498028°E | ||
| Lloc | Cadeix | ||
| Estat | Síria | ||
| Resultat | Els dos s'atribuiren la victòria però el resultat fou igualat. S'establí el tractat de Qadesh . | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.[1]
Antecedents de la batalla de Cadeix[modifica]
Egipte tenia interessos a Biblos des del temps del faraó Khasekhemwy (Dinastia II), bàsicament comercials i diplomàtics. En diferents moments al llarg dels segles Egipte va comerciar amb la zona més o menys intensament. Amb Sesostris III de la Dinastia XII els exèrcits egipcis van entrar a Palestina-Síria per primer cop i van capturar Sequem. Les relacions amb Biblos i Ugarit principalment van quedar molt reforçades però la dominació efectiva mai es va establir.
Amb la dinastia XVIII la cosa va canviar. Segons el sistema de l'època la dominació s'establia a través de tractats amb els reietons locals, amb dos tipus de tractats: els riksu (paritaris) i els ade (equivalent a un tractat de vassallatge). A començaments del segle xv aC l'hegemonia de Síria corresponia a Mitanni i va durar tot el segle i fins a la meitat del segle xiv aC en què va passar a Hatti. Tuthmosis III va estendre la seva dominació a Palestina, derrotant el rei de Cadeix i els prínceps aliats a la batalla de Megiddo; dotzenes de prínceps foren agafats com a ostatges i després retornats als seus països per regir els estats com a vassalls egipcis. Això va portar a la percepció de què Palestina i bona part de Síria eren territori egipci.
Finalment a partir de Tuthmosis IV es va establir la pau amb Mitanni segons un repartiment de les zones d influencia, quedant per Egipte el país d'Amurru, i la terra de Cadeix, renunciant Egipte a les zones més al nord. Cadeix era la clau de tot el control de la part nord dels dominis egipcis, ja que controlava la vall del riu Eleutheros que portava fins a les seves possessions a l'Orontes.
Mitanni però va perdre influencia minat per les lluites civils i pel creixent poder hitita. Amurru, abans una regió tribal, va esdevenir de fet un regne dirigit per Abdi-Ashirta a la meitat del segle xiv aC. El líder d'Amurru, al·legant lleialtat al rei egipci s'havia apoderat de molts territoris; la mateixa Biblos, governada per un rei lleial a Egipte, va estar a punt de ser conquerida, i les cartes d'Amarna revelen les angoixants crides en ajut que feia el seu rei al rei d'Egipte. La inactivitat d'Egipte fou la norma i Amurru es va engrandir. Biblos es va salvar per l'enviament d'una expedició militar i Abdi Ashirta fou llavors assassinat per la seva pròpia gent.
Però l'arriba a la zona dels hitites va capgirar la situació. Els hitites (Subiluliuma I) van establir la seva dominació a Alep, Mukish (Alalakh), Niya, Arakhtu, Qatna i Nuhase. El primer vassall egipci a aliar-se als hitites fou Ugarit. La ciutat de Cadeix, capçalera dels estats vassalls egipcis, fou conquerida pels hitites i el seu rei Aitakama fet presoner, i el principat va esdevenir també vassall dels hitites de fet encara que Aitakama fou restaurat com a rei i nominalment va renovar la seva lleialtat a Egipte, però va actuar ja en contra i fins i tot va atacar a Upe, un vassall egipci; Egipte no va poder dir res perquè els hitites havien atacat a Cadeix després de ser prèviament atacats; el faraó va nomenar Aziru d'Amurru fill d'Abdi Ashirta, com a protector dels interessos egipcis a la regió, i Aziru va tornar a expandir els seus dominis, mentre flirtejava amb els hitites, als que va enviar una delegació; finalment quan els egipcis van reaccionar i van cridar a Aziru per donar explicacions, aquest va haver d'obeir però va saber convèncer els egipcis de les seves suposades bones intencions, i quan després d'un temps va poder tornar es va aliar obertament als hitites i fou reconegut rei.
Pel mateix temps Cadeix es va revoltar obertament i és possible que un exèrcit egipci enviat contra la ciutat fóra rebutjat. Les possessions egípcies de l'Orontes de fet es podien donar per perdudes. Tot això fou possible perquè al mateix temps regnava Akhenaton, que es va desentendre dels afers de Síria i a més a més els hitites anaven suposadament només contra Mitanni i no contra Egipte. Aquesta pèrdua fou sentida durament a Egipte i era d'esperar que al moment propici s'intentés la recuperació d'allò perdut.
A la mort de Tutankhamon la reina egípcia va demanar a Subiluliuma I un fill per esdevenir rei d'Egipte i el poderós partit antihitita el va haver d'eliminar i portar al tron a l'ambiciós general i visir Ay. Quan aquest va morir el va succeir el seu gendre el general Horemheb, que va establir la seva capital a Avaris com a punt de partida per una eventual reconquesta, però no va arribar mai a fer la campanya decisiva i el seu successor Ramsès I va morir després de regnar només un any i mesos. Seti I tenia sens dubte intenció de recuperar Síria i al seu primer any ja va fer una expedició on va fer renovar l'obediència a molts prínceps cananeus que de fet havien restat independents. Fou la primera vegada que el faraó encapçalava el seu exèrcit, senyal de què no es tractava d'una acció policial sinó de conquesta (de reconquesta segons el punt de vista egipci). Al seu segon any Seti I va portar un exèrcit a la zona. A Karnak es diu que les companyes del faraó eren «per destruir la terra de Cadeix i la d'Amurru». En aquesta campanya va deixar una estela de victòria a Cadeix on s'indica que la ciutat havia estat conquerida, però sembla que en canvi la conquesta d'Amurru o fou molt breu o va fracassar; des de Cadeix va avançar al nord i va derrotar els «hitites» (probablement petits contingents dels prínceps vassalls hitites) i per raons incertes els hitites no van respondre immediatament potser ocupats en un altre lloc. Però abans de la mort de Seti, Cadeix ja tornava a estar en mans dels hitites.
Ramsès II no va tenir activitat militar als seus primers tres anys però al quart any una carta del rei d'Amurru Bentisina explicava al rei hitita que s'havia hagut de declarar vassall egipci per la força, aparentment resultat de l'enviament d'un exèrcit egipci. El cert és que els hitites no el van creure. El gros de l'exèrcit egipci ja era allí o hi va anar a rebre la submissió d'Amurru, i el rei hitita Muwatallis II al mateix temps considerava necessari protegir Cadeix per assegurar els regnes d'Alep i Karkemish governats per branques hitites, i altres estats vassalls de la zona, i va enviar un exèrcit per recuperar Amurru i guarnir Cadeix. Els dos exèrcits es van trobar a la vora de Cadeix.
Preparatius de la batalla[modifica]
L'exèrcit hitita era de quasi 50.000 homes per més de 40.000 els egipcis. Els hitites van provar una nova modalitat de lluita: cada carro de guerra portava tres homes en lloc de dos com abans.
Acompanyaven al rei hitita contingents de Mitanni, Arzawa, Dardany (?), Masa, Pitassa, Arawanna, Karkissa, Lukka, Kizzuwatna, Karkemish, Ugarit, Khalap, Nuhase, Cadeix i un territori o ciutat anomenat pels egipcis Mwš3nt (no identificat) a més d'altres contingents (del regne d'Hakpis segur, i probablement també de Seha, Mira i Kuwaliya, Hapalla, Wilusa…)
Batalla[modifica]
L'exèrcit egipci va assegurar Sumur. Després i es va acostar a l'Orontes per la part oriental, i va arribar a Sabtuna a uns 12 km al sud de Cadeix. Allí van rebre uns suposats missatgers de les tribus shosu que anunciaven que aquestes tribus abandonaven als hitites i es passaven als egipcis i que l'exèrcit hitita era al nord de Khalap. En realitat es tractava d'espies hitites i l'exèrcit hitita estava realment al nord-est de Cadeix. Els egipcis llavors van passar l'Orontes cap a l'oest, confiats, amb una part de l'exèrcit i només es van assabentar de la posició de l'exèrcit hitita per la casual captura de dos altres espies hitites que van confessar; el faraó era a l'orient del riu i es va haver de cridar urgentment a la resta de l'exèrcit però la batalla va començar abans d'arribar, quan 2.500 carros hitites es van abalançar sobre la divisió egípcia Ra que estava creuant el riu a Shabtuna i no estava preparada pel combat, la qual fou posada en fuita. Els hitites van travessar el riu cap a la part oriental i van marxar contra la divisió Amon que també fou posada en fuita deixant al faraó amb només una força reduïda en un greu perill; el faraó va quedar assetjat al seu camp pels hitites.
L'oportuna arribada d'una força dels Amurru va salvar al faraó en atacar la rereguarda hitita; Muwatallis II va enviar contra ells mil carros però després de sis càrregues foren rebutjats cap a l'Orontes. Com que els carros egipcis no els van poder empaitar la batalla es va acabar. Quan van arribar les altres dues divisions egípcies Ptah i Suteh la batalla havia acabat.
Treva[modifica]
Es coneix almenys un al·legat de victòria per part d'Hattusilis, germà de Muwatallis II. Després de la batalla es va concertar una treva, recollida en un tractat de pau, conegut com el tractat de Qadesh - el primer tractat diplomàtic conegut - signat als voltants de l'any 1285 aC, redactat en caldeu, l'idioma diplomàtic d'aquell temps. Ramsès II se'n va proclamar guanyador però pels hitites no hi havia dubte que els guanyadors havien estat ells. Ramsès va al·legar que el rei hitita va demanar la pau, però això potser fou perquè l'estratègia hitita, consistent en un atac per sorpresa definitiu, havia fracassat i davant les baixes dels dos costats valia més un acord que una llarga guerra; els egipcis tampoc estaven interessats en una llarga guerra i probablement les seves baixes també havien estat prou importants. Els historiadors moderns pensen que els dos exèrcits van quedar molt disminuïts per la batalla mateixa i pels xocs addicionals que podien esdevenir vulnerables a altres enemics per la qual cosa la treva era aconsellable.
Més tard la treva es va convertir en un tractat de pau que reconeixia als hitites la possessió de Cadeix i Amurru. Ramsès es casarà amb una filla de Hattusilis III, germà i successor (no immediat) de Muwatallis II.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Cadeix |
- ↑ (anglès) Lorna Oakes, Pyramids, Temples & Tombs of Ancient Egypt: An Illustrated Atlas of the Land of the Pharaohs, Hermes House: 2003. p.142
- ↑ Baker, Rosalie F.; Baker, Charles F. Ancient Egyptians: People of the Pyramids. Oxford University Press, 2001, p.157. ISBN 0195122216.
| Coalició de pobles | |
|---|---|
| Regnes destruïts | |
| Regnes supervivents | |
| Principals batalles | Participació a la Batalla de Cadeix - (1295 i el 1270 aC) · Batalla de Djahy - (1178 aC) · Batalla del Delta - (1178 aC o 1175 aC) |
| Fonts de documentació | |
