Filisteu
Els filisteus (Hebreu: פְלִשְׁתִּים felištīm, Àrab : فلسطينيون filasṭīnīun, فلَسْطينية filasṭīnīa, Palestina, de l'hebreu plishtim, invasió) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.
Història dels filisteus[modifica | modifica el codi]
El seu origen ha donat lloc a molt debat entre els erudits; l'arqueologia moderna ha suggerit lligams culturals primitius amb la civilització micènica a la Grècia continental. Encara que els filisteus van adoptar la cultura i la llengua canaanita locals abans de deixar qualsevol text escrit, s'ha suggerit un origen indoeuropeu per a un grapat de paraules filistees conegudes.
Els filisteus a la Bíblia[modifica | modifica el codi]
Segons el Gènesi, els filisteus són descendents de Caftor, fill de Misraim, fill de Cam, fill de Noè.
Entren en contacte amb els israelites a l'època dels jutges d'Israel. Al Llibre dels Jutges s'esmenta que els filisteus van sotmetre els israelites fins que es va alçar un líder hebreu anomenat Xamgar i va alliberar les tribus d'Israel. També van enfrontar-se amb Samsó, l'home famós per la seva força que li naixia dels cabells.
En temps del jutge d'Israel Samuel tornen a entrar en guerra amb els israelites. Aconsegueixen prendre'ls l'Arca de l'Aliança després de vèncer en la batalla d'Afec[1] però multitud de plagues els assoten, per la qual cosa retornen l'Arca als jueus. Poc després, apareix en escena el gegant Goliat qui és mort pel futur Rei David.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «4:1-10». A: Primer llibre de Samuel.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filisteu  |
|
|||||||||||||||||
