Cartes d'Amarna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una de les cartes d'Amarna

Les tauletes d'Amarna són quatre centenars de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les cartes d'Amarna, que formen la correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten.

El 1887, una dona de la regió de Tell al-Amarna va trobar les primeres cent tauletes, en un lloc de la regió. Estaven gravades amb inscripcions cuneïformes i contenien la correspondència diplomàtica internacional del faraó. En total, es van trobar 382 tauletes, que es van revelar com un instrument de primera mà per a l'estudi del segle XIV aC. Flinders Petrie va trobar l'edifici en el qual s'havien trobat les tauletes i en va afegir algunes més (22) a les trobades inicialment, fins a arribar a les 382. La majoria estan escrites en llengua accàdia, i algunes (poques) en altres llengües (hurrita, hittita). De les 382, 350 són cartes i 32 són altres texts (mites, poemes èpics, lèxics...). 203 es troben a Berlín al Vorderasiatisches Museum; 49 o 50 són al Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire; 95 són al Museu Britànic; 22 són a l'Ashmolean Museum d'Oxford (les trobades per Petrie); 7 són al Museu del Louvre; 9 són en col·leccions privades; i 2 al Museu Metropolità de Nova York. Unes 40 cartes provenen d'estats amb els quals Egipte tenia una relació d'igual a igual (Babilònia, Assíria, Mittani, Arzawa, Alashiya o Alashia i Hatti; la resta són dels prínceps vassalls a Síria i Palestina.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartes d'Amarna Modifica l'enllaç a Wikidata