Tel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005)

Un tel,[1][2] també escrit tall o tell —en àrab تل, tall, i en hebreu תל, tel— és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament. Etimològicament, el terme significa ‘turó’ o ‘monticle’, però en català s'empra per a designar un jaciment arqueològic. Un tel consisteix fonamentalment en l'acumulació de maons de tova i altres elements constructius, amb una alta proporció de pedra o margues, així com una menor quantitat de restes domèstiques. La distribució geogràfica d'aquest fenomen s'estén des de la vall de l'Indus a l'est, fins al sud-est d'Europa a l'oest.

La paraula s'usa habitualment com un terme general arqueològic, particularment en l'arqueologia del Pròxim Orient. De vegades, s'utilitza també com a topònim, és a dir, com a part del nom d'una ciutat o localitat. L'exemple més conegut d'aquest segon ús és el de la ciutat de Tel Aviv (en hebreu, ‘el Turó de la primavera’), tot i que Tel Aviv no es troba realment sobre un tel. Al Pròxim Orient, sovint una ciutat moderna es troba localitzada a la rodalia d'un antic monticle, moltes vegades amb un nom de tel similar, per exemple, la ciutat d'Arad (Israel) es troba a uns pocs quilòmetres d'una antic pujol anomenat Tel Arad. La ciutat de Mossul, a l'Iraq, és propera a Tell Hassuna, un dels jaciments arqueològics amb proves més antigues de ceràmica a Mesopotàmia. Un ús més adequat del terme és el cas del tel d'Akka, un turó sobre el qual se situa l'actual ciutat israeliana d'Acre.

De vegades, la paraula tel s'aplica erròniament a un jaciment arqueològic la forma del qual no garanteix aquesta designació. El d'Al-Amārna, a l'Egipte central, sovint mal anomenat Tell Al-Amarna, n'és el millor exemple.

La paraula turca corresponent és hüyük, com a Çatal Hüyük, o tepe.[3][4] Els topònims que indiquen monticles d'habitació a la zona dels Balcans es tradueixen sovint com a 'tomba': magoula o toumba (pel fet que els petits tels poden confondre's amb facilitat amb túmuls o enterraments) a Tessàlia i Macedònia. La paraula mogila s'usa a Bulgària, gomila a Eslovènia i magura a Romania.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tel Modifica l'enllaç a Wikidata