Tercera dinastia d'Ur
La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix. Va ser una dinastia que va exercir l'hegemonia a Sumer entre 2112-2004 a.n.e., segons la cronologia mitjana, o entre 2048-1940 a.n.e., segons la cronologia curta, amb centre a Ur i que va establir un imperi conegut com a Imperi neosumeri o Ur III, segons els historiadors de l'època.
Lagaix, que feia un temps que s'hi imposava a la zona, va perdre la seva força en favor de la ciutat d'Uruk. El seu rei, Utukhengal, tenia la idea de formar una coalició amb algunes ciutats veïnes per tal d'expulsar els gutis que havien estat els principals responsables de la caiguda de l'Imperi Accadi i encara habitaven la zona. Finalment, els gutis són expulsats de la Baixa Mesopotàmia i el governador d'Ur, Ur-Nammu, es va rebel·lar contra Utukhengal i s'anomenà a si mateix Rei de Sumer i Accad[1]
El primer que va fer Ur-Nammu, després de controlar les ciutats més properes, va ser reformar l'administració i la burocràcia de tota la Baixa Mesopotàmia i substituir les dinasties locals de les ciutats dominades per funcionaris afins que en feien de governadors. Ur-Nammu va construir el famós zigurat d'Ur. A més, va unificar els pesos i unitats de longitud, mesura que ja havia adoptat Sargon al seu dia. També va envoltar Ur d'imponents muralles i renovar i ampliar el seu port. Quan va morir va deixar un regne sòlid i estable.[2]
La dinastia va estar composta pels següents reis:
Els primers quatre reis de la Tercera dinastía d'Ur van donar molta estabilitat al regne de Sumer, i Babilònia va viure un llarg període de pau i prosperitat. Cap al final d'aquest període van començar les invasions de diverses tribus d'amorreus, d'origen semita, que va ser molt nombrosa. Es conserva correspondència entre l'últim rei, Ibbi-Sin i un governador militar de Mari, Ixbi-Erra (que després va ser rei de Sumer), que demanava poders especials perquè els nòmades amorreus havien traspassat la muralla dels martu, construïda per defensar-se de les tribus nòmades i conquerien les fortaleses del país. I també els continuats conflictes amb Elam, que van conduir als elamites a atacar la ciutat d'Ur ajudats per tribus procedents de Sua. La destrucció de la ciutat va posar fi a la Tercera dinastia d'Ur. Tot seguit serien les ciutats d'Isin i Larsa les que lluitarien per l'hegemonia de la Baixa Mesopotàmia, fins l'arribada de Hammurabi de Babilònia, que establiria l'Imperi paleobabilònic.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Leick, Gwendolyn (2002). «Akkad». Mesopotàmia: la invenció de la ciutat. Barcelona: Rubí. ISBN 84-493-1275-2.
- ↑ Garelli, Paul (1974). «L'Imperi d'Ur i la seva herència». El Pròxim Orient asiàtic. Barcelona: Labor. ISBN 84-335-9310-2.
- ↑ Cassin, Elena (et al. ) (ed.). Los imperios del antiguo oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 127-128. ISBN 8432301183.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tercera dinastia d'Ur |
- Recerca de l'Estat d'Ur III (anglès)
- Llista reial
