Part (llengua)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaPart
pahlav < *parθava
Parlants
Llengua morta
Parlants nadius 0
Parlat a Imperi Part
Classificació lingüística

Llengües indoeuropees
  Llengües indoiranianes
    Llengües iranianes

      Part
Característiques
Sistema d'escriptura Pahlavi scripts, Manichaean alphabet, Inscriptional Parthian i Alfabet arameu
Codis
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 xbc
SIL -
Glottolog part1239
IETF xpr
Modifica dades a Wikidata

El part, també conegut com a pahlavi arsàcid, és una llengua extinta del grup nord-occidental de les llengües iranianes, l'origen de la qual se situa a l'Imperi Part (ubicat a l'actual nord-est d'Iran, més en concret a la província de Jorasan i altres territoris limítrofs com el sur de Turkmenistan. Aquesta llengua va ser la llengua oficial d'aquest imperi sota la dinastia arsàcida de Partia (248 aC, 224).

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

Origen i etimologia[modifica]

El part era la llengua més oriental de les llengües iranianes occidentals. Aquest fet va provocar que retingués molts arcaismes propis de les llengües iranianes orientals, el que va ser reforçat perquè la dinastia havia estat fundada per la tribu parni que havia migrat des de les estepes d'Àsia central a Pàrtia. En un principi els parni parlaven una llengua iraniana nord-oriental relacionada amb altres de la mateixa zona com l'escita i el bactrià. L'estudi de les tribus indoiranianes revela que no era inusual que en migrar adoptessin la llengua local, a més dels costums i creences dels pobles on s'assentaven, ja fos per simple migració o conquesta.

Extinció[modifica]

El 224, Ardàshir I, el sobirà local de Pars va deposar i substituir a Artaban IV, l'últim emperador part, fundant al mateix temps la quarta dinastia iraniana, i la segona dinastia persa, la dinastia sassànida. En molts usos l'idioma part substituït pel persa mitjà, que en la seva forma escrita fou conegut com a pahlavi sassànida. El part no va desaparèixer immediatament, i va continuar estant testimoniat per unes poques inscripcions bilingües de l'era sassànida.

Descripció lingüística[modifica]

Classificació[modifica]

El part és una llengua del grup iranià nord-occidental del període iranià mitjà, que com a llengua per contacte de llengües, té algunes característiques típiques de les llengües iranianes orientals. Aquesta influència es fa més notòria en certs préstecs lèxics. Algunes restes de la influència oriental sobreviuen en préstecs del part a l'armeni..[1]

Taxonòmicament, el part pertany al grup iranià nord-occidental mentre que el persa mitjà dels sassànides pertany al grup sud-occidental.

Part escrit[modifica]

Article principal: Pahlavi

L'idioma part s'escrivia mitjançant l'escriptura pahlavi, que té dues característiques definitòries. En primer lloc, aquesta escriptura deriva de l'alfabet arameu,[2] el tipus d'escriptura usda durant la dinastia aquemènida. En segon lloc, té una alta incidència de paraules aramees, respresentades com ideogrames o logogrames, és a dir, s'escrivien paraules aramees però eren llegides com a paraules partes.

L'idioma part era la llengua de l'antiga satrapia Pàrtia i es va usar a la cort de la dinastia arsàcida. Les fonts principals de coneixement d'aquesta llengua són les poques inscripcions de Nisa i Hecatòmpolis (Hecatompylos), els textos maniqueus, les inscripcions multilingües sassànides, i algunes restes de literatura para conservats en textos en persa mitjà. Entre aquests textos, els textos maniqueus, composts poc temps després de la caiguda de la dinastia arsàcida, tenen un paper destacat en la reconstrucció de la llengua parta.[3] Aquests textos maniqueus no contenen ideogrames.

Testimonis escrits[modifica]

Els testimonis escrits en part inclouen:[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part (llengua) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lecoq, Pierre. Aparna. Encyclopedia Iranica. 1, 1983. 
  2. Iran Chamber Society
  3. Wiesehfer, Josef. Ancient Persia: From 550 Bc to 650 A.D., traduït per Azizeh Azado (en anglès). I.B. Tauris, 2001, p. 118. 
  4. Tafazzoli, A.L; Khromov. Sasanian Iran: Intellectual Life. 3. UNESCO, 1996.