Període d'Amarna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
L'Orient Mitjà a l'època d'Amarna

El període d'Amarna és un període històric egipci que rep el seu nom per la moderna ciutat d'Amarna (Tell al-Amarna), que fou l'egípcia Akhet-Aten ('Horitzó d'Aton'), la qual fou la capital d'Egipte durant el període. L'època engloba els regnats dels faraons Akhenaton (o Akhenaten) i Semenkhare (dinastia XVIII), a finals de l'edat del bronze, aproximadament entre el 1350 i el 1330 aC. A vegades s'inclou en el període el regnat del faraó Amenofis III (Amenhotep III), pare i predecessor d'Amenofis IV, i el dels seus successors Neferneferuatón, Tutankamon, Ay i Horemheb, l'últim faraó de la dinastia, és a dir, el període que va aproximadament del 1388 fins al 1292 aC.[1] És una època de grans canvis i complexes relacions internacionals.

El faraó Akhenaten fou proclamat sobirà amb el nom de naixement d'Amenhotep o Amenofis IV, però al sisè any de regnat el va canviar per Akhenaten, iniciant un canvi radical polític, religiós i artístic. Va fundar llavors una nova capital dedicada a l'adoració del déu-sol Aten o Aton, Akhetaton, i una política religiosa de caràcter monoteista, possiblement per recuperar el poder que ocupaven els sacerdots d'Ammon a Karnak (Tebes).

A nivell artístic, l'època d'Amarna representa un gran canvi, especialment en les arts plàstiques.[2]

Bibliografia[modifica]

  • Geoffrey T. Martin, A Bibliography of the Amarna Period and its Aftermath (Studies in Egyptology), Cambridge 1991. ISBN 978-0-710-30413-1 (anglès).
  • Raymond Cohen, Raymond Westbrook (Ed.) Amarna Diplomacy. The Beginnings of International Relations. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD u. a. 2000, ISBN 0-8018-7103-4. (anglès)
  • Marc Van de Mieroop A History of the Ancient Near East. ca. 3000–323 BC. 2. Auflage. Blackwell Publishers, Malden MA u. a. 2007, ISBN 978-1-4051-4911-2, Pàgs. 129–201. (anglès)
  • Amanda H. Podany Brotherhood of Kings. How International Relations shaped the Ancient Near East. Oxford University Press, Oxford u. a. 2010, ISBN 978-0-19-531398-7. Pàgs. 189–304. (anglès)
  • Pierre Leveque Las primeras civilizaciones, Ed. Akal, 1992 ISBN 9788476006757 Pàgs. 162-168. (castellà)

Referències i notes[modifica]

  1. S'inclou el regnat d'Amenofis III, perquè es considera que és en aquesta època quan el jove Amenhotep, per influència de la seva mare Tiy, es centra en el culte al déu Aton. El regnat de Tutankhamon s'inclou perquè va néixer influït per aquesta època i perquè va ser ell qui la va fer acabar oficialment, segurament sense ser-ne conscient, ja que només era un nen. El curt regnat d'Ay s'inclou pel seu paper destacat dins la cort durant tot el període, i el de Horemheb per ser el responsable final d'acabar amb la situació d'aquella època i instaurar una nova dinastia, la XIX, en nomenar hereu a Paramesu, el futur Ramsès I (pare de Seti I), és ell qui marca realment el període de transició entre les dues dinasties i els dos sistemes polítics.
  2. L'art egipci (V) - La pintura egípcia. Gremi d'Antiquaris de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període d'Amarna Modifica l'enllaç a Wikidata