Amon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Ammon» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ammon (desambiguació)».
Infotaula personatgeAmon
Amun.svg
Tipus divinitat egípcia
Context
Mitologia religió de l'antic Egipte
Dades
Sexe home
Família
Cònjuge Mut
Pare Nu
Fills Khonsu i Menthu
Altres
Part de mitologia egípcia
Equivalent Zeus
Modifica dades a Wikidata

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó[1] era el déu de la salut [cal citació] (L'ocult, grec: Ἄμμων) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes. Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.

Es representava en forma d'un home a qui es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

També es representa sota la forma d'un marrà o d'una oca. Se l'associa de vegades al déu Min, sota el nom Amon-Min.

Noms teòfors[modifica]

Amun-Ra
en jeroglífic
imn
n
ra
Z1
C1

Diversos personatges egipcis adoptaren en els seus títols el nom d'Ammon (Amen): quatre faraons de la Dinastia XII, els anomenats Amenemhat, "Ammon és el primer", diversos de la dinastia XIII, quatre faraons de la Dinastia XVIII, els anomenats Amenhotep "Ammon està satisfet", anomenats Amenofis pels grecs, com el cèlebre Tutankamon "Imatge vivent d'Ammon", o Amenhotep IV; Amenmeses de la Dinastia XIX; Amenemopet "Ammon està a Tebas", Siamón, de la dinastia XXI, etc.

Noms alternatius: Kematef (bastant més tard en la història), Amon, Amun.

Iconografia[modifica]

Va ser representat com un home de pell negra o blava, o en forma d'animal, amb cap de carner. En qualsevol de les dues representacions anteriors, porta sobre el cap un tocat compost per dues plomes, dividides en seccions, i un disc solar a la base. Podia també portar-hi ceptre uas i anj.

En algunes ocasions, té aparença momiforme, com a déu creador; de carner d'un o quatre caps, amb robustes banyes al voltant de les orelles; d'esfinx criocèfala, serp, lleó o d'oca.

Història[modifica]

En els texts de les Piràmides, se'l considerava una deïtat de l'aire, però més tard se l'associà a Ra, déu d'Heliòpolis, divinitat solar, sota el nom d'Ammon-Ra, i es convertí en la principal divinitat de la religió egípcia, i el nom del qual portaren alguns faraons.

Durant la Dinastia XII de l'Imperi Mitjà (c. 2000-1800 aC), guanya gran importància a Tebes, on varen erigir-li el denominat temple de Karnak.

A començament de l'Imperi nou, fou considerat el déu dinàstic, per la devoció que li professaven els faraons tebans, eclipsant el predomini del déu guerrer Montu, una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra contra els hicses portada a terme pels prínceps tebans de la Dinastia XVII provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat del panteó egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del país.

Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més influent de la societat egípcia durant l'Imperi nou, i arribaren fins i tot a enfrontar-se al denominat "faraó herètic", Amenhotep IV. En aquesta època, començà la seva síntesi amb l'antic déu Ra, sota la denominació d'Ammon-Ra.

En el període posterior d'Egipte, va adquirir un caràcter més universal, i fou conegut pel nom grec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels déus".

Festivitats tebanes[modifica]

La regió tebana tenia dues festivitats principals, que van tenir el seu apogeu a la darreria de la Dinastia XIX, la cèlebre festa d'Opet i la Festa de la Vall.

A la Festa de la Vall, les estàtues de culte de la tríada tebana sortien de llurs temples a Karnak, en processó travessant el Nil, amb destinació als temples mortuoris de l'altre vora del riu.[2] Originalment, era una festivitat de quatre o cinc dies de durada, que amb el pas dels anys i les diferents modificacions de la cerimònia, a l'acabament del regnat de Ramsès II, durava de vint a vint-i-dos dies, en els quals es donaven pa, cervesa, carn, etc., generalment provinents dels magatzems del temple.

La festa d'Opet tenia lloc durant el segon més de la inundació anual. En aquesta festivitat es celebrava la unió sexual entre Amon i la mare del rei, que permetia a aquesta donar a llum al ka (esperit) reial. La celebració acabava quan el rei entrava al santuari a rebre el ka, sortint del temple com un déu. La processó iniciava el seu trajecte sortint del temple de Karnak amb destinació al temple de Luxor, passant successivament per l'avinguda amb esfinxs[2] de carners, pilons i sales d'esbarjo, destinades als sacerdots que portaven la barca del déu. S'allotjava al temple de Luxor, durant una o dues nits, per tornar al seu temple original, a Karnak, novament.

Referències[modifica]

  1. «Amon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Littleton, C.Scott. Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling. (en anglès). Londres: Duncan Baird Publishers, 2002, p. 17,18. ISBN 9781903296370. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amon Modifica l'enllaç a Wikidata