Llengües egípcies

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de família lingüísticaLlengües egípcies
Distribució geogràfica Antic Egipte
Parlat a Període predinàstic d'Egipte, Q4161872 Tradueix, període hel·lenístic d'Egipte, província romana d'Egipte, Byzantine Egypt Tradueix i Egipte
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües afroasiàtiques
Subdivisions
Antic egipci
Egipci clàssic
Variants del copte
Codis
ISO 639-2 egy
ISO 639-3 egy
Codi Glottolog egyp1246
Codi Linguasphere 11-AAA-a
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües egípcies són una subfamília de les llengües afroasiàtiques, que inclouen tant l'egipci clàssic com els seus descendents posteriors, l'egipci demòtic i el copte. L'única d'aquestes llengües que encara té ús és el copte, la qual s'utilitza exclusivament com a llengua litúrgica a l'Església ortodoxa copta.

La llengua egípcia va utilitzar, fins al segle V dC, el sistema d'escriptura demòtic, i el copte fins al segle xvii. Els registres escrits de l'idioma egipci daten del 3200 aC esdevinguent així una de les llengües escrites més antigues conegudes. La llengua nacional moderna d'Egipte és l'àrab, la qual va anar reemplaçant gradualment el copte com a llengua vehicular de la vida diària després de la conquesta musulmana del país.

Diversitat i períodes[modifica]

Les llengües egípcies, històricament testimoniades, mostren variació diatòpica i diacrònica. La variació diatòpica o geogràfica mostra peculiaritats en la llengua usada en cada ciutat. La variació diacrònica es refereix als canvis lingüístics que, a llarg termini, tenen l'efecte de fer inintel·ligibles les formes més antigues de la llengua per als parlants posteriors. Es parla de llengües egípcies en comptes de llengua egípcia no tant a causa del fet que, simultàniament, existissin diverses varietats diatòpiques d'egipci, sinó pel fet que la que podria ser anomenada "la mateixa llengua" és bastant diferent entre un període in un altre. La gramàtica i la fonologia de la llengua d'un període pot arribar a diferir molt de la d'altres períodes, fins a fer virtualment incomprensible dues variants diacròniques d'aquesta llengua (en el mateix sentit que el llatí és pràcticament incomprensible per als parlants de les llengües romàniques); és per això que s'ha de parlar de diferents llengües egípcies. Convencionalment, els estudiosos agrupen les variants de llengües egípcies en sis períodes cronològics grans:

  • Egipci arcaic (abans del 2600 aC).
  • Egipci antic (2600 aC-2000 aC).
  • Egipci mitjà (2000 aC-1300 aC).
  • Egipci tardà (1300 aC-700 aC).
  • Demòtic (segle vii aC-segle v dC).
  • Copte (segle iv dC-segle xvii dC).

Els primers escrits en llengua egípcia daten del 3200 aC. Aquests textos primerencs són generalment agrupats sota la denominació d'egipci arcaic. L'egipci antic va ser parlat al voltant de 500 anys, a partir del 2600 aC; l'egipci mitjà es va parlar a partir del 2000 aC i durà uns 300 anys, fins que va evolucionar al que podem anomenar egipci tardà; l'egipci mitjà, però, va perdurar diversos segles com a llengua escrita -similar a l'ús del llatí durant l'edat mitjana o el modern àrab clàssic. El demòtic hi va aparèixer cap a l'any 650 aC i va perdurar com a llengua parlada fins al segle V dC. Podem parlar de l'aparició del copte (o còptic) al voltant del segle iv dC i va perdurar com a llengua viva fins al segle XVII, quan els estudiosos europeus van viatjar a Egipte per aprendre dels parlants nadius durant l'època del Renaixement. El dialecte bohairic del copte és encara usat per les esglésies cristianes egípcies.

L'egipci antic, mitjà i tardà van ser escrits utilitzant els jeroglífics i l'escriptura hieràtica. El demòtic es va escriure utilitzant un sistema derivat de l'escriptura hieràtica; l'aparença n'és vagament semblant a l'escriptura moderna d'àrab i també solia escriure's de dreta a esquerra (encara que no en guarden relació). El copte s'escriu utilitzant l'alfabet copte, això és, lletres de l'alfabet grec i alguns símbols presos del demòtic per a aquells sons que no existien en el grec antic.

L'àrab va esdevenir la llengua de l'administració política d'Egipte després de la seva caiguda al segle VII i, mitjançant la teocràcia colonial, va reemplaçar gradualment el copte com a llengua parlada pel gruix de la població. Prèviament, l'arameu primer i el grec hel·lenístic després, havien estat les llengües administratives d'Egipte, però aquestes llengües no van arribar mai a substituir l'egipci demòtic ni el còptic com a llengua parlada per la majoria de la població sinó que van coexistir en la societat.

Descripció lingüística[modifica]

L'egipci presenta diverses característiques pròpies de les llengües afroasiàtiques. La majoria de formes lèxiques consten d'arrels de tres consonants, per exemple, <NFR> 'bell, bé'. De vegades, hi ha arrels de dues consonants com, per exemple, < r ʕ> "Sol" (el "ganxo a dretes" indica una fricativa faringal sonora). També hi ha arrels encara més grans, arribant a tenir fins a cinc consonants.

Fonologia[modifica]

Les vocals i d'altres consonants s'inserien en les arrels per derivar en diferents significats, de la mateixa manera que ho fan avui dia l'àrab, l'hebreu i d'altres llengües afroasiàtiques. No obstant això, pel fet que les vocals no eren escrites en l'idioma egipci (exceptuant-ne el copte), és difícil reconstruir les paraules i, per tant, el terme ʔ anj podria significar 'vida, viure, vivint' (aquí el "ganxo a esquerra" és l'oclusiva glotal). En la moderna transcripció, <a, i, o> representen les vocals egípcies; el nom Tut-anj-Amon era escrit <tut ʔ nj IMN> o <IMN-tut- ʔ nj>. Es tracta d'una convenció basada en la pronunciació de l'idioma copte, ja que es desconeix la que s'utilitzava realment; segurament aquesta pronunciació, com passa en totes les llengües vives, patiria variacions al llarg de tres mil anys.

Fonològicament, l'egipci diferenciava consonants bilabials, labiodentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals en una disposició similar a la de l'àrab. L'ordre de les paraules és verb-subjecte-objecte. Per tant, no es diria "l'home obre la porta" sinó "obre l'home la porta". Aquest idioma feia servir també l'anomenat estatus constructus, que combina dos o més noms per expressar el genitiu, similar a les llengües semítiques i berbers. La taula següent resumeix les oclusives el valor fonètic de les quals ha estat aproximadament reconstruït a partir de la transcripció de noms propis, la comparació amb altres llengües i l'evidència de l'idioma copte:

labials alveolars palatals velars uvulars
transliteració
convencional
valor fonètic aproximat transliteració
convencional
valor fonètic aprox. transliteració
convencional
valor fonètic aprox. transliteració
convencional
valor fonètic aprox. transliteració
convencional
valor fonètic aprox.
Oclusiva
sorda
p [p] t [t] T [ch] k [k] q ( k ) [q]
Oclusiva
sonora
b [b]
Oclusiva
emfàtica
d [d] d [di] g [g]

Gramàtica[modifica]

En les primeres etapes de l'idioma egipci no existien els articles, és a dir, no hi havia paraules per expressar 'el/la' o 'un/una'. En el període tardà es van usar les partícules <p3, T3> i <n3> com a quasi articles. Com altres llengües afroasiàtiques, l'egipci feia servir dos gèneres gramaticals, femení i masculí. També tenia tres possibilitats per al nombre gramatical: singular, dual i plural, encara que hi havia una tendència a la pèrdua del nombre dual en l'egipci tardà.

Escriptura egípcia[modifica]

La majoria dels textos que han sobreviscut en llengua egípcia estan escrits utilitzant jeroglífics sobre pedra. No obstant això, en l'antiguitat, la majoria dels textos van ser escrits sobre papirs en escriptura hieràtica i, més tard, demòtica. Hi havia també una forma d'escriptura jeroglífica cursiva, usada per a documents religiosos sobre papir, com en molts textos del Llibre dels Morts. Aquest sistema d'escriptura és més simple d'utilitzar que els jeroglífics en les inscripcions sobre pedra, però no era tan cursiva com el hieràtic, perquè no tenia una àmplia utilització de nexes. Addicionalment, hi havia una escriptura anomenada hieràtic lapidari. Durant l'etapa de desenvolupament final de la llengua, l'alfabet copte va reemplaçar l'antic sistema d'escriptura.

El nom nadiu per al sistema d'escriptura jeroglífica egipci era SH3 núm MDW NTR ("escriptura de les paraules dels déus"). Els jeroglífics eren emprats de dues maneres en els textos: com a ideogrames que representen la idea descrita per les figures i, més comunament, com a fonogrames que en denoten el valor fonètic.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]