Bella Festa de la Vall

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentBella Festa de la Vall
Tipus festa
Lloc Tebes, Luxor
Estat Egipte
Modifica dades a Wikidata
La Bella Festa de la Vall. Tomba de Nakht
Dones egípcies durant el festival. Tomba de Nakht
Dona aspirant un lotus blau i arpista en banquet funerari. Tomba de Nakht

La Bella Festa de la Vall o Festa de la Vall va ser una de les més populars i importants festes de l'antic Egipte. Se celebrava anualment a Tebes[1] des que la va implantar Mentuhotep II, de la dinastia XI de l'Imperi Mitjà,[2][3] fins a l'època romana.

Era una festa estatal, ja que hi participava el faraó i la seva família, i una festa funerària, dedicada als morts.[1] Començava durant la lluna nova[4] del segon mes de la recol·lecció, Paini. El mateix rei era l'encarregat del ritual com a intermediari entre els vius i els morts.

La festa va canviar al llarg dels anys. Al principi, la processó se celebrava només entre el temple de Karnak i Deir el-Bahari, però després la ruta es va anar fent més extensa, i visitava altres necròpolis i temples funeraris, com el Ramesseum.

Les barques sagrades d'Amon, la seva dona Mut i el seu fill Jonsu, deixaven el temple de Karnak per visitar els temples funeraris dels reis morts a la riba oest del Nil, i els seus santuaris en la necròpolis tebana.

L'estàtua d'Amon era portada a coll en processó cerimonial des del santuari de Karnak fins a la vora del Nil, on s'embarcava per creuar a la riba occidental, i des d'allà era portada a coll, parant en diferents capelles el reposador de la barca, on descansava i es realitzaven diferents rituals, abans d'arribar a la vall sagrada de Deir el-Bahari i el temple d'Hathor del temple d'Hatshepsut. D'aquesta manera, el temple de Karnak i el temple funerari d'Hatshepsut es connectaven físicament i simbòlica, com un eix que unia el món dels vius amb el món dels morts. Amon, d'aquesta manera, visitava el món d'ultratomba i els que allà eren presents podrien beneficiar-se de la seva força regeneradora.

Al rei i la seva família, els acompanyaven egipcis que tenien enterrats a l'altra riba (riba dels morts) els seus ancestres per honrar i presentar ofrenes. Allà tenien lloc celebracions i banquets funeraris, i es dipositaven ostrakons amb oracions i peticions al déu perquè atengués les seves súpliques.

Al vespre, la reina i els sacerdots col·locaven ritualment quatre torxes en les quatre cantonades del reposador de la barca, on s'havia col·locat la barca amb l'estàtua de la divinitat. D'aquesta manera, s'il·luminaven els quatre punts cardinals i es vencia les tenebres i, amb aquestes, les forces negatives que amenaçaven l'estabilitat de la divinitat. Després, realitzaven una ofrena de quatre grans gots de llet que garantien la pau i l'aliment del déu i, sobre aquests gots, es col·locaven les torxes. Amb aquesta litúrgia, s'interpretava que la divinitat era present, no sols en aquest temple, sinó també en les necròpolis, protegint els difunts i els seus familiars. A l'alba, s'apagaven les torxes i es donava per conclòs aquest ritual. La festa s'acabava quan es tornava en processó al lloc d'origen, a la riba oriental del Nil, la riba dels vius. Amon havia aconseguit revitalitzar les seves forces, vèncer novament la mort i reforçar la connexió entre vius i morts.

Hi ha moltes escenes pròpies de la Bella Festa de la Vall, sobretot a la tomba de Nakht. Com a esdeveniment alegre i popular, hi apareixen multitud de figures, com ara funcionaris, músics, cantants o ballarines. Durant els banquets funeraris, es representen personatges que aspiren la fragància del lotus blau egipci. Aquestes plantes, de les quals s'extreuen substàncies amb propietats psicoactives, poden haver estat utilitzades en rituals propis d'aquestes festes per a potenciar la comunicació entre els vius i els morts.

L'esperit d'aquesta festa té una semblança evident en el món cristià amb la del dia de Tots Sants.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Davies, V. & Friedman R. Egypt, British Museum Press, 1998.
  • Strudwick N & Strudwick K. Thebes in Egypt, Cornell University Press, 1999.
  • Martina Ullmann: Origins of Thebes as a Ritual Landscape A: Peter F. Dorman: Sacred space and sacred function in ancient Thebes: Occasional proceedings of the Theban workshop. Oriental Institute of the University of Chicago, Chicago 2007, ISBN 1-885923-46-5.