Seshat
  | |
| Tipus | divinitat egípcia |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia |
Seshat és la "Senyora dels llibres", deessa de l'escriptura, i la història, protectora de les biblioteques en la mitologia egípcia. També era cridada deessa de la destinació perquè estava asseguda als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sud del cel, on s'unien el cel superior i l'inferior.[1]
Allí escrivia sobre fulles de l'arbre els esdeveniments del futur i arxivava els esdeveniments passats. També mesurava el temps, és Senyora del Calendari i l'Astronomia. Vinculada als constructors i arquitectes, era la "Senyora dels constructors". També coneguda amb els noms de Sesat, Seshet, Sesheta, Seshata, Safkhet o Safekhet.[1]
Iconografia[modifica]
Dona amb un estel en el cap, rematada en un arc i dues plomes, o dues banyes cap avall. Porta una paleta d'escriba i una canya d'escriptura (càlam), un petit capgròs i una fulla de palmera. Va coberta amb una pell de lleopard[2]
Mitologia[modifica]
Deessa arcaica coneguda des del període Tinita que va poder tenir connotacions celestes. Era l'encarregada de calcular, orientar i mesurar els terrenys sagrats perquè es pogués dur a terme la seva correcta construcció, revisava els plànols i vigilava els estels per emetre els seus càlculs. Participava en el ritu de la “cerimònia de fundació” i la de “estirar la corda”. Era la consellera del faraó en la fundació dels temples.[3]
Companya de Thot, o Atum, posseïa poders màgics; Garantia la immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliòpolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.
Sincretisme[modifica]
Va ser considerada una forma de Isis o de Neftis. En alguns textos apareix com la contrapart femenina del déu Thot.
Epítets[modifica]
Va ser anomenada la "Senyora dels llibres", "Senyora de l'Escriptura", "Senyora de la casa dels Rotlles" i "Senyora dels constructors".
Culte[modifica]
Va ser venerada a Hermòpolis Magna.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hart, George (2005). The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, Second Edition. Routledge. p. 141
- ↑ Seshat and her tools. H. Peter Aleff.
- ↑ Seshat in Luxor. H. Peter Aleff. See also Huh (god).
Bibliografia[modifica]
- Rosa Thode, El panteó egipci, Seshat en egiptologia.org[1]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seshat |