Neith

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeNeith
Neith.svg
Tipus deïtat aquàtica
wara deitya
Déua de la mort
Context
Mitologia religió de l'antic Egipte
Dades personals
Sexe dona
Família
Mare Mehet-Weret
Pare Nu
Fills Sòbec
Altres
Part de mitologia egípcia
Modifica dades a Wikidata

Neith, també escrit Nit, Net o Neit, és una de les primeres deesses del panteó egipci, la primera i principal creadora de l'univers, tot el que conté i la que regeix com funciona, «Jo sóc les coses que són, que seran, i que han estat ...». És la deïtat patrona de Sais —en egipci antic Zau—, des d'on el seu culte es va centrar en el delta del Nil occidental del nord d'Egipte i fou testificada des de la Primera Dinastia.[1]

Neith fou considerada una deessa de la guerra, de la caça i protectora del faraó, i tenia com a símbol dues fletxes creuades sobre un escut; és una deessa molt complexa i els textos antics només indiquen la seva veritable naturalesa. Els antics egipcis varem imposar un secretisme religiós, emprant eufemismes i al·lusions i sovint només utilitzant símbols. Normalment se la representava com una una dona que porta la Corona Vermella sobre el cap i amb un arc i una fletxa a les mans o, a vegades, un arpó. De fet, els jeroglífics amb seu nom solen ser seguits de qualificatius que al·ludeixen al tir amb arc, amb el símbol de l'escut que s'interpreta com a dos arcs enfrontats entre si o per d'altres imatges relacionades amb el seu culte.[2]

En alguns mites de la creació trobats a textos a les piràmides, va ser identificada com la mare de Ra i Apep. Quan va ser identificada com a deessa aquàtica, també va ser vista com la mare de Sobek.[2] Aquesta associació amb l'aigua, és a dir, el Nil, va portar a que de vegades es considerés l'esposa de Khnum, i es va associar amb la font del riu Nil. Al Nou Regne es va convertir en la deessa creadora, «que va donar a llum a Ra» i a Memphis va ser la protectora del faraó. Quan els libis van envair Egipte, es va convertir en la principal deessa de Sai. Més tard, va ser desplaçada a l'inframón i juntament amb Isis, Nephthys i Selket va esdevenir una de les quatre deesses de la mort.[3][4]

Estàtua de Neith al museu del Louvre

Com a deessa de la creació i de l'univers, es va dir que teixia a diari el món amb el seu teler. Una paret interior del temple d'Esna enregistra un relat de la creació en el qual Neith surt de les primeres aigües de la primera terra. Tot el que ella va concebre en el seu cor es posa en marxa, incloent-hi les trenta deïtats: «Deessa única, misteriosa i gran que va ser al principi i va fer que tot vingués a ser... La mare divina de Ra, que brilla a l'horitzó ...».[5].

L'historiador grec Heròdot (484-425 aC.) va assenyalar que els ciutadans egipcis de Sais a Egipte adoraven a Neith i que l'identificaven amb Atena. El Timaeus, un diàleg escrit per Plató, reflecteix també aquesta identificació amb Atena, possiblement com a resultat de la identificació d'ambdues deesses amb la guerra i el teixit.[6] El filòsof neoplatònic grec Proclus (412-485 dC.) va escriure que en el temple de Neith a Sais —ara desaparegut— hi figurava la següent inscripció: «Sóc les coses que són, que seran i que han estat [...] El fruit que vaig engendrar fou el sol».[7]

Referències[modifica]

  1. Nicholson; Shaw, 1995, p. 250.
  2. 2,0 2,1 Fleming, 2003, p. 63.
  3. Neith a isis.li
  4. nemo.nu
  5. Lesko, 1999, p. 60–63.
  6. Timaeus 21e
  7. Proclus, 1820, p. 82.

Bibliografia[modifica]

  • Fleming, Fergus. The way to eternity : Egyptian myth.. Nova York: Barnes & Noble Books, 2003. ISBN 9780760739303. 
  • Lesko, Barbara S. The great goddesses of Egypt. Norman: Univ. of Oklahoma Press, 1999. ISBN 0-8061-3202-7. 
  • Nicholson, P.; Shaw, I. British Museum Dictionary of Ancient Egypt. Londres: BMP, 1995. 
  • Proclus. The Commentaries of Proclus on the Timaeus of Plato, in Five Books. A.J. Valpy, 1820, p. 82. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neith Modifica l'enllaç a Wikidata