Arpó
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
  | |
| Tipus | classe funcional d'armes |
|---|---|
Un arpó és una arma o un estri de caça semblant a una llança. Consta d'una asta o mànec llarg amb una punta ofensiva, generalment metàl·lica, d'una o més punxes. Un arpó pot usar-se de forma manual o com a arma llancívola o de git. En aquest darrer cas poden emprar-se dispositius auxiliars: propulsors, sistemes elàstics o similars. També hi ha arpons amb propulsors mecànics, pneumàtics o hidràulics. L'arpó és un ormeig de pesca consistent en una barra de ferro acabada en una punxa amb una o més pues en sentit invers que impedeixen que la presa es deslliuri un cop enfilada. S'utilitza, generalment, per a la pesca i captura de peixos grans.[1]
Etimologia
[modifica]L'explorador i geògraf Clements Markham, el 1881, apuntà que el terme arpó procedeix del basc arpoi, de l'arrel "ar" que significa prendre o capturar alguna cosa ràpidament.[2][3] Altres autors afirmen que el terme deriva del greg "άρπη", i del germánic “harpan” que passaren al francès “harpón” i al català arpó. Es podria descartar una arrel llatina atès que els termes comuns per a estris semblants són "cuspis" punxa; "pilum" llança i "spiculum": punxa de llança o fletxa amb pues o barbetes en sentit invers[4][5][6]
Arpons manuals
[modifica]Els arpons manuals foren inicialment eines de caça i pesca, que permetien ferir i capturar peixos i animals aquàtics naturalment relliscosos. Hi ha arpons d'una punta, de dues puntes (forques), de tres puntes (tridents) i amb més de tres puntes. De forma general els arpons disposen de sistemes de retenció, amb barbetes o dispositius mecànics, que dificulten la seva extracció un cop clavats. La fitora és un arpó de tres o més puntes usat en les embarcacions de pesca.
Arpons baleners
[modifica]
Durant segles la caça de balenes es practicava amb arpons de llançament manual. L'arponer anava en una llanxa balenera propulsada amb rems. Sovint l'arponer també remava en el rem de proa, a estribord, fins al darrer moment. Preparat per a ser llançat, l'arpó balener estava unit a una corda de retenció mitjançant un fort nus. L’altre cap de la corda podia anar fixat a prop de la proa on hi havia una bita que permetia la frenada regulada de la corda de retenció. Només calia donar un parell de tombs a la bita i un tripulant amb poc esforç, podia exercir una gran retenció sobre la presa.
La persecució començava quan un guaita avisava de la presència d'una balena. Després d'una primera aproximació a vela, el darrer tram es feia amb rems. Un cop la balena era a tir, l'arponer es posava dret a proa (la llanxa en marxa) apuntava i disparava. Si el tir de l'arpó havia estat encertat, l'animal tenia tendència a fugir i, des de la llanxa, procuraven frenar la retirada retenint la corda mentre l'afluixaven sobre la bita.[8] La corda, tot i ser llarga, no passava dels 200 metres i calia amollar i recuperar fins a cansar l'animal desangnat i ferit per capturar-lo. Tot això sense estalviar-li cap patiment. Sortosament, la caça de balenes tradicional a Madeira es va prohibir l'any 1980. Hi ha obres que parlen dels arpons baleners detalladament.[9] Parlen del "iron" (ferrussa en català), de les dimensions de l'arpó i de la corda de retenció; de la cacera de catxalots i la caça de la balena a les mars del sud.[10][11]
Arpons propulsats
[modifica]- Arcs de pesca. L’arc ha estat un element elàstic tradicional de propulsió de fletxes i arpons.
- Arpons de pesca submarina. La part punxeguda és similar a la dels arpons de llançament manual, acabant en una punxa o un trident. El llançament es produeix mitjançant d'un fusell de pesca submarina o similar.
- Arpons disparats amb canons. Emprats en la caça de balenes.
Història
[modifica]Èpoques primitives
[modifica]- Els arpons més antics daten de fa uns 90.000 anys. Es coneixen amb el nom de Semliki o Katanda i foren trobats al jaciment del riu Semliki (Congo).[12][13]
- A la Gruta Cosquer (fa uns 16.000 anys) hi ha pintures rupestres que semblen representar foques caçades amb arpó.[14]
- L'historiador grec Polibi va descriure la caça del peix espasa amb arpó.[15][16]
- Opían a l'obra les Halièutiques, sobre la pesca i els peixos, parla dels arpons.[17]
- Reciaris i mirmil·lons . La lluita entre aquestes parelles de gladiadors simbolitzava la lluita entre un pescador (armat amb xarxa i trident) i un peix.
Segle XIX
[modifica]El 1864, el capità noruec Svend Foyn, dedicat a la caça de balenes, va inventar l'arpó amb cap explosiu llançat des d'un canó d'arpons.[18] Amb això, es pretenia escurçar la cacera i fer-la «més humanitària», matant immediatament la balena encertada.
L'arpó en la literatura i el cinema
[modifica]Diferents tipus d'arpons han estat citats en obres literàries i també apareixen en escenes cinematogràfiques:
- Odissea. Els lestrígons maten molts companys d'Ulisses amb arpons, com si fossin tonyines.[19]
- 1776. "Fitora" i "pesca a l'encesa" en una obra francesa.[20]
- 1851. Moby Dick. Al capítol 19 l'arponer indígena Queequeg demostra la seva habilitat i és enrolat.[21]
- 1865. The Golden Harpoon, Or Lost Among the Floes: A Story of the Whaling Grounds.[22]
- 1886. Glossari de l'arpó, en anglès.[23]
- 1922. Nanuk l'esquimal[24]
- 1952. El vell i la mar. Una magnífica descripció d'una captura amb arpó; esment de la bita de proa.[25][26]
- 1956. Moby Dick (pel·lícula de 1956).
- 2000. In the Heart of the Sea. Nathaniel Philbrick .
- 2015. Al cor del mar.
Referències
[modifica]- ↑ «arpó». Diccionari de Pesca, IEC, Universitat de les Illes Balears, 2011. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Nature: The International Journal of Science. Macmillan Publishers Limited, part of Springer Nature, 1882, p. 367.
- ↑ Ackman, Robert George. Marine Biogenic Lipids, Fats and Oils. CRC Press, 1989-04-30. ISBN 978-0-8493-4890-7.
- ↑ Rich, Anthony. A Dictionary of Roman and Greek Antiquities ... Illustrative of the Industrial Arts and Social Life of the Greeks and Romans, 1873, p. 230.
- ↑ Bishop, M. C.. The Pilum: The Roman Heavy Javelin. Bloomsbury Publishing, 2017-05-18. ISBN 978-1-4728-1589-7.
- ↑ Ramsey, Syed. Tools of War: History of Weapons in Ancient Times. Vij Books India Pvt Ltd, 2016-09-01. ISBN 978-93-86834-12-6.
- ↑ «MP-0000.596.1 | Le chasseur au harpon, 1920-1929 | Impression | Robert J. Flaherty | Musée McCord». Mccord-museum.qc.ca. Arxivat de l'original el 2017-04-12. [Consulta: 13 juny 2012].
- ↑ Melville, Herman. Moby Dick (en castellà). MARGE BOOKS, 2021-02-18, p. 74. ISBN 978-84-18532-27-6.
- ↑ Tyler, Thomas G. «Harpoons». Whalesite home page, 26-10-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ Lecomte, Jules. Pratique de la pêche de la baleine dans les mers du Sud (en francès). Lecoint et Pougin, 1833, p. 20.
- ↑ Bullen, Frank Thomas. The Cruise of the Cachalot: Round the World After Sperm Whales. International Book & Publishing Company, 1899, p. 12.
- ↑ Yellen, JE «A middle stone age worked bone industry from Katanda, Upper Semliki Valley, Zaire». Science, vol. 268, 5210, 28-04-1995, p. 553–556. Bibcode: 1995Sci...268..553Y. DOI: 10.1126/science.7725100. PMID: 7725100.
- ↑ «Katanda Bone Harpoon Point». Smithsonian Museum: What does it mean to be human?. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Guitton, Georges. Le phoque de Flaubert (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2025-03-14, p. 142. ISBN 979-10-413-0230-7.
- ↑ Polybius, "Fishing for Swordfish", Histories Book 34.3 (Evelyn S. Shuckburgh, translator). London, New York: Macmillan, 1889. Reprint Bloomington, 1962.
- ↑ Polybius. The Histories of Polybius. Macmillan and Company, 1889, p. 481.
- ↑ Oppian. La pêche et la chasse dans l'antiquité: Poème des Halieutiques par Oppian. Poème des Cynégétique par Oppian. Traduction entièrement nouvelle avec une préface et des notes par E. J. Bourquin (en francès). Librairie agricole, 1878, p. 120.
- ↑ Webb, Robert Lloyd. On the Northwest: Commercial Whaling in the Pacific Northwest, 1790-1967 (en anglès). UBC Press, 2011, p. 136. ISBN 0774843152.
- ↑ Homero. La odisea (en castellà). EDAF, 2006-06-15, p. 208. ISBN 978-84-7166-394-8.
- ↑ Monceau, Duhamel du. Traité des pêches et histoire des poissons (en francès). De l'imprimerie de la Société typographique, 1776, p. 508.
- ↑ Melville, Herman. Moby Dick: Or, The White Whale. Page, 1892, p. 88.
- ↑ Starbuck, Roger. The Golden Harpoon, Or Lost Among the Floes: A Story of the Whaling Grounds. Beadle, 1865, p. 100.
- ↑ The American Naturalist: A Bi-monthly Journal Devoted to the Advancement and Correlation of the Biological Sciences. University of Chicago Press, 1886, p. 830.
- ↑ «Nanook of the North (Flaherty, 1922)». YouTube, 06-03-2024. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ Hemingway, Ernest. El viejo y el mar (en castellà). LUMEN, 2020-10-01. ISBN 978-84-264-0996-6.
- ↑ Hemingway, Ernest. The old man and the sea. Hueber Verlag, 1975, p. 35. ISBN 978-3-19-000150-7.
