Atum

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeAtum
Atum.svg
Tipus déu de l'Antic Egipte
Context
Mitologia religió de l'antic Egipte
Dades personals
Sexe home
Família
Pare Nu
Fills Sho i Tefenet
Altres
Part de mitologia egípcia
Modifica dades a Wikidata

Atum és un dels principals déus creadors. Anomenat "El que existeix per si mateix", era un déu solar de la mitologia egípcia venerat especialment durant l'Imperi antic.

Item(u) (Atum)
en jeroglífic
Imperi Antic:[1]
U15
X1

Imperi Mitjà:
X1
D38
A40

Tem
Tm
Tem / Atum
Imperi Nou:
X1
U15
Aa15

X1
U15
G17 G43 A40

Tem / Temu
Tm / Tmw
Tem / Temu
Època Saïta:
U15
X1
G1

Tema
Tm3
Tema
  • Nom egipci: Itemu.
  • Nom grec: Atum.
  • També conegut com a Atem o Tem.

Iconografia[modifica]

Va ser representat com a home, portant la doble corona, o com a home vell barbut. Com a déu solar, amb cap de moltó, amb cap de mangosta, o com a Bennu (el fènix). És el primer déu representat amb cos humà, ja que abans totes les deïtats dels antics egipcis tenien forma d'animals.

Mitologia[modifica]

Atum és el déu que, segons la cosmogonia heliopolitana, va sorgir de l'"oceà primigeni", Nun, creant-se a si mateix (mitjançant autofelació, saliva, llàgrimes, sudoració o altres mètodes). Mitjançant la seva consciència, Ra, creà els altres déus: Shu i Tefnut (aire i humitat), qui al seu torn són pares de Geb i Nut (la terra i el cel), pares dels déus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el Vell. Atum, segons la teologia memfita, va ser concebut a partir del cor de Ptah.

Els seus primers descendents configuren l'ennèada heliopolitana. Va crear els seus fills, els déus Shu i Tefnut, de la seva saliva o mitjançant masturbació. A Heracleòpolis, la seva mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la "Senyora de la satisfacció". Segons altres mites més tardans, va tenir relacions amb la seva ombra, o amb la dea Ausaas.

Horemheb venerant Atum, Museu de Luxor.

Epítets[modifica]

Va ser denominat "El perfecte", com a déu creador "El que existeix per si mateix" i "Ehjnl, de la fi de l'Univers".

Sincretisme[modifica]

Se'l va associar amb Ra, amb el nom d'Atum-Ra i Atum-Ra-Horakti, amb Ptah i, a vegades, amb Osiris. Va ser identificat amb Amon, com a Amon-Ra, durant l'Imperi nou.

Culte[modifica]

El seu principal lloc de culte va ser a Heliòpolis, també va ser venerat a Pithom, Meidum, Letòpolis, Edfú, Heracleòpolis, i a l'oasi de Kharga durant el Període Tardà.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia complementària[modifica]

  • Myśliwiec, Karol (1978). Studien zum Gott Atum. Vol I, Die heiligen Tiere des Atum. Gerstenberg. ISBN 3806780331. (alemany)
  • Myśliwiec, Karol (1979). Studien zum Gott Atum. Vol. II, Name, Epitheta, Ikonographie. Gerstenberg. ISBN 3806780404. (alemany)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atum Modifica l'enllaç a Wikidata