Llibre de la Terra
.jpg)  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Llengua | egipci |
| Publicació | antic Egipte |
El Llibre de la Terra ( en àrab: كتاب الارض transcrit: Kitab al-Arid) és un text funerari de l'antic Egipte que també s'ha batejat com a La creació del disc solar i Llibre d'Aker.[1] El llibre apareix principalment a les tombes de Merneptah, Tausret, Ramsès III, Ramsès VI, i Ramsès VII i és homòleg del Llibre de les Cavernes.[2]
Els personatges centrals de la història són Osiris, Re i Ba; la trama tracta sobre el viatge del Sol a través del déu de la Terra, Aker.
Fonts originals
[modifica]Les escenes més complertes que es conserven es troben a les tombes de Ramsès VI i Ramsès VII. Tot i que també s'han trobat més fragments a diverses tombes de l'Imperi Nou i fins i tot del Baix Imperi egipci, són escenes molt disperses i complexes.[3]
Jean-François Champollion fou el primer que va publicar les escenes i textos de la tomba de Ramsès VI en el seu Monuments d'Egipte, desxifrant els jeroglífics de la tomba. Alexandre Piankoff fou el primer que realment va estudiar la composició de les imatges i dels jeroglífics, buscant el significat iconogràfic. També Bruno H. Stricker, l'any 1963, va proposar una explicació del Llibre com una embriologia divina.[4]
Estructura del llibre
[modifica]Tant en aquest llibre com en el Llibre de les Cavernes, les hores de la nit no estan dividides en divisions ni en hores. Tot i que no és segur, la composició original de cada panel segurament estava dividida en tres registres. Tampoc queda clar si les escenes de les altres tombes són en realitat part de la història del llibre o no. Estudiosos com Friedrich Abitz consideren que, tant el Llibre de la Terra, com el Llibre de les Cavernes, consten de dos parts, una de les quals té escenes de càstig.
El Llibre de la Terra utilitza el disc solar com un tema recurrent. Les escenes, estan orientades cap a la dreta, i les il·lustracions es poden llegir de dreta a esquerre, com en la tomba de Ramsés VI.[2] Això entra en contradicció amb la suposada configuració descrita per Alexandre Piankoff.[5]
Alexandre Piankoff va identificar quatre parts del llibre, que va classificar de la A a la D. Friedrich Abitz va afegir una part addicional, la E, que es correspondria a les escenes que es troben en els laterals d'un pilar.[2]
Aquests elements inclouen el tema de la creació del sol, el renaixement del disc solar i el tema del déu sol i el viatge de Re a l'inframón, fora de la llum. és la darrera gran composició sobre l'inframón, on el disc solar és aixecat des de les profunditats de la terra per nombrosos braços i on els enemics d'Egipte, les ànimes dels quals no han sigut beneïdes, són castigades i destruïdes en el Lloc de l'Aniquilació.
Contingut
[modifica]El llibre està dividit en cinc parts principals: la part E, la part D, la part C, la part B i la part A. Aquests components configuren el tema de la creació del disc solar i el tema del déu sol, el viatge de Re al món subterrani i la seva sortida a la llum. La major part del contingut té lloc a la part D i la part A.
Part E
[modifica]En aquesta part, es mostren sis déus resant a un disc solar en túmuls funeraris. Aquesta és la part més petita del Llibre que es coneix, i la part E probablement no és el començament del Llibre de la Terra.
Part D
[modifica]La part D és probablement el començament de la composició, on s'introdueix la major part de l'ambientació. La major part del contingut del Llibre de la Terra també es troba en aquesta secció. El regne dels morts es representa amb Osiris, com a figura principal, situat dins d'una tomba custodiada per serps. Sota Osiris hi ha els déus Anubis i un altre déu que té els braços estesos per protegir el seu cadàver. Aquesta escena representa la renovació, mentre que les escenes dels dos costats adjacents representen el càstig. A les escenes de càstig, els déus del càstig estan representats i sostenen calders.[6]
A continuació, la mòmia del déu sol es troba sobre un gran disc solar envoltat per dos parells de braços que s'eleven des de les profunditats de Nun. Envolta aquesta escena una corona de dotze estrelles i dotze petits discs que indiquen el curs de les hores. Les mans de dues deesses sostenen els extrems d'aquesta il·lustració.
L'escena final d'aquesta secció mostra Aker, que representa la barca del déu sol, com una esfinx doble. La barca està sostinguda per dos ureus, i dins de la barca hi ha Khepri i Thoth que resen al déu sol. Sota la barca hi ha dues figures reials amb Isis i Neftis que sostenen un escarabat alat i un disc solar.[2]
El registre central comença amb Horus elevant-se d'una figura divina anomenada "l'Occidental".[2] A continuació, hi ha set túmuls que contenen cadascun un déu. A l'escena següent, es repeteix la propagació d'Horus, en què Horus ara té cap de falcó i s'eleva del cos d'Osiris, que està protegit pels cadàvers d'Isis i Neftis.
A l'escena següent, els braços de Nun sostenen el disc solar, i altres braços i dos ureus sostenen un altre disc solar. Una serp es troba a la part superior d'aquest disc solar, cosa que podria significar la regeneració del sol.[7]
Com molts textos de l'antic Egipte, el registre inferior mostra el càstig dels enemics al Lloc de l'Aniquilació, ja que està per sota dels déus. Com que els déus són figures més importants, es representen per sobre dels altres. El déu sol es mostra a dalt amb diversos sarcòfags i quatre enemics a sota.
Finalment, trobem un cadàver en un gran sarcòfag situat al Lloc de l'Aniquilació, que Re anomena el "cadàver de Shetit". Aquest és el regne dels morts on els déus i les deesses de l'escena estenen les mans en senyal d'oració. A l'última escena, trobem la serp Apofis sent capturada per déus amb cap de moltó.[8]
Part C
[modifica]La part C comprèn tres registres que podrien estar connectats a la part D, però la seqüència exacta no està clara. Els registres superior i mitjà comencen amb imatges del déu sol en la seva forma de cap de moltó. Dos ocells Ba li resen mentre un déu desconegut el saluda al registre mitjà. Darrere del déu desconegut hi ha dos déus més, un amb cap de moltó i l'altre amb cap de serp. Aquests déus tenen les mans esteses davant seu, cap al disc solar, en un gest protector. D'aquest gest, es projecta el cap en forma de falcó d'" Horus del món infernal".[8]
Part B
[modifica]Els registres d'aquesta secció són menys evidents, i moltes parts es podrien considerar que pertanyen a la part A. Les primeres escenes d'aquesta secció consten de quatre formes ovalades amb mòmies a l'interior, que poden respirar gràcies als raigs del déu sol. També hi ha quatre túmuls funeraris que han estat capgirats i estan protegits per serps. La part principal d'aquesta secció representa una mòmia, que està dreta, anomenada "cadàver del déu",[8] que també és el disc solar. Davant seu, una serp s'aixeca d'un parell de braços i sosté un déu i una deessa en acte de lloança. Darrere de la mòmia hi ha un altre parell de braços, anomenats "braços de la foscor", que està sostingut pel cocodril, Penwenti.[8]
A continuació, hi ha quatre ovals més que contenen mòmies amb quatre ba-ocells, un ba-ocell per a cada mòmia. Això, juntament amb dos jeroglífics addicionals, representa ombres. Sota aquesta il·lustració hi ha representacions de barques que contenen les mòmies d'Osiris i Horus, amb cap de falcó.[8]
Al final d'aquest segment del Llibre de la Terra, la part superior mostra una representació d'un gran túmul funerari, que conté el disc solar amb un déu desconegut que hi resa. Dos caps i dues deesses situades a banda i banda del gran túmul funerari també donen lloances. Just a sota, al registre inferior, hi ha quatre déus i ocells ba que també resen.
Part A
[modifica]Al principi d'aquesta secció, el déu sol està envoltat per mòmies en un túmul funerari anomenat el Túmul de la Foscor.[1] Per sobre d'aquest túmul, es mostra una barca solar. Després d'aquesta escena, Aker es representa com una esfinx doble. La barca solar es troba entre l'entrada i la sortida del regne dels morts, amb el seu costat posterior mirant cap a la sortida. A continuació es mostra la resurrecció del cadàver del sol, que és una escena que normalment es produeix a les cambres dels sarcòfags reials. Un cap de falcó emergeix d'un disc solar i la llum es mostra caient sobre el "cadàver misteriós" que jeia.[8] A l'escena següent, es representen dotze deesses, cadascuna representant una hora de la nit. Cada deessa té el jeroglífic d'una estrella i un jeroglífic d'una ombra amb un disc radiant a sobre. Al principi de la quarta escena, algunes de les mòmies estan tancades dins de quatre grans cercles. A la cinquena escena, un déu central, que es creu que és Osiris, està envoltat pels cadàvers de Shu, Tefnut, Khepri i Nun. La sisena escena mostra un parell de braços que emergeixen de les profunditats. Una deessa anomenada Aniquiladora s'aixeca amb els braços estesos per abraçar un disc solar. Els braços sostenen dues deesses que resen anomenades Oest i Est en una orientació inversa. Es creu que el registre superior d'aquesta part acaba amb una línia que conté el títol d'aquesta obra, tot i que encara es desconeix.
El registre central comença de nou amb la barca solar. És remolcada per catorze déus amb cap de moltó i totes les seves bases. A continuació, un déu es troba a la seva cova, envoltat de dotze deesses estel·lars que li estenen discs.
L'escena següent, que està escampada per la tomba de Ramsès VI, mostra cinc túmuls funeraris amb un cap i braços que en surten. S'aixequen en un gest de lloança. A la tercera escena, es representa el naixement del sol. Aquesta escena també apareix al sarcòfag de Ramsès IV, però hi ha més detalls i més història en aquest sarcòfag que en aquesta escena.
Referències
[modifica]
- 1 2 Hornung, Erik. The Ancient Egyptian Books of the Afterlife. Ithaca, NY: Cornell UP, 1999.
- 1 2 3 4 5 Book of the Earth per Jimmy Dunn escrivint com a Taylor Ray Ellison
- ↑ Depuydt, Leo; Hornung, Erik «The Ancient Egyptian Books of the Afterlife». Journal of the American Research Center in Egypt, 37, 2000, p. 213. DOI: 10.2307/40000532. ISSN: 0065-9991.
- ↑ The Oxford History Of Ancient Egypt. Oxford University PressOxford, 2000-08-31. ISBN 978-0-19-815034-3.
- ↑ Walsh, John V. «The Tomb Of Ramesses VI». Thought, 29, 4, 1954, p. 602–603. DOI: 10.5840/thought1954/195529464. ISSN: 0040-6457.
- ↑ Depuydt, Leo; Hornung, Erik «The Ancient Egyptian Books of the Afterlife». Journal of the American Research Center in Egypt, 37, 2000, p. 213. DOI: 10.2307/40000532. ISSN: 0065-9991.
- ↑ Hays, Harold M. «The Ancient Gods Speak: A Guide to Egyptian Religion. Edited by Donald B. Redford. New York: Oxford University Press, 2002. Pp. xxii + 405. $30.». Journal of Near Eastern Studies, 64, 3, 7-2005, p. 204–206. DOI: 10.1086/491551. ISSN: 0022-2968.
- 1 2 3 4 5 6 Hornung, Erik. The Ancient Egyptian Books of the Afterlife. Ithaca, NY: Cornell UP, 1999.
