Llista de personatges de la mitologia egípcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mafdet)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Ra era el dios del cielo, dios del Sol y del origen de la vida en la mitología egipcia. Ra era el símbolo de la luz solar, dador de vida, y responsable del ciclo de la muerte y la resurrección.

Dios que representa el sol del mediodía, en su máximo esplendor. En los primeros tiempos era la figura más importante del Mundo Inferior; se decía que cada noche viajaba por él bajo la forma de Auf-Ra, el sol poniente.

Para viajar por el cielo se creía que lo hacía en barca de Oriente a Occidente en un viaje de 24 horas; de día era una barca conocida como "Mandjet"; por la noche viaja en una barcaza pequeña llamada "Mensenktet"; según los momentos del viaje, se manifestaba en tres entidades diferentes: al amanecer era Jepri; al mediodía, Horajti y al anochecer, Atum.


Horus era una de les divinitats més significatives. Horus era el déu del cel. Com molts déus, la natura de què era i les llegendes canviaven amb el temps. Horus era una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser; una mica semblant al Déu cristià que té tres parts.


Anubis, fill de Seth i Neftis, era el déu dels funerals, el guardià de les tombes. Se'l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal (o de podenc, segons les versions) i era l'encarregat de pesar les ànimes (amb Horus) i conduir-les al regne d'Osiris. Fou absorbit per la civilització grega com a Hermes.

El seu cap s'acostuma a representar de color negre perquè aquest era el color de la vida a l'Egipte antic (associat amb el llim de la crescuda del Nil que fertilitzava la terra) i Anubis podia fer ressuscitar els morts.


En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut [cal citació] (L'ocult, grec: Ἄμμων) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes. Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.

Es representava en forma d'un home a qui es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

També es representa sota la forma d'un marrà o d'una oca. Se l'associa de vegades al déu Min, sota el nom Amon-Min.


Khepri ("escarabat") era un déu escarabat. Concretament el piloter (Scarabaeus sacer egipci), el que fa pilotes amb els fems per pondre-hi els ous. Els egipcis relacionaven l'animal amb el renaixement, la renovació i la resurrecció.

Khepri era una divinitat solar que empenyia el sol (com l'escarabat piloter empeny el fem) a través del cel tots els dies, per endur-se'l de manera segura totes les nits a través de l'inframón.


En la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants. Era pare d'Horus i marit d'Isis (deessa de la fertilitat). Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Segons les creences de l'Antic Egipte, la vida va començar amb els éssers divins. La primera divinitat s'anomenà Aton, i era el déu de la llum. Amb les seves costelles, Aton va crear Shu, déu de l'aire, i Tefenet, deessa de l'aigua. Aquests dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel). Geb i Nut, tot i ser germans (l'endogàmia no era estranya a Egipte), van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.

Els textos dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mor la llavor, reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura.

Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes, amb la pell verda representant la ressurrecció, o primavera.

Hi ha diverses històries explicant el mite d'Osiris. La més comuna, i simplificada, explica que Seth, germà d'Osiris i déu de la violència i el desordre, el va matar per usurpar-li el tron de faraó, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents. Isis, la germana i esposa d'Osiris, els va anar recollint, llevat d'un, i cosint d'un en un fins a tornar a donar-li la vida.

Família d'Osiris. Osiris sobre el pilar de lapislàtzuli al centre, amb Horus a l'esquerra i Isis a la dreta (22a dinastia, Louvre, París)

Plutarc recull una versió del mite d'Osiris en què Seth (germà d'Osiris), juntament amb la Reina d'Etiòpia, va conspirar amb 72 còmplices per tramar l'assassinat d'Osiris. Seth va enganyar Osiris i va fer-lo entrar en una caixa, que es va tancar, va segellar amb plom i va tirar al Nil. L'esposa d'Osiris, Isis, va buscar les seves restes fins que finalment va trobar la caixa incrustada en un tronc d'arbre de tamariu que sostenia el sostre d'un palau a Byblos, a la costa fenícia. Va aconseguir treure el taüt i recuperar el cos del seu marit.

En una altra versió del mite, Isis va usar un encanteri per ressuscitar breument Osiris per tal que la pogués deixar embarassada. Després d'embalsamar-lo enterrar-lo, Isis va concebre i va donar a llum al seu fill, Horus. Posteriorment Osiris va viure com el déu del món subterrani. A causa de la seva mort i resurrecció, Osiris es va associar amb la inundació i retirada del Nil i, per tant, amb el creixement anual i la mort dels cultius al llarg de la vall del Nil.

Diodor de Sicília dóna encara una altra versió del mite en què Osiris va ser descrit com un rei antic que va ensenyar als egipcis les arts de la civilització, incloent l'agricultura. Després va viatjar al món amb la seva germana Isis, els sàtirs i les nou muses, abans de tornar finalment a Egipte. Osiris va ser assassinat pel malvat Tifó, que va ser identificat amb Seth. Tifó va dividir el cos en vint-i-sis peces, que va distribuir entre els seus companys conspiradors per implicar-los en l'assassinat. Isis i Hèrcules (Horus) vengaren la mort d'Osiris i van matar Tifó. Isis va recuperar totes les parts del cos d'Osiris, excepte el fal·lus, les va embolicar amb una tela (i d'aquí l'origen de la momificació), i va enterrar-les en secret. Ella va fer rèpliques de les parts d'Orsiris i les va distribuir a diversos llocs, que es van convertir en centres de culte d'Osiris.

Aquest mite es repetia cíclicament, de tal manera que l'hivern representava el regnat de Seth i la primavera l'estació del retorn d'Osiris a la vida.

Osiris, també anomenat Asar o Usir, estava enterrat a la ciutat d'Abydos de la qual n'era el patró.

Beb era el seu fill primogènit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf



En la mitologia egípcia, Seth (també anomenat Set, Setekh, Setesh, Seti, Sutekh, Setech o Sutech) era un déu de la gran Ennéade de l'Heliòpolis. Era el déu de la violència i del desordre.

Fill de Geb i de Nut, germà i assassí d'Osiris, era una divinitat guerrera particularment temuda. Déu del desert i dels animals salvatges, amo de la tempesta que mutila regularment la Lluna. Antagonista d'Osiris, fou finalment vençut per Horus, fill d'aquest. Ra l'adoptà i esdevingué el seu defensor contra les forces de les tenebres que continuen sent l'herència d'Apophis


En la mitologia egípcia Ptah ("creador") és un déu creador i deïtat patrona de Memfis, així com dels artesans. A diferència de Sokar, un altre déu dels artesans, Ptah estava associat amb alguns artesans basats en la pedra. Apis era el seu oracle.

Estava casat amb Sekhmet o (més estranyament) Bastet. La seva descendència inclou Nefertem, Mihos, Imhotep i Maahes. En alguns mites fou el creador de Ra.

En l'art se'l representava com a un home momificat sostenint un ceptre amb les seves mans que estava guarnit amb un ankh, was i djed (símbols de la vida, poder i estabilitat, respectivament).

Al ser Ptah un dels déus creadors més antics de l'antic Egipte, els seus temples es trobaven per tot Egipte. Tardanament, entre el 712 i el 332 aC, fou combinat amb Seker i Osiris per crear Ptah-Seker-Osiris un déu de la mort. Com a Tanen, Ptah era conegut com a un déu de les ànimes i l'inframon