Un xacal, (del francèschacal i aquest, del turcčakâl, que prové del persa šaqâl[1]) és una d'entre quatre espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.[2] Els xacals ocupen un nínxol ecològic similar al del coiot a Nord-amèrica, el de depredadors d'animals petits-mitjans, carronyaires i omnívors. Les seves llargues potes i dents canines corbades estan adaptades per caçar petits mamífers, ocells i rèptils. Els peus grans i els ossos de les cames fusionats els permeten córrer llargues distàncies i poden mantenir velocitats de 16 km/h durant períodes estesos de temps. Són crepusculars, principalment actius a l'alba i la posta de sol. Tot i la seva semblança física, els animals anomenats "xacals" no tenen pas una relació més estreta entre ells que amb la resta d'espècies de Canis.
