Xacal
Un xacal, (del francès chacal i aquest, del turc čakâl, que prové del persa šaqâl[1]) és una d'entre quatre espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.[2] Els xacals ocupen un nínxol ecològic similar al del coiot a Nord-amèrica, el de depredadors d'animals petits-mitjans, carronyaires i omnívors. Les seves llargues potes i dents canines corbades estan adaptades per caçar petits mamífers, ocells i rèptils. Els peus grans i els ossos de les cames fusionats els permeten córrer llargues distàncies i poden mantenir velocitats de 16 km/h durant moltes hores.[3][4] Marxen sovint a l'ambladura. Fet que mostren les petjades.[5]Són crepusculars, principalment actius a l'alba i la posta de sol. Tot i la seva semblança física, els animals anomenats "xacals" no tenen pas una relació més estreta entre ells que amb la resta d'espècies de Canis.
Espècies anomenades xacal[modifica]
- Xacal comú (Canis aureus)[6][7][8]
- Xacal ratllat (Canis adustus)[9]
- Xacal de llom negre (Canis mesomelas)[10]
- Xacal d'Etiòpia (Canis simensis) Durant molt de temps es cregué que era un xacal, però actualment se sap que és més proper als llops.[11][12][13][14][15]
Espècies[modifica]
| Espècies | Nomenclatura binomial | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Xacal de llom negre Canis mesomelas
|
Schreber, 1775 | El xacal més lleuger, es considera el membre viu més antic del gènere "Canis".[16] És el més agressiu dels xacals, ja que se sap que ataca animals moltes vegades el seu propi pes.[17] | Sud d'Àfrica i costa oriental de Kenya, Somàlia, i Etiòpia |
| Xacal ratllat Canis adustus 
|
Sundevall, 1847 | Resideix principalment en zones boscoses, a diferència d’altres espècies de xacals. És el menys agressiu dels xacals, rarament depreda grans mamífers.[18] | Àfrica central i meridional |
| Xacal comú Canis aureus 
|
Linnaeus, 1758 | El més gran i estès dels xacals, està més relacionat amb els llops que amb les espècies de xacals africans. | Sud-est d'Europa, Orient Mitjà, Àsia occidental i Àsia meridional |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xacal |
- ↑ «GDLC - xacal». [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Ivory, A. 1999. "Canis aureus" (On-line), Animal Diversity Web. Consultat el 18 de gener del 2007 a http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Canis_aureus.html.
- ↑ Nanditha Krishna. Sacred Animals of India. Penguin Books Limited, 1 maig 2014, p. 205–. ISBN 978-81-8475-182-6.
- ↑ Curtis Maitland Brown. Dog Locomotion and Gait Analysis. Hoflin Pub., 1986.
- ↑ Alex van den Heever. Tracker Manual. Penguin Random House South Africa, 19 juny 2017, p. 115–. ISBN 978-1-77584-336-8.
- ↑ Joshua Ross Ginsberg; David Whyte Macdonald Foxes, Wolves, Jackals, and Dogs: An Action Plan for the Conservation of Canids. IUCN, 1990, p. 6–. ISBN 978-2-88032-996-9.
- ↑ Magda Nassef. The Ecology and Evolution of the Golden Jackal (canis Aureus): Investigating a Cryptic Species. University of Leeds (Department of Biology), 2003.
- ↑ Ilan Goloni. The Patterning of Precopulatory Behavior in the Jackal (Canis Aureus L.). Tel-Aviv University, 1971.
- ↑ Robert Peter Douglas Atkinson. The Ecology of the Side-striped Jackal (Canis Adustus Sundevall), a Vector of Rabies in Zimbabwe. University of Oxford, 1997.
- ↑ L. J. Lombaard. Age Determination and Growth Curves in the Black-backed Jackal, Canis Mesomelas Schreber, 1775. Universiteit van Pretoria, 1970.
- ↑ Claudio Sillero Zubiri. Behavioural Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 1994.
- ↑ Claudio Sillero-Zubiri; David Whyte Macdonald; IUCN/SSC Canid Specialist Group The Ethiopian Wolf: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1997. ISBN 978-2-8317-0407-4.
- ↑ Claudio Sillero-Zubiri; Dada Gottelli Canis Simensis. Soc., 1994.
- ↑ Deborah Anne Randall. Determinants of Genetic Variation in the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2006.
- ↑ Jorgelina Marino. Spatial Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2003.
- ↑ Macdonald, David. The Velvet Claw, 1992, p. 256. ISBN 978-0-563-20844-0.
- ↑ Estes, Richard. The behavior guide to African mammals: including hoofed mammals, carnivores, primates. University of California Press, 1992. ISBN 978-0-520-08085-0.
- ↑ «Side-Striped Jackal». Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-02-20.
