Civeta de Madagascar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Civeta de Madagascar
Striped Civet - Fossa fossana - Madagascar.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Eupleridae
Subfamília: Euplerinae
Gènere: Fossa
Gray, 1864
Espècie: F. fossana
Nom binomial
Fossa fossana
(Müller, 1776)
Mapa de distribució de la civeta de Madagascar
Mapa de distribució de la civeta de Madagascar

La civeta de Madagascar (Fossa fossana), és una espècie rara d'euplèrid endèmica de Madagascar.[2]

Anteriorment, la civeta de Madagascar havia estat ubicada dins del gènere Hemigalus de la subfamília dels hemigalins, juntament amb la civeta de palmera ratllada, i posteriorment dins la seva pròpia subfamília (Fossinae), però actualment és un membre de la subfamília dels euplerins. També ha estat anomenada Fossa fossa. No s'ha de confondre amb la fossa, una espècie similar també endèmica de Madagascar, que té el nom científic de Cryptoprocta ferox. Tampoc és la mateixa espècie que l'eupleri, amb el qual comparteix també subfamília.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La civeta de Madagascar és el segon carnívor més gran de l'illa, darrere de la fossa (Cryptoprocta ferox). Té una longitud del cos i el cap compresa entre 40 i 45 centímetres, amb una longitud de cua que vaira entre 21 i 25 centímetres, i un pes d'entre 1,5 i 2 quilos. La femella sol ser més llarg, mentre que el mascle sol ser més pesat.

Tenen un pelatge curt i dens de color marró amb quatre fileres de taques fosques al llarg de l'esquena, i la part ventral més clara. El rostre s'assembla al d'un guineu, amb un cos de la mida i la forma d'un gat domèstic.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

És nativa i endèmica de Madagascar, on viu a la major part de l'illa, des dels boscos humits de les terres baixes fins a les muntanyes seques més elevades.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Són animals terrestres i nocturns, que s'alimenten a terra o als arbres baixos. Emmagatzemen reserves de greix a la cua per a l'hivern, podent afegir-hi fins a un 25% al seu pes corporal total.

El parelles en reproducció marquen el territori amb el seu aroma. Aquestes olors són produïdes a les glàndules anogenitals, de les galtes i del coll.

La civeta de Madagascar omple el nínxol ecològic que normalment omplen la guineu o els fèlids.

Dieta[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de petits mamífers, principalment rosegadors i tenrecs, però també de rèptils, granotes, petits ocells e invertebrats, com el cranc de riu.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La civeta de Madagascar forma parella durant la temporada de reproducció, en la qual cada parella ocupa una zona de distribució d'aproximadament 2,6 km2. L'aparellament té lloc en els mesos d'agost i setembre. Les femelles donen a llum una única cria tres mesos més tard. Les cries neixen amb el pelatge complet i els ulls oberts. Als tres dies ja caminen, mengen carn despres del primer mes, i són deslletades entre el segon i el tercer. Els joves abandonen als pares al voltant del primer any, quan marxen per trobar el seu propi territori.

Predadors[modifica | modifica el codi]

Els adults de civeta de Madagascar tenen molt pocs predadors naturals, però els joves poder ser caçats per serps, ocells, o altres predadors. De vegades també són caçades pels gossos domèstics introduïts a l'illa i pels humans, per la seva carn.

La civeta de Madagascar fa servir un camuflatge i el fet de ser un animal nocturn, per evitar als predadors.

Importància econòmica pels humans[modifica | modifica el codi]

És un benefici per la seva carn. També és un atractiu popular pels turistes, que poden fotografiar-les amb força facilitat, donat que se les pot atreure amb esquers.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

La llista actual es basa en la sospita d'una disminució de la població del 20% o més en els últims 10 anys, juntament amb una disminució en la mida i la qualitat de l'hàbitat. La disminució es complementa a més amb la captura de les civetes per a l'alimentació, i amb la competència amb la civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Hawkins, A.F.A.. Fossa fossana. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  2. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 2142. ISBN 9780801882210. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Garbutt, N. 1999. Mammals of Madagascar. Yale University Press.
  • (anglès) Goodman, S. June 30, 1999. Carnivora of the Reserve Naturelle Integrale d'Andohahela, Madagascar. Fieldiana Zoology, 94: 259-268.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civeta de Madagascar