Xacal comú
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Xacal al Serengeti (C. a. bea), Cràter del Ngorongoro, Tanzània
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Canis aureus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Hàbitat de canis aureus
|
||||||||||||||
El xacal comú (Canis aureus) és un mamífer carnívor de la família dels cànids, que pertany al gènere Canis, el pelatge del qual oscil·la, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris groguenc. El xacal comú té una alimentació molt variada des de petits rosegadors a ocells passant per insectes, rèptils carronya i escombraries humanes.
Habita el nord i nord-est d'Àfrica, sud-est i centre d'Europa (fins a Àustria i Hongria),[2] Àsia menor, el proper orient i est d'Àsia. No està en perill per la gran àrea que ocupa i alimentació variada.[1] És una espècie molt adaptable que també viu a la sabana africana i l'Altiplà d'Etiòpia, el Caucas i bosocs de l'Índia. És el xacal més gros i l'únic que viu fora de l'Àfrica. N'hi ha unes 13 subespècies. Genèticament està més relacionat amb el llop i el coiot que amb altres xacals.
Taula de continguts
Descripció[modifica | modifica el codi]
Els xacals comuns són més petits i més lleugers que els llops. Les femelles tenen cinc parells de mamelles i són un 12% més menudes que els mascles. Els adults fan de 74–106 cm de llarg, 38–50 cm d'alt a l'espatlla i pesen de 7–15 kg. La cua és més recta i més curta que la dels llops.
Comportament[modifica | modifica el codi]
Només caça de nit. La femella pareix cap al març i els cadells són independents tres o quatre mesos després. Arriben a la maduresa sexual en un any.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Jhala, Y.V. & Moehlman, P.D.. Xacal comú. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . Database entry includes justification for why this species is of least concern
- ↑ Lapini L., Molinari P., Dorigo L., Are G. & Beraldo P., 2009. Reproduction of the Golden Jackal (Canis aureus moreoticus I. Geoffroy Saint Hilaire, 1835) in Julian Pre-Alps, with new data on its range-expansion in the High-Adriatic Hinterland (Mammalia, Carnivora, Canidae). Boll. Mus. Civ. St. nat. Venezia, 60 (2009): 169-186.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Golden Jackal Canis aureus Linnaeus, 1758 by Y.V. Jhala and P.D. Moehlman
- Giannatos, G., 2004. Conservation Action Plan for the golden jackal Canis aureus L. in Greece. WWF Greece. pàg. 47
|
