Xacal comú
| Canis aureus | |
|---|---|
 Xacal al Serengeti (C. a. bea), Cràter del Ngorongoro, Tanzània | |
| Dades | |
| Període de gestació | 9 setmanes |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| IUCN | 3744 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis aureus (Linnaeus, 1758) |
|
| |
| Distribució | |
 Hàbitat de canis aureus | |
 | |
El xacal comú (Canis aureus) és un mamífer carnívor de la família dels cànids, que pertany al gènere Canis, el pelatge del qual oscil·la, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris groguenc. El xacal comú té una alimentació molt variada des de petits rosegadors a ocells passant per insectes, rèptils carronya i escombraries humanes.
Habita el nord i nord-est d'Àfrica, sud-est i centre d'Europa (fins a Àustria i Hongria),[1] Àsia menor, el proper orient i est d'Àsia. No està en perill per la gran àrea que ocupa i alimentació variada.[2] És una espècie molt adaptable que també viu a la sabana africana i l'Altiplà d'Etiòpia, el Caucas i bosocs de l'Índia. És el xacal més gros i l'únic que viu fora de l'Àfrica. N'hi ha unes 13 subespècies. Genèticament està més relacionat amb el llop i el coiot que amb altres xacals.
Descripció[modifica]
Els xacals comuns són més petits i més lleugers que els llops. Les femelles tenen cinc parells de mamelles i són un 12% més menudes que els mascles. Els adults fan de 74–106 cm de llarg, 38–50 cm d'alt a l'espatlla i pesen de 7–15 kg. La cua és més recta i més curta que la dels llops.
Comportament[modifica]
Només caça de nit. La femella pareix cap al març i els cadells són independents tres o quatre mesos després. Arriben a la maduresa sexual en un any.
Referències[modifica]
- ↑ Lapini L., Molinari P., Dorigo L., Are G. & Beraldo P., 2009. Reproduction of the Golden Jackal (Canis aureus moreoticus I. Geoffroy Saint Hilaire, 1835) in Julian Pre-Alps, with new data on its range-expansion in the High-Adriatic Hinterland (Mammalia, Carnivora, Canidae). Boll. Mus. Civ. St. nat. Venezia, 60 (2009): 169-186.
- ↑ Jhala, Y.V. & Moehlman, P.D.. Xacal comú. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . Database entry includes justification for why this species is of least concern
Enllaços externs[modifica]
- Golden Jackal Canis aureus Linnaeus, 1758 by Y.V. Jhala and P.D. Moehlman
- Giannatos, G., 2004. Conservation Action Plan for the golden jackal Canis aureus L. in Greece. WWF Greece. pàg. 47
