Xacal comú
Canis aureus  | |
|---|---|
_(cropped).jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 9 setmanes |
| Longevitat màxima | 18,8 anys |
| Nombre de cries | 5,7 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 118264161 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis aureus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Gos daurat |
| Distribució | |
 Mapa de distribució | |
El xacal comú (Canis aureus) és una espècie de mamífer carnívor originari del sud-est d'Europa, el sud-oest d'Àsia, el sud d'Àsia i parts del sud-est d'Àsia. Pertany al gènere Canis i el seu pelatge oscil·la, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris groguenc. El xacal comú té una alimentació molt variada des de petits rosegadors a ocells passant per insectes, rèptils carronya i escombraries humanes.
Habita el sud-est i centre d'Europa (fins a Àustria i Hongria),[2] Àsia menor, el proper orient i est d'Àsia. No està en perill per la gran àrea que ocupa i alimentació variada.[3] És una espècie molt adaptable que també viu al Caucas i bosocs de l'Índia. És el xacal més gros i l'únic que viu fora de l'Àfrica. N'hi ha unes 13 subespècies. Genèticament està més relacionat amb el llop i el coiot que amb altres xacals.
Descripció[modifica]
Els xacals comuns són més petits i més lleugers que els llops. Les femelles tenen cinc parells de mamelles i són un 12% més menudes que els mascles. Els adults fan de 74–106 cm de llarg, 38–50 cm d'alçada a l'espatlla i pesen de 7–15 kg. La cua és més recta i més curta que la dels llops.
Comportament[modifica]
Només caça de nit. La femella pareix cap al març i els cadells són independents tres o quatre mesos després. Arriben a la maduresa sexual en un any.
El nínxol ecològic que ocupa és semblant al de la guineu roja, tot i que el xacal comú és, generalment, més gros. Hi ha evidència del fet que, segurament per aquest motiu, la guineu tendeix a evitar al xacal.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Canis aureus» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ «Lapini L., Molinari P., Dorigo L., Are G. & Beraldo P., 2009. Reproduction of the Golden Jackal (Canis aureus moreoticus I. Geoffroy Saint Hilaire, 1835) in Julian Pre-Alps, with new data on its range-expansion in the High-Adriatic Hinterland (Mammalia, Carnivora, Canidae). Boll. Mus. Civ. St. nat. Venezia, 60 (2009): 169-186.». Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 7 setembre 2010].
- ↑ Jhala, Y.V. & Moehlman, P.D. Xacal comú. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . Database entry includes justification for why this species is of least concern
- ↑ «Behavioural responses of red foxes to an increase in the presence of golden jackals: a field experiment» (en anglès). Animal Behaviour.
Enllaços externs[modifica]
- Golden Jackal Canis aureus Linnaeus, 1758 by Y.V. Jhala and P.D. Moehlman Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.
- Giannatos, G., 2004. Conservation Action Plan for the golden jackal Canis aureus L. in Greece. WWF Greece. pàg. 47 Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.
