Llúdria comuna
ñiñañu  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 67,5 dies |
| Longevitat màxima | 18,2 anys |
| Hàbitat | aigua dolça, costa, riu, desembocadura, zona de marees, bosc de ribera i zona humida |
| Pes | 110 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 2,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 12419 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Lutra |
| Espècie | ñiñañu Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
La llúdria o llúdriga (Lutra lutra), sí o no amb l'epítet comuna també coneguda com a llúdria de riu europea, és una espècie de llúdria europea i asiàtica de la família Lutrinae que és típica d'aigües dolces.[1] Als Països Catalans està en regressió.
Descripció[modifica]
Fa fins a 150 cm de llarg inclosa la cua. Les potes són petites, una membrana uneix els cinc dits. El pèl és dens i curt i impedeix que l'aigua arribi a la pell. Les orelles tenen un mecanisme que permet de tancar el conducte auditiu. Els adults pesen de 5 a 20 kg. El període de gestació és de 61 a 63 dies, neixen de dos a tres cadells que pesen de 100 a 120 grams. Viuen uns 20 anys.[2]
Hàbitat[modifica]
La llúdria comuna té una distribució més àmplia que les altres espècies de llúdria, també arriba a l'Àfrica. La presència de llúdries assenyala la bona salut de la massa d'aigua en la qual habita. Es troba avui en greu perill d'extinció a causa de la contaminació, la sobreexplotació de l'aigua, la destrucció dels boscos de ribera i la caça directa. Es creu extinta a països com Liechtenstein, i Suïssa. A Irlanda hi ha la major densitat europea de llúdries comunes.
Extingida en grans parts de Catalunya a causa de la contaminació dels rius, gràcies a la instal·lació de depuradores d'aigües residuals i el control més efectiu dels abocaments industrials, des de la fi del segle xx, ha tornat ha recuperar una bona part dels seus antic dominis: el 2013 al Riu de Montsant al Priorat.[3] Un programa de reintroducció als aiguamolls de l'Empordà amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5] Fins i tot a la desembocadura del Llobregat, un riu que havia estat molt contaminat, la llúdriga va tornar a ser vista a partir de l'any 2020 [6]
Alimentació[modifica]
S'alimenta principalment de peixos però pot menjar ocells, insectes, granotes i crustacis, fins i tot petits mamífers.[7] En general ha de viure en aigües sense contaminació.
Comportament i reproducció[modifica]
Aquestes llúdries són molt territorials i viuen soles la major part del temps. El seu territori individual pot fer 40 km de llarg. L'aparellament té lloc a l'aigua, arriben a la maduresa sexual entre els 18 i 24 mesos d'edat. La gestació de L. lutra és de 60-64 dies. Neixen d'un a quatre cadells que depenen de la mare durant uns 13 mesos.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «llúdria». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Llúdria comuna». Zoo Barcelona, s.d. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ «La Serra del Montsant recupera la llúdriga 25 anys després d'extingir-se». TV3, 29 agost del 2013.
- ↑ «Llúdriga». Fundació Catalunya La Pedrera. Arxivat de l'original el 2017-02-24. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ E.C; L.A. «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23 febrer del 2017, pàg. 8.
- ↑ Àrea Metropolitana de Barcelona «La llúdriga torna al Llobregat». , 20-02-2021.
- ↑ Kitchener, Andrew. Beavers, 2001, p. 144. ISBN 187358055X.
- ↑ Hauer, S.; et al. «Reproductive performance of otters Lutra lutra (Linnaeus, 1758) in Eastern Germany: Low reproduction in a long-term strategy» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 77, 3, 2002, pàg. 329-340.
Bibliografia[modifica]
- Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 110 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.). Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
- UK Environment Agency website about otters and their return
- International Otter Survival Fund
- Shetland Otters
