Llúdria comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llúdria comuna
Otter in Southwold.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Subfamília: Lutrinae
Gènere: Lutra
Espècie: L. lutra
Nom binomial
Lutra lutra
(Linnaeus, 1758)
Àrea de distribució
Àrea de distribució

La llúdria o llúdriga (Lutra lutra), sí o no amb l'epíte comuna també coneguda com a llúdria de riu europea, és una espècie de llúdria europea i asiàtica de la família Lutrinae que és típica d'aigües dolces.[2] Als Països Catalans està en regressió.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fa fins a 150 cm de llarg inclosa la cua. Les potes són petites, una membrana uneix els cinc dits. El pèl és dens i curt i impedeix que l'aigua arribi a la pell. Les orelles tenen un mecanisme que permet de tancar el conducte auditiu. Els adults pesen de 5 a 20 kg. el període de gestació és de 61 a 63 dies, neixen de dos a tres cadells que pesen de 100 a 120 grams. Viuen uns 20 anys.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La llúdria comuna té una distribució més àmplia que les altres espècies de llúdria, també arriba a l'Àfrica. La presència de llúdries assenyala la bona salut de la massa d’aigua en la qual habita. Es troba avui en greu perill d’extinció a causa de la contaminació, la sobreexplotació de l’aigua, la destrucció dels boscos de ribera i la caça directa. Es creu extinta a països com Liechtenstein, i Suïssa. A Irlanda hi ha la major densitat europea de llúdries comunes.

Extingida en grans parts de Catalunya des de la fi del segle XX, ha tornat el 2013 al Riu de Montsant al Priorat.[4] Un programa de reintroducció als aiguamolls de l'Empordà amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[5] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta principalment de peixos però pot menjar ocells, insectes, granotes i crustacis, fins i tot petits mamífers.[7] En general ha de viure en aigües sense contaminació.

Comportament i reproducció[modifica | modifica el codi]

Llúdria amb flors

Aquestes llúdries són molt territorials i viuen soles la major part del temps. El seu territori individual pot fer 40 km de llarg. L'aparellament té lloc a l'aigua, arriben a la maduresa sexual entre els 18 i 24 mesos d'edat. La gestació de L. lutra és de 60-64 dies. Neixen d'un a quatre cadells que depenen de la mare durant uns 13 mesos.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ruiz-Olmo, J., Loy, A., Cianfrani, C., Yoxon, P., Yoxon, G., de Silva, P.K., Roos, A., Bisther, M., Hajkova, P. & Zemanova, B.. Llúdria comuna. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . La base de dades inclou la justificació per la qual aquesta espècies està amenaçada
  2. «llúdria». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Llúdria comuna». Zoo Barcelona, s.d. [Consulta: 23 febrer 2017].
  4. «La Serra del Montsant recupera la llúdriga 25 anys després d'extingir-se». TV3, 29 agost del 2013.
  5. «Llúdriga». Fundació Catalunya La Pedrera. [Consulta: 23 febrer 2017].
  6. E.C/L.A. «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23 febrer del 2017, pàg. 8.
  7. Kitchener, Andrew. Beavers, 2001, p. 144. ISBN 187358055X. 
  8. S., Hauer; et al. «Reproductive performance of otters Lutra lutra (Linnaeus, 1758) in Eastern Germany: Low reproduction in a long-term strategy» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 77, 3, 2002, pàg. 329-340.

Bibligorafia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]