Mangosta ratllada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMangosta ratllada
Mungos mungo
Borås Djurpark Sebramangust.JPG
Mangosta ratllada al Borås djurpark
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 41621
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereMungos
EspècieMungos mungo
Gmelin, 1788
Distribució
Banded Mongoose area.png
Modifica les dades a Wikidata

La mangosta ratllada (Mungos mungo) és una mangosta que es troba normalment al centre i l'est d'Àfrica.

Descripció física[modifica]

Es tracta d'una mangosta robusta amb un cap gros, orelles petites, extremitats curtes i musculoses i una cua molt llarga, que de fet arriba a tenir la mateixa llargada que la resta del cos. Els animals de les zones més humides són més grossos i de color més fosc que els animals de les regions seques. La part abdominal del cos és més grossa i més arrodonida que la zona de les mames. El seu pelatge es aspre, marró grisenc, i té diverses ratlles horitzontals al llarg de l'esquena que van del marró fosc al negre. Les extremitats i el musell són més foscos, mentre que el ventre és més clar que la resta del cos. Les potes tenen urpes llargues i fortes que els permeten cavar el terra.

Un individu adult pot arribar a tenir una llargada conjunta del cos i del cap entre 30 i 45 centímetres, amb una longitud de la cua entre 15 i 30 centímetres, i un pes que varia entre 1,5 i 2,25 quilos.

Aparentment tenen ningun tipus de dimorfisme sexual. Las femelles pero, tenen tres parells de mamas.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

La mangosta ratllada es originaria d'Àfrica i es distribueix desde el Senegal i Gàmbia fins el nord-est d'Etiòpia. Així mateix també es por trobar àmpliament distribuïda al sud-est d'Àfrica.[2]. Tot i que es troba en gran proporció per la zona sud, rarament la trobarem a l'oest Africà, i es sospita que això sigui degut a la superposició del seu nínxol amb el d'una espècie propera, com és la Mangosta Gambiana (M.gambianus), que segueix una dieta semblant.[3]

Aquest petit mamífer viu a biomes terrestres: sabanes obertes, boscos oberts i praderies, especialment a prop de l'aigua, però també a matollars secs i espinosos. És una espècie comuna en zones on hi ha molts termiters, que els serveixen com a cau i aliment (vegeu Dieta).

El desenvolupament de l'agricultura al continent africà ha tingut una influència positiva en el nombre d'individus de mangosta ratllada. Les collites de les terres de cultiu els ha proporcionat una font d'aliment addicional.

Comportament social i reproducció[modifica]

Grup de mangostes ratllades

La mangosta ratllada es estrictament diürna i viu en grups mixtos de 7 a 40 individus (amb una mitjana al voltant de 20 membres).[4] Els membres dels grups dormen junts en caus subterrànis, sovint termiters abandonats, i canvien de cau freqüentment (cada 2 o 3 dies). L'espècie és poc comuna entre els vertebrats cooperatius, ja que la majoria de femelles es reprodueixen en cada intent de reproducció.[4] Totes les femelles adultes d'un grup entren en zel al voltant de 10 dies després de donar a llum, i són vigilades per entre 1 i 3 mascles dominants, amb els quals s'aparellen. La gestació és de 60 a 70 dies. Al voltant del 70% de les femelles adultes del grup porten a terme la gestació, i donen a llum juntes en un cau subterrània. En la majoria dels intents de reproducció, les femelles donen a llum exactament en el mateix dia.[4][5] Cada femella dóna a llum de 2 a 5 cries, sent 4 la mitjana de cries per ventrada. Les cries romanen sota terra als caus durant les primeres quatre setmanes de vida, i són criades per entre 1 i 3 membres del grup, mentre la resta surt del cau per cercar aliment.[6] Després de quatre setmanes els cadells s'uneixen al grup en la cerca d'aliments. Cada cadell és cuidat per un adult "escorta", que l'ajuda a trobar aliment i el protegeix del perill.[7] Els cadells esdevenen nutricionalment independents als tres mesos d'edat.

Quan no tenen refugi i se senten fortament amenaçats pels depredadors, com ara el gos salvatge africà, el grup forma una disposició compacta en la qual es col·loquen l'un al costat de l'altre amb el cap mirant cap a fora i cap amunt.

Tots els membres del mateix grup comparteixen el mateix olor.[8]


Depressió endogàmica[modifica]

A diferència d'altres mamífers, diversos estudis han demostrat que en el cas de les mangostes ratllades sí s'han produit encreuaments entre individus relacionats, donant lloc a una reducció de l'aptitud dins d'aquesta població. Això es produeix per l'expressió d'al·lels recessius homozigots, donant lloc a una disminució en la progènie [9].

Dieta[modifica]

Mangosta ratllada prop del llac Manyara, Tanzània

La dieta de la mangosta ratllada és principalment insectívora (tèrmits i larves de coleòpters), tot i que també mengen altres tipus d'invertebrats com quilòpodes; i fins i tot petits vertebrats com rèptils,serps i llangardaixos, petits ratolins i aus i els seus ous.[10] La majoria de l'aliment l'obtenen cavant el terra amb les seves fortes urpes. De vegades també mengen arrels i fruits. La mangosta ratllada cerca aliment en petits grups dispersos. Per mantenir-se en contacte fan servir una àmplia varietat de sons. Sovint ataca les cobres, mossegant-li el cap i matant-les.

Dispersió[modifica]

Les femelles adultes són desallotjades per la força del grup per les femelles més grans i, de vegades, pels mascles, quan el seu nombre creix excessivament. Quan aquestes femelles dispersades troben grups veïns, es poden unir a mascles subordinats per iniciar un nou grup.[11]

Relacions entre grups[modifica]

Les relacions entre grups són molt agressives i de vegades alguns membres moren o són ferits en trobades entre diferents grups. No obstant això, les femelles reproductives sovint s'aparellen amb mascles d'altres grups enmig d'una baralla.[12]

En alguns llocs (per exemple, Kenya) s'han trobat mangostes ratllades en estreta relació amb papions. Cerquen aliment junts i probablement gaudeixen de més seguretat com a grup més nombrós, perquè més ulls vigilen als depredadors. Les mangostes són protegides pels papions de totes les edats i no mostren por a aquest contacte.

La mangosta ratllada ha estat observada a Kenya[13] i Uganda, traient les paparres i altres paràsits del facoquer africà.[14] La mangosta obté aliment, mentre el facoquer és desparasitat.

Conservació[modifica]

La mangosta ratllada es troba protegida en moltes àrees del continent africà.

No és una espècie amenaçada tot i que si que és regular el consum de la seva carn a algunes zones de l'Àfrica. La seva problació, per tant, és estable i ampliàment estesa, tenint una densitat de problació d'aproximadament 3 individus/km2 al Serengeti (Tanzània), d'uns 2,4 a Sud Àfrica[15], i presenta una densitat molt elevada que arriba als 18 individus per km2 al Queen Elisabeth National Park a Uganda [16].


Subespècies[modifica]

  • M. m. adailensis
  • M. m. bororensis
  • M. m. caurinus
  • M. m. colonus
  • M. m. grisonax
  • M. m. mandjarum
  • M. m. marcrurus
  • M. m. mungo
  • M. m. ngamiensis
  • M. m. pallidipes
  • M. m. rossi
  • M. m. senescens
  • M. m. somalicus
  • M. m. talboti
  • M. m. zebra
  • M. m. zebroides

Referències[modifica]

  1. Skinner, J., R. Smithers. 1990. The Mammals of The Southern African Subregion. Pretoria, Transvaal, Republic of South Africa: University of Pretoria.
  2. Skinner, J., R. Smithers. 1990. The Mammals of The Southern African Subregion. Pretoria, Transvaal, Republic of South Africa: University of Pretoria.
  3. Cant, M.A., Vitikainen, E. and Nichols, H.J. 2013. Demography and social evolution of banded mongooses. Advances in the Study of Animal Behaviour 45: 407-445.
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) CANT, M.A. (2000) Social control of reproduction in banded mongooses. Anim. Behav. 59:147-158
  5. (anglès) GILCHRIST, J.S. (2006). Female eviction, abortion and infanticide in the banded mongoose (Mungos mungo). Behav. Ecol. 17:664-669
  6. (anglès) CANT, M.A. (2003) Patterns of helping effort in cooperatively breeding banded mongooses. J. Zool. 259:115-119
  7. (anglès) GILCHRIST, J.S. (2004). Pup escorting in the communal breeding banded mongoose: behavior benefits and maintenance. Behav. Ecol. 15:952-960
  8. https://www.bioparcvalencia.es/animal/sabana-africana/mangosta-rayada/#habitatbc34-bae0
  9. Nichols, H. J.; Cant, M. A.; Hoffman, J. I.; Sanderson, J. L. (16 February 2017). "Evidence for frequent incest in a cooperatively breeding mammal". Biology Letters. 10 (12): 20140898. doi:10.1098/rsbl.2014.0898. PMC 4298196. PMID 25540153
  10. Hinton, H., A. Dunn. 1967. MONGOOSES Their Natural History And Behaviour. London: Oliver And Boyd Ltd..
  11. (anglès) CANT, M.A., OTALI, E. & MWANGUHYA, F. (2001). Eviction and dispersal in cooperatively breeding banded mongooses. J. Zool. 254:155-162
  12. (anglès) CANT, M.A., OTALI, E. & MWANGUHYA, F. (2002). Fighting and mating between groups in cooperatively breeding banded mongooses. Ethology 108:541-555
  13. (anglès) Warthog at Wildwatch.com
  14. (anglès) Banded Brothers episode 1 at bbc.co.uk
  15. Waser, P.M., Elliott, L.F., Creel, N.M. and Creel, S.R. 1995. Habitat variation and mongoose demography. In: A.R.E. Sinclair and P. Arcese (eds), Serengeti II: dynamics, management, and conservation of an ecosystem, pp. 421-447. University of Chicago Press, Chicago, IL, USA.
  16. Gilchrist, Jason; Otali, E (2002). "The effects of refuse-feeding on home-range use, group size, and intergroup encounters in the banded mongoose". Canadian Journal of Zoology. 80 (10): 1795–1802. doi:10.1139/z02-113.

Enllaços externs[modifica]