Ratel
Mellivora capensis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 6 mesos |
| Longevitat màxima | 31,3 anys |
| Pes | 12 kg |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41629 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Mellivora |
| Espècie | Mellivora capensis Schreber, 1776 |
| Distribució | |
 | |
El ratel (Mellivora capensis) és un mamífer de la família dels mustèlids. Viu a gran part d'Àfrica i a l'oest i el sud d'Àsia, incloent-hi el Balutxistan (est de l'Iran), el sud de l'Iraq, el Pakistan i el Rajasthan (oest de l'Índia).
Descripció[modifica]
Té el cos allargat i robust. Sol fer uns 85 cm de longitud i 30 cm d'alçada. Un mascle adult arriba a pesar 14 kg; les femelles, per la seva banda, no arriben a 9 kg. Té el cap llarg, les potes curtes i fortes, amb dits dotats d'ungles sòlides molt aptes per excavar, i una cua curta. El seu pelatge és gris al cap, el coll, el dors i la cua. Les parts inferiors són gairebé negres i entre ambdues zones existeix una línia molt clara, gairebé blanca.
Referències[modifica]
Té una àmplia distribució a Àfrica, on viu a la majoria de l'Àfrica subsahariana, des del sud del Marroc i Algèria fins a Sud-àfrica.[1] En Àsia es troba a la península Aràbiga, Jordània, Israel, el sud del Líban, l'Iraq, l'Iran occidental, l'Azerbaidjan, el Turkmenistan, el Pakistan, l'Índia i el Nepal.[1]
Dieta[modifica]
La seva dieta va des de grans preses a ocasionalment carronya, tot i que el seu plat preferit el troba destrossant ruscos. El seu costum de saquejar ruscos per alimentar-se de mel l'ha portat a enfrontar-se amb els apicultors, que a vegades el disparen, li paren trampes o l'enverinen. Tot i el seu gust per la mel, és principalment carnívor i devora qualsevol animal, incloent-hi rosegadors, aus, insectes, llangardaixos, tortugues, granotes i serps. Menja també aliments vegetals, com ara baies, arrels i bulbs.[2]
Per caçar rosegadors com els jerbus i esquirols terrestres, n'excava els caus. És capaç d'alimentar-se de tortugues sense dificultat gràcies a les seves poderoses mandíbules. Pot matar serps verinoses, com les cobres, o les més grans. Per exemple, s'observà com un ratel matava i es menjava una pitó de tres metres de longitud.[2] Els ratels devoren totes les parts de les seves preses, incloent-hi la pell, el pèl, les plomes, la carn i els ossos, sostenint el menjar amb les potes anteriors. Quan busquen aliments vegetals, aixequen pedres o trenquen l'escorça dels arbres.[2]
Comportament[modifica]
Els ratels són famosos per la seva duresa, però no són indestructibles, car els lleons i els lleopards els cacen habitualment.
Els ratels són considerats el «paradigma de la ferocitat», ja que tenen una actitud hostil, són tenaços i resistents, i mai no deixen escapar una presa.
El 2002, el ratel fou inclòs al Llibre Guinness dels rècords com a «animal més valent del món».
Subespècies[modifica]
Es coneixen 12 subespècies de ratel:[3]
- Mellivora capensis capensis
- Mellivora capensis abyssinica
- Mellivora capensis buechneri
- Mellivora capensis concisa
- Mellivora capensis cottoni
- Mellivora capensis inaurita
- Mellivora capensis indica
- Mellivora capensis leuconota
- Mellivora capensis maxwelli
- Mellivora capensis pumilio
- Mellivora capensis signata
- Mellivora capensis wilsoni
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratel |
- ↑ 1,0 1,1 Begg, K.; Begg, C.; Abràmov, A. Mellivora capensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 21 març 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rosevear, Donovan Reginald (1974). The Carnivores of West Africa. Londres: Trustees of the British Museum (Natural History). ISBN 0565007238 (anglès)
- ↑ Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
