Mangosta comuna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMangosta comuna
Herpestes ichneumon
Herpestes ichneumon Египетский мангуст, или фараонова крыса, или ихневмо́н.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Herpestidae
Gènere Herpestes
Espècie Herpestes ichneumon
Linné, 1758
Distribució
Egyptian Mongoose area.png
  • Distribució de la mangosta comuna
  • (verd - distribució original, vermell - espècie introduïda (?))
Modifica dades a Wikidata

La mangosta comuna (Herpestes ichneumon), també coneguda com a mangosta egípcia o ichneumon, és una espècie de mangosta. Es creu que podria ser un hoste de la leishmaniosi visceral al Sudan.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

Aquesta mangosta viu a gran part de l'Àfrica subsahariana,Egipte,sud d'Espanya i Portugal, i la Mediterrània oriental (Israel). Ha estat introduïda a Madagascar i Italia.[2]

Li agrada viure als boscos, sabanes o matollars, però sempre prop de l'aigua.[3]

Descripció[modifica]

És la més gran de les mangostes africanes,[3] amb un cos d'una longitud que varia entre 48 i 60 centímetres, i una cua que varia entre 33 i 54 centímetre de llarg. Té un pes entre 1,7 i 4 quilos.[4]

La mangosta comuna té un cos prim, amb un musell puntegut i orelles petites. Té 35 o 40 dents, amb unes dents carnisseres molt desenvolupades, que utilitza per tallar la carn. El seu pèl llarg i aspre té una coloració que va del gris al marró vermellós i està marcat amb taques marrons o grogues. La cua té la punta de color negre. A les potes del darrere i una zona petita al voltant dels ulls, no té pèl.

Dieta[modifica]

La seva dieta consisteix principalment en carn, que inclou rosegadors, peixos, ocells, rèptils, amfibis, e insectes. També s'alimenten sovint de fruits i ous, que llença contra una pedra o superfície dura per trencar-los.

Comportament[modifica]

Els mascles i les femelles assoleixen la maduresa sexual als dos anys. L'aparellament es produeix als mesos de juliol o agost, i després d'un període de gestació d'onze setmanes, la femella dóna a llum entre dues i quatre cries. Les mangostes comunes neixen cegues i sense pèl, però obren els ulls després d'una setmana.[3]

Es tracta d'un animal diürn que viu en petits grups entre 1 i 7 membres, que generalment estan formats per un mascle, diverses femelles, i les seves cries. Les cries mascle solen deixar el grup abans d'un any d'edat, mentre que les femelles s'hi queden més temps, i, fins i tot, es queden per sempre.[4]

La majoria de mangostes comunes salvatges viuen uns 12 anys. La mangosta comuna més longeva en captivitat, va viure més de 20 anys.[2]

Com altres mangostes, la mangosta comuna ataca i s'alimenta de serps verinoses. Tenen com a mínim dos tipus de resistència al verí de les serps. Són fins a deu vegades més resistents del normal a les toxines que ataquen al sistema nerviós.[5] També són resistents a les toxines que ataquen el sistema circulatori.[6]

Conservació[modifica]

La mangosta comuna és extremadament nombrosa. Mentre altres espècies de mangosta es troben en situació d'amenaça, la mangosta comuna no es troba en risc d'extinció.[2]

En algunes zones rurals d'Egipte com l'alt Egipte, se les conserva com a mascotes.

Literatura[modifica]

John Greenleaf Whittier, poeta americà, va escriure una elegia a una mangosta comuna, la qual havia estat portada a l'Academia Haverhill d'Haverhill, Nou Hampshire, el 1830. El poema, perdut molt de temps, fou publicat el 20 novembre 1902 a la revista "The Independent".

Al Jubilate Agno, un poema de Christopher Smart, el poeta elogiava al seu gat Jeoffry a la línia 63: "For he killed the Ichneumon-rat very pernicious by land," (en català, Perquè ell va matar la rata d'Ichneumon, molt perniciosa per terra), per un suposat atac sobre una mangosta comuna.

Subespècies[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. (anglès) «The Egyptian mongoose, Herpestes ichneumon, is a possible reservoir host of visceral leishmaniasis in eastern Sudan». [Consulta: 17 abril 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) «Animal Diversity Web: Herpestes ichneumon». [Consulta: 17 abril 2007].
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) «Blue Planet Biomes». [Consulta: 17 abril 2007].
  4. 4,0 4,1 (anglès) «Lioncrusher's Domain». [Consulta: 17 abril 2007].
  5. (anglès) Ovadia, M. and Kochva. E. (1977) Neutralization of Viperide and Elapidae snake venoms by sera of different animals. Toxicon 15. 541-547.
  6. (anglès) Orna Ashera, Monica Lupu-Meirib, Bo S. Jensena, Tamar Papernaa, Sara Fuchsa, Yoram Oronb. 1998. Functional characterization of mongoose nicotinic acetylcholine receptor K-subunit: resistance to K-bungarotoxin and high sensitivity to acetylcholine. FEBS Letters 431: 411 - 414.

Enllaços externs[modifica]