Mangosta comuna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaMangosta comuna
Herpestes ichneumon
Herpestes ichneumon Египетский мангуст, или фараонова крыса, или ихневмо́н.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 41613
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereHerpestes
EspècieHerpestes ichneumon
Linné, 1758
Distribució
Egyptian Mongoose area.png
  • Distribució de la mangosta comuna
  • (verd - distribució original, vermell - espècie introduïda (?))
Modifica dades a Wikidata

La mangosta comuna (Herpestes ichneumon), també coneguda com a mangosta egípcia o ichneumon, és una espècie de mangosta. Es creu que podria ser un hoste de la leishmaniosi visceral al Sudan.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

Aquesta mangosta viu a gran part de l'Àfrica subsahariana, Egipte, sud d'Espanya i Portugal, i la Mediterrània oriental (Israel-Palestina). Hi ha fonts contradictòries sobre si ha estat introduïda a Madagascar i Itàlia.[2][3]

S'havia pensat que la població ibèrica provenia d'una introducció antiga, donat que és absent del registre fòssil europeu, però estudis moleculars i filogeogràfics recents més aviat donen suport a una colonització natural aprofitant les fluctuacions del nivell del mar al final del Pleistocè.[3]

Li agrada viure als boscos, sabanes o matollars, però sempre prop de l'aigua.[4]

Descripció[modifica]

És la més gran de les mangostes africanes,[4] amb un cos d'una longitud que varia entre 48 i 60 centímetres, i una cua que varia entre 33 i 54 centímetres de llarg. Té un pes entre 1,7 i 4 quilos.[5]

La mangosta comuna té un cos prim, amb un musell puntegut i orelles petites. Té 35 o 40 dents, amb unes dents carnisseres molt desenvolupades, que utilitza per tallar la carn. El seu pèl llarg i aspre té una coloració que va del gris al marró vermellós i està marcat amb taques marrons o grogues. La cua té la punta de color negre. A les potes del darrere i una zona petita al voltant dels ulls, no té pèl.

Dieta[modifica]

La seva dieta consisteix principalment en carn, que inclou rosegadors, peixos, ocells, rèptils, amfibis, i insectes. També s'alimenten sovint de fruita i ous, que llença contra una pedra o superfície dura per trencar-los.

Comportament[modifica]

Els mascles i les femelles assoleixen la maduresa sexual als dos anys. L'aparellament es produeix als mesos de juliol o agost, i després d'un període de gestació d'onze setmanes, la femella dona a llum entre dues i quatre cries. Les mangostes comunes neixen cegues i sense pèl, però obren els ulls després d'una setmana.[4]

Es tracta d'un animal diürn que viu en petits grups entre 1 i 7 membres, que generalment estan formats per un mascle, diverses femelles, i les seves cries. Les cries mascles solen deixar el grup abans d'un any d'edat, mentre que les femelles s'hi queden més temps i, fins i tot, s'hi queden per sempre.[5]

La majoria de mangostes comunes salvatges viuen uns 12 anys, tot i que la mangosta comuna més longeva en captivitat va arribar a més de 20 anys.[2]

Com altres mangostes, la mangosta comuna ataca i s'alimenta de serps verinoses. Tenen com a mínim dos tipus de resistència al verí de les serps. Són fins a deu vegades més resistents del normal a les toxines que ataquen al sistema nerviós.[6] També són resistents a les toxines que ataquen el sistema circulatori.[7]

Conservació[modifica]

La mangosta comuna és extremadament nombrosa. Mentre altres espècies de mangosta es troben en situació d'amenaça, la mangosta comuna no es troba en risc d'extinció.[2]

En algunes zones rurals d'Egipte com l'alt Egipte, se les té com a mascotes.

Literatura[modifica]

John Greenleaf Whittier, poeta americà, va escriure una elegia a una mangosta comuna, la qual havia estat portada a l'Academia Haverhill d'Haverhill, Nou Hampshire, el 1830. El poema, perdut molt de temps, fou publicat el 20 de novembre del 1902 a la revista The Independent.

Al Jubilate Agno, un poema de Christopher Smart, el poeta elogiava al seu gat Jeoffry en el vers 63: "For he killed the Ichneumon-rat very pernicious by land" (en català, Perquè ell va matar la rata d'Ichneumon, molt perniciosa per terra), per un suposat atac sobre una mangosta comuna.

Subespècies[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. (anglès) «The Egyptian mongoose, Herpestes ichneumon, is a possible reservoir host of visceral leishmaniasis in eastern Sudan». [Consulta: 17 abril 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) «Animal Diversity Web: Herpestes ichneumon». [Consulta: 17 abril 2007].
  3. 3,0 3,1 Do Linh San, E., Maddock, A.H., Gaubert, P. & Palomares, F ({{{any}}}). "Herpestes ichneumon." 2018 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 2018. [Consulta: 25 d'agost de 2018]
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) «Blue Planet Biomes». [Consulta: 17 abril 2007].
  5. 5,0 5,1 (anglès) «Lioncrusher's Domain». [Consulta: 17 abril 2007].
  6. (anglès) Ovadia, M. and Kochva. E. (1977) Neutralization of Viperide and Elapidae snake venoms by sera of different animals. Toxicon 15. 541-547.
  7. (anglès) Orna Ashera, Monica Lupu-Meirib, Bo S. Jensena, Tamar Papernaa, Sara Fuchsa, Yoram Oronb. 1998. Functional characterization of mongoose nicotinic acetylcholine receptor K-subunit: resistance to K-bungarotoxin and high sensitivity to acetylcholine. FEBS Letters 431: 411 - 414.

Enllaços externs[modifica]