Llúdria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta de la subfamília Lutrinae en general. Si cerqueu la Lutra lutra, també anomenada senzillament «llúdria», vegeu llúdria comuna.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llúdries
Llúdries
Llúdries

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Subfamília: Lutrinae
Bonaparte, 1838
Gèneres

Espècies

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família de les mustèlids.[1] Hi ha set gèneres, que en total compten amb tretze espècies. Se senten més a gust en l'aigua que a la terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El mascle sol ser de major grandària que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o sis d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.

Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La llúdria comuna (lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[1] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada animal mort, alhora que el 1973 vas constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[2] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant al propi riu Ebre.[3] Estingida al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5]

Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les pexines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.

Gèneres i espècies[2][modifica | modifica el codi]

Nom científic
Gènere espècie
nom vulgar distribució longitud (m) status
Aonyx capensis llúdria del Cap Àfrica 1,2-1,6 LC
A. congicus Àfrica occidental i central 1,2-1,6 DD
A. cinerea llúdria d'ungles curtes oriental Àsia 0,6-0,9 NT
Enhydra lutris llúdria marina NE Àsia, NO Amèrica 0,7-1,6 EN
Pteronura brasiliensis llúdria gegant Amèrica del Sud 1,4-2,0 EN
Lontra canadensis llúdria del Canadà Amèrica del Nord 1,0-1,5 LC
L. felina Llúdria costanera sud-americana Amèrica del Sud 0,9-1,2 EN
L. longicaudis llúdria cuallarga Amèrica 0,9-1,4 DD
L. provocax llúdria de Xile Amèrica del Sud 1,0-1,2 EN
Lutra maculicollis llúdria de coll tacat Àfrica 0,9-1,2 LC
L. sumatrana llúdria de Sumatra SE Àsia 1,0-1,3 DD
L. lutra llúdria comuna,
llúdriga, llúdrica eurasiàtica
Europa, Àsia i N Àfrica 0,9-1,4 NT
L. perspicillata llúdria de l'Índia SE Àsia 1,1-1,3 VU
Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extingida), CR (en perill crític), EN (en perill),
VU (vulnerable), NT (quasi amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúdria Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Llúdria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l’Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 12 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.). 
  3. Berbís, Sílvia «La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014. «Certifica que el mamífer reaparegut en este tram del riu Ebre és un depredador del silur de mida petita»
  4. «Un projecte d'estudi dels mustèlids amenaçats rep el premi Gavarres 2015». El Punt Avui, 29 novembre del 2015, pàg. 16.
  5. E.C, L.A. / «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23 febrer del 2017, pàg. 8.
  6. Koepfli, KP; Deere, KA; Slater, GJ; et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, pàg. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
  7. Bininda-Emonds, OR; Gittleman, JL; Purvis, A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (en anglès). Biological Review of the Cambridge Philosophical Society, 74, 2, 1999, pàg. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.