Papió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Papions
Papio anubis

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Cercopithecidae
Gènere: Papio
Erxleben, 1777
Espècies

Papio hamadryas
Papio papio
Papio anubis
Papio cynocephalus
Papio ursinus

Espècie tipus
Simia hamadryas
Linnaeus, 1758

El papió o babuí és un primat del gènere Papio, el més gran dels primats no homínids. Es caracteritza per la igualtat entre les seves extremitats anteriors i posteriors. Els mandrils, que presenten colors cridaners a la cara i a les natges i els teropitecs o papions gelada eren considerats abans part d'aquest gènere, però avui són classificats, respectivament, com a Mandrillus i Theropithecus. Els babuïns mascles tenen uns grans ullals i són molt jeràrquics. Sovint es barallen entre si per establir aquestes jerarquies i així decidir l'accés a les femelles en zel. Es reconeixen cinc grans grups o espècies de babuïns o papions: el de Guinea (Papio papio), l'anubis (Papio anubis), el negre (Papio ursinus), el sagrat (Papio hamadryas) i el papió groc (Papio cynocephalus). A Gàmbia, a l'illa anomenada dels Babuïns (Baboon Island), n'hi ha una reserva.

Distribució

El papió sagrat (Papio hamadryas) és natural d'Àfrica. La seva distribució comprèn des d'Etiòpia i l'extrem sud d'Aràbia fins al Senegal i Sud-àfrica. Aquest era el mico sagrat dels egipcis, associat al déu Thoth, patró dels escrivans.


Hàbitat

Es veuen en llocs rocosos i en els plans. Se'l documenta des del nivell del mar fins als 3.300 metres d'elevació.


Hàbits

D'hàbits diürns i terrestres, encara que s'enfila als arbres.


Locomoció

Caminen amb les quatre potes.

Estructura social

Formen grups o tribus d'un mascle adult i d'una a tres femelles adultes, més els adolescents i les cries. Diverses tribus van juntes durant el dia en una petita bandada. Les bandades es reuneixen, especialment a l'hora de dormir, per a formar tropes o hordes. Les tropes poden arribar a tenir fins a 800 individus, encara que usualment en són de 40 a 140.


La relació entre el mascle i les femelles en cada tribu aparenta ser la unió més forta en aquesta estructura social. Entre els mascles hi ha una jerarquia, havent-hi en cada unitat (bandada i tropa) un mascle dominant que manté la seva superioritat per mitjà d'agressió.


Associació amb altres espècies

En la natura, hi ha poblacions d'híbrids de papions sagrats (Papio hamadryas) amb papions anubis (Papio anubis).


Reproducció

Crien durant tot l'any. El període de gestació dura de 170 a 187 dies. Normalment és d'un sol fill, encara que no és estrany que en siguin dos. La maduresa arriba per a les femelles als quatre anys i per als mascles als sis.


Longevitat

Se li estima una longevitat d'uns 40 anys.

Alimentació

L'alimentació bàsica consisteix en fruites, llavors, insectes i petits vertebrats. És molt probable que la complementi amb qualsevol menjar apetitiu que trobi.


Depredadors

Entre els depredadors que amenacen el papió sagrat, s'inclouen l'àguila cafre, el lleopard, la hiena ratllada, la hiena tacada, el xacal comú i el xacal de llom negre.


Descripció

En el cos i el cap, els mascles aconsegueixen de 60 a 85 cm. Les femelles són més petites, i arriben a mesurar de 53 a 70 cm. La cua mesura de 38 a 61 cm. El pes dels mascles és de 22 a 37 kg; les femelles pesen de 12 a 15 kg.


Altres noms

El papió sagrat també s'anomena babuí hamadryas. En anglès, se'l coneix per hamadryas Baboon.


Depredadors i amenaces

Sense cap dubte, el pitjor enemic del papió sagrat són els éssers humans. En alguns llocs, el papió envaeix i es menja els sembrats, raó per la qual és perseguit pels humans i els seus gossos.

Es reconeixen cinc grans grups o espècies de babuïns o papions: el de Guinea (Papio papio), l'anubis (Papio anubis), el negre (Papio ursinus), el sagrat (Papio hamadryas) i el papió groc (Papio cynocephalus).

A Gàmbia, a l'illa anomenada dels Babuïns (Baboon Island), n'hi ha una reserva.