Papió

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaPapió
Papio
Olive baboon.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaCercopithecidae
SubfamíliaCercopithecinae
GènerePapio
Erxleben, 1777
Tipus taxonòmic Simia hamadryas
Espècies
Modifica dades a Wikidata

El papió o babuí és un primat del gènere Papio, el més gran dels primats no homínids. Es caracteritza per la igualtat entre les seves extremitats anteriors i posteriors. Els mandrils, que presenten colors cridaners a la cara i a les natges, i els teropitecs o papions gelada eren considerats abans part d'aquest gènere, però avui són classificats, respectivament, com a Mandrillus i Theropithecus. Els babuïns mascles tenen uns grans ullals i són molt jeràrquics. Sovint es barallen entre si per establir aquestes jerarquies i així decidir l'accés a les femelles en zel.

Es reconeixen cinc grans grups o espècies de babuïns o papions: el de Guinea (Papio papio), l'anubis (Papio anubis), el negre (Papio ursinus), el sagrat (Papio hamadryas) i el papió groc (Papio cynocephalus).

Distribució i hàbitat

El papió sagrat (Papio hamadryas), també anomenat babuí hamadryas, és natural d'Àfrica. La seva distribució comprèn des d'Etiòpia i l'extrem sud d'Aràbia fins al Senegal i Sud-àfrica. Aquest era el mico sagrat dels egipcis, associat al déu Thoth, patró dels escrivans.

A Gàmbia, a l'illa anomenada dels Babuïns (Baboon Island), n'hi ha una reserva.

Els babuïns es troben en llocs rocosos així com a les planes, i se'ls documenta des del nivell del mar fins als 3.300 metres d'elevació.

Hàbits

D'hàbits diürns i terrestres, encara que s'enfila als arbres.

Locomoció

Caminen amb les quatre potes.

Estructura social

Formen grups o tribus d'un mascle adult i d'una a tres femelles adultes, més els adolescents i les cries. Diverses tribus van juntes durant el dia en una petita bandada. Les bandades es reuneixen, especialment a l'hora de dormir, per a formar tropes o hordes. Les tropes poden arribar a tenir fins a 800 individus, encara que usualment en són de 40 a 140.

La relació entre el mascle i les femelles en cada tribu aparenta ser la unió més forta en aquesta estructura social. Entre els mascles hi ha una jerarquia, havent-hi en cada unitat (bandada i tropa) un mascle dominant que manté la seva superioritat per mitjà d'agressió.

Associació amb altres espècies

En la natura, hi ha poblacions d'híbrids de papions sagrats (Papio hamadryas) amb papions anubis (Papio anubis).

Reproducció

Crien durant tot l'any. El període de gestació dura de 170 a 187 dies. Normalment és d'un sol fill, encara que no és estrany que en siguin dos. La maduresa arriba per a les femelles als quatre anys i per als mascles als sis.

Longevitat

Se li estima una longevitat d'uns 40 anys.

Alimentació

L'alimentació bàsica consisteix en fruites, llavors, insectes i petits vertebrats. És molt probable que la complementi amb qualsevol menjar apetitiu que trobi.

Descripció

En el cos i el cap, els mascles aconsegueixen de 60 a 85 cm. Les femelles són més petites, i arriben a mesurar de 53 a 70 cm. La cua mesura de 38 a 61 cm. El pes dels mascles és de 22 a 37 kg; les femelles pesen de 12 a 15 kg.

Depredadors i amenaces

Entre els depredadors que amenacen el papió sagrat, s'inclouen l'àguila cafre, el lleopard, la hiena ratllada, la hiena tacada, el xacal comú i el xacal de llom negre, però, sense cap mena de dubte, el pitjor enemic del papió sagrat són els éssers humans. En alguns llocs, el papió envaeix i es menja els sembrats, raó per la qual és perseguit pels humans i els seus gossos.