Papió

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuPapió
Papio Modifica el valor a Wikidata
Papio anubis (Serengeti, 2009).jpg
papió anubis Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaCercopithecidae
SubfamíliaCercopithecinae
GènerePapio Modifica el valor a Wikidata
Erxleben, 1777
Tipus taxonòmicSimia hamadryas
Espècies

El papió o babuí és un primat del gènere Papio, el més gran dels primats no homínids. Es caracteritza per la igualtat entre les seves extremitats anteriors i posteriors. Els mandrils, que presenten colors cridaners a la cara i a les natges, i els teropitecs o papions gelada eren considerats abans part d'aquest gènere, però avui són classificats, respectivament, com a Mandrillus i Theropithecus. Els babuïns mascles tenen uns grans ullals i són molt jeràrquics. Sovint es barallen entre si per establir aquestes jerarquies i així decidir l'accés a les femelles en zel.

Es reconeixen cinc grans grups o espècies de babuïns o papions: el de Guinea (Papio papio), l'anubis (Papio anubis), el negre (Papio ursinus), el sagrat (Papio hamadryas) i el papió groc (Papio cynocephalus).

Filogènesi[modifica]

Filogènia dels babuïns basada en Zinner, D., Arnold, M. L., Roos, C., 2009.

Els investigadors van trobar el 2015 la data més antiga de fòssil de babuí de fa 2 milions d'anys.[2]

Distribució i hàbitat[modifica]

Els papions sagrats (Papio hamadryas), també anomenats «babuïns hamadryas», són terrestres (habiten a terra) i es troben a la sabana oberta, boscos oberts i turons d'Àfrica. La seva distribució comprèn des d'Etiòpia i l'extrem sud d'Aràbia fins al Senegal i Sud-àfrica. Aquest era el mico sagrat dels egipcis, associat al déu Thoth, patró dels escrivans. A Gàmbia, a l'illa anomenada dels Babuïns (Baboon Island), n'hi ha una reserva.

Són omnívors, altament oportunistes i mengen pràcticament qualsevol cosa, incloses herbes, arrels, llavors, fulles, escorces, fruits, fongs, insectes, aranyes, cucs, peixos, mariscs, rosegadors, ocells, micos vervets i petits antílops.[3] D'hàbits diürns i terrestres, encara que s'enfila als arbres i caminen amb les quatre potes.

Depredadors[modifica]

Els seus principals depredadors són els cocodrils del Nil, els lleons, les hienes tacades i ratllades i els lleopards.[4][5] No obstant això, es consideren una presa difícil per al lleopard, que és sobretot una amenaça per als babuins joves. Els mascles grans sovint s'enfrontaran amb ells mostrant les parpelles, mostrant les dents badallant, fent gestos i perseguint l'intrús/depredador. Encara que no són una espècie presa, els babuins han estat assassinats per la serp mamba negra. Això sol passar quan un babuí desperta accidentalment la serp.[6]

Estructura social

Formen grups o tribus d'un mascle adult i d'una a tres femelles adultes, més els adolescents i les cries. Diverses tribus van juntes durant el dia en una petita bandada. Les bandades es reuneixen, especialment a l'hora de dormir, per a formar tropes o hordes. Les tropes poden arribar a tenir fins a 800 individus, encara que usualment en són de 40 a 140.

La relació entre el mascle i les femelles en cada tribu aparenta ser la unió més forta en aquesta estructura social. Entre els mascles hi ha una jerarquia, havent-hi en cada unitat (bandada i tropa) un mascle dominant que manté la seva superioritat per mitjà d'agressió.

Associació amb altres espècies

En la natura, hi ha poblacions d'híbrids de papions sagrats (Papio hamadryas) amb papions anubis (Papio anubis).

Reproducció

Còpula de dos babuïns chacma

Crien durant tot l'any. El període de gestació dura de 170 a 187 dies. Normalment és d'un sol fill, encara que no és estrany que en siguin dos. La maduresa arriba per a les femelles als quatre anys i per als mascles als sis.

Longevitat

Se li estima una longevitat d'uns 40 anys.

Descripció

Entre el cos i el cap, els mascles aconsegueixen de 60 a 85 cm. Les femelles són més petites, i arriben a mesurar de 53 a 70 cm. La cua mesura de 38 a 61 cm. El pes dels mascles és de 22 a 37 kg; les femelles pesen de 12 a 15 kg.

Referències[modifica]

  1. Entrada «Papio» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Geggel, Laura «Skull of Earliest Baboon Discovered» (en anglès). Live Science, 21-7- 2015 [Consulta: 19 octubre 2017].
  3. «AWF: Wildlife: Baboon». African Wildlife Foundation. Arxivat de l'original el 17 setembre 2008.
  4. «AWF: Wildlife: Baboon». African Wildlife Foundation, 21-02-2013.
  5. BUSSE, CURT «Leopard and Lion predation upon Chacma Baboons living in the Moremi Wildlife Reserve». Botswana Notes and Records, 12, 1980, pàg. 15–21. ISSN: 0525-5090. JSTOR: 40980790.
  6. Bauchot, Roland. Snakes: A Natural History. Sterling, 2006, p. 41,76,176. ISBN 978-1-4027-3181-5.