Mandril

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mandril
Mandril.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Cercopithecidae
Gènere: Mandrillus
Espècie: M. sphinx
Nom binomial
Mandrillus sphinx
(Linnaeus, 1758)
Dristribuició del mandril a l'Àfrica
Dristribuició del mandril a l'Àfrica
Crani Mandril

El mandril (Mandrillus sphinx) és un primat de la família Cercopithecidae (micos del Vell Món), sent propers als papions i encara més als drils. Aquestes dues espècies eren classificades com a babuïns, dintre del gènere "Papio", però recents recerques determinen que haurien d'estar separades dintre el seu propi gènere, "Mandrillus". El mandril és l'espècie més gran del món dels micos.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El mandril és reconegut pel seu cos verd oliva i els colors de la cara del mascle tan lluents, que aniran augmentant la coloració a mesura que s'aproparan a la maduresa sexual. Les femelles tenen un pèl d'aspecte més apagat. L'augment de pigmentació també depèn de l'estat d'ànim del mico i molt probablement sigui un exemple de selecció sexual. La coloració del maluc serveix per millorar la visibilitat en l'espessa vegetació selvàtica i ajudar així quan el grup es troba en moviment.

Els mascles, d'uns 25–30 kg, són aproximadament el doble de grans que les femelles, que oscil·len entre els 11,3 i els 13,6 kg. Inusualment s'ha trobat un mascle de 50 kg. En alçada, la mitjana masculina és d'uns 81 cm i la mitjana femenina d'uns 56 cm, tot afegint els 5–6 cm de cua. La seva longevitat arriba fins als 31 anys. Les femelles assoleixen la maduresa sexual als 3 anys i mig.

El període de gestació és de 170 a 220 dies, tenint un sol fill en cada part.

Aquests micos viuen en el sòl de les denses selves formant subgrups de fins a 20 individus i grups de fins a 250 exemplars.

La seva àrea de distribució comprèn l'oest de les zones tropicals d'Àfrica, des de Guinea Equatorial fins al Congo.

Encara que s'alimenten principalment de plantes, també maten qualsevol animal al que puguin dominar. Poden menjar panses, blat de moro, cigrons i cacauets.