Dent canina
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | dens caninus  |
| Identificadors | |
| MeSH | D003481 |
| TA | A05.1.03.005 |
| FMA | 55636 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1116 |
| EB Online | science/canine-tooth |
| Terminologia anatòmica | |
En anatomia oral dels mamífers, les dents canines són unes dents punxegudes i relativament llargues. Tanmateix, poden semblar més aplanades, fent que s'assemblin a les incisives; en aquest cas, se les qualifica de «canines incisiviformes». El seu ús principal és agafar aliments amb certesa per esquinçar-los, i de vegades se les usa com a armes. Solen ser les dents més grosses de la boca d'un mamífer. Moltes de les espècies que en tenen en tenen quatre per individu, dues al maxil·lar superior i dues al maxil·lar inferior; a cada maxil·lar queden separades entre si per les incisives; els humans i els gossos en són exemples. En molts animals, les canines són les dents més davanteres de l'os maxil·lar.
Les quatre canines dels humans són les dues canines maxil·lars i les dues canines mandibulars.
En el llenguatge quotidià hom les anomena ullals i, a les Balears, claus —si són de persona— o escàtils si són d'animal, per exemple, les de porc o de porc senglar.
