Imhotep

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'arquitecte de la tercera dinastia. Si cerqueu el faraó de la dinastia VII o VIII, vegeu «Imhotep (faraó)».
Infotaula de personaImhotep
Imhotep-E 3639-IMG 4607-gradient.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XXVIII aC Modifica el valor a Wikidata
Memfis Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXVII aC Modifica el valor a Wikidata
antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Wise (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, astrònom, enginyer, enginyer civil, metge Modifica el valor a Wikidata
Família
MareKheredu-ankh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Imhotep
en jeroglífic
M18mR4
Estàtua d'Imhotep al Louvre

Imhotep en antic egipci ỉỉ-m-ḥtp "(qui) ve en pau";[1] (aprox. 2690 - 2610 a. C.) fou un alt oficial (djati del faraó Djoser i gran sacerdot de Ptah), savi polímota, inventor, matemàtic, astrònom, metge i el primer enginyer i arquitecte de nom conegut a la història.[2]

Va viure a Egipte durant la tercera dinastia. Alguns suposen que fou fill de Djoser, d'altres el fan originari del poble i va arribar a gran sacerdot d'Heliòpolis, capital religiosa d'Egipte, i sacerdot lector per mèrits propis i després fou el metge i arquitecte del faraó; i d'altres diuen que fou fill de Kanofer, que ja va ser un alt funcionari del faraó. Es dedueix d'algunes inscripcions i de les restes arqueològiques que va exercir les mateixes funcions en el regnat dels successors de Djoser.[3]

La seva màxima obra fou la piràmide esglaonada de Djoser, la primera piràmide d'Egipte, dins del complex funerari que va bastir per a aquest faraó i que comprenia, a més a més, temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems.

És el primer metge conegut de la història. Va documentar centenars de malalties i alguns dels tractaments que proposava encara són efectius en l'actualitat. Els seus tractats de medicina constitueixen la primera temptativa d'allunyar de la superstició la pràctica mèdica.

Fou deïficat durant l'Imperi nou com a patró dels escribes i fou identificat com a Nefertum, fill de Ptah, i més tard se'l va declarar fill de Ptah i de Nut (Sekhmet) i se'l va associar a Thot, i fou patró de la saviesa i de la medicina. Els grecs el van identificar amb Asclepi. Els ptolomeus li van aixecar un temple a Files i un altre a Deir al-Madinah. En temps dels romans, encara hi ha inscripcions del seu culte en temples d'Egipte (el seu culte estava centrat a Memfis i Tebes).

Historicitat[modifica]

La historicitat d'Imhotep està confirmada per dues inscripcions contemporànies fetes durant la seva vida a la base o pedestal d'una de les estàtues de Djoser (Cairo JE 49889) i també per un graffito al mur de tancament que envolta la piràmide esglaonada inacabada de Sekhemkhet.[4][5] Aquesta darrera inscripció suggereix que Imhotep va sobreviure a Djoser uns quants anys i va continuar servint en la construcció de la piràmide del faraó Sekhemkhet, que va ser abandonada a causa del breu regnat d'aquest governant.[4]

En la cultura popular[modifica]

Imhotep és el personatge principal antagònic de la pel·lícula d'Universal de 1932 The Mummy[6] i el seu remake de 1999, juntament amb una seqüela del remake.[7]

Imhotep també va ser retratat al programa de televisió Stargate SG-1 com un déu fals i un alienígena conegut com a Goa'uld.

Referències[modifica]

  1. Ranke, Hermann. Die Ägyptischen Personennamen (en alemany). Bd. 1: Verzeichnis der Namen. J.J. Augustin, 1935, p. 9 [Consulta: 24 juliol 2020]. 
  2. «Imhotep». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Imhotep | Egyptian architect, physician, and statesman» (en anglès). Britannica. [Consulta: 1r maig 2022].
  4. 4,0 4,1 Malek, Jaromir. The Oxford History of Ancient Egypt. paperback. Oxford University Press, 2002, p. 92–93. 
  5. Kahl, J. The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt. 2. 1st, 15 desembre 2000, p. 592. 
  6. Reid, Danny. «The Mummy (1932)», 24-04-2014. [Consulta: 6 juny 2016].
  7. Holden, Stephen «Sarcophagus, be gone: Night of the living undead». The New York Times [Consulta: 6 juny 2016].

Vegeu també[modifica]