Libu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàLibu
Tipus ètnia
Modifica dades a Wikidata
Un libi en la tomba de Seti I

Els Libu ( Libu, R'bw, Ribou, Labu Laguatan, o Lwatae) van ser una antiga tribu berber, de la qual deriva el nom de Líbia.[1] La seva ocupació de l'antiga Líbia està testificada en textos egipcis de l'Imperi Nou, sobretot del període ramèsida. La primera menció és en una inscripció de Ramsès II.[2]

Laguatan va ser el nom que van usar els autors romans per referir-se a les tribus nòmades de Cirenaica.[3]

Han estat descrits com caçadors i nòmades,[4] però hi ha qui els considera sedentaris i caçadors.[5]

Grans caps dels Libu[modifica]

A l'oest del delta del Nil, durant la Dinastia XXII d'Egipte va florir un regne dels libus conegut com a "Grans Caps dels Libu". Aquests governants aviat formaren una dinastia, i sovint tenien "Caps dels Ma(shuash)" com a llurs subordinats. La dinastia culminà amb el regne de Tefnakht, que eren "Gran cap dels Libu" i "Caps dels Ma" a Sais, encara que no era d'origen libio,[6] i finalment reclamà per a si mateix els títols faraònics fundaren la XXIV Dinastia.[7]

Aquí hi ha la successió dels coneguts "Grans Caps de la Libu". Van utilitzar fins a la data els seus monuments seguint els anys regnals del faraó contemporani de la XX Dinastia.[8]

Nom Imatge Testimoniat en l’any regnat Datació corresponent absoluta
Niumateped A Any 10 de Sheshonq I o Sheshonq III 936 o 816 BCE
Inamunnifnebu
Stele Inamunnifnebu Moscow.jpg
Any 31 de Sheshonq III 795 BCE
un o dos (?) caps no testimoniats - - -
Niumateped B
Stele Shoshenq V Y8 Spiegelberg.png
Any 8 de Sheshonq V 760 BCE
Titaru, son of Didi
Stele 67.119 Brooklyn.jpg
Any 15 o 17 de Sheshonq V 753 o 751 BCE
Ker
Stele Shoshenq V Y19 Müller.jpg
Any 19 de Sheshonq V 749 BCE
Rudamun Any 30 de Sheshonq V 738 BCE
Ankhhor Any 37 de Sheshonq V
Any ? de Sheshonq V
731 BCE
? BCE

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Temehu.com. «Libyan People & Ethnic Tribes».
  2. Clark, Desmond J. (ed.) (1982) "Egypt and Líbia" The Cambridge History of Africa: From the earliest times to c. 500 BC volum I, Cambridge University Press, Cambridge, Regne Unit, pàg. 919, ISBN 0-521-22215-X
  3. Wickham, Chris (2007) Framing the Early Middle Ages Oxford University Press, London, pàg. 333, ISBN 0-19-921296-1, citant a Synesios, 'Correspondance, nn. 107-8, 125, 132 (aa. 405-12)
  4. Sjöström, Isabella (1993) Tripolitania in Transition Avebury, Aldershot, Anglaterra, pàg. 27, ISBN 1-85628-707-6, citant a O. Brogan, (1975) "Inscriptions in the Libyan alphabet from Tripolitania and some notes on the tribes of the region" pàg. 282 ff. In Bynon, J. and Bynon, T. (eds.) (1975) Hamito-Hamito-Semitica: Proceedings of a colloquium held by the Historical Section of the Linguistics Association (Great Britain) at the School of Oriental and African Studies, University of London, on the 18th, 19th and 20th March 1970 Mouton, The Hague, pàgs. 267-289, Oclc 1884610
  5. Vegeu Mattingly (1983) pàg. 96
  6. Tefnajt era el hijo de un cierto Gemnefsutkapu y el nieto de Basa, un sacerdote de Amón cerca de Sais. En consecuencia, Tefnakht en realidad no descendía de una línea de jefes de las tribus Ma y Libu como tradicionalmente se creía, sino que procedía de una familia de sacerdotes. Ref : P.R. Del Francia, "Di una statuette dedicate ad Amon-Ra dal grande capo dei Ma Tefnakht nel Museo Egizio di Firenze", S. Russo (ed.) Atti del V Convegno Nazionale di Egittologia e Papirologia, Firenze, 10-12 dicembre 1999, Firenze, 2000, 63-112, 76-82
  7. Kitchen, Kenneth A. The Third Intermediate Period in Egypt (1100–650 BC). Warminster: Aris & Phillips Limited, 1996. ISBN 0-85668-298-5. , § 249; 306
  8. Berlandini, Jocelyne «Une stèle de donation du dynaste libyen Roudamon». BIFAO, 78.

Bibliografia complementària[modifica]