Tifinag

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí.
Lletra yaz de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga.

El tifinag,[1][2] (ⵜⵉⴼⵉⵏⴰⵖ en neotifinagh, Tifinaɣ en alfabet berber llatí), és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada per tuaregs[1] i els individus d'un grup ètnic que ocupa regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.[1] L'origen d'aquest alfabet és incert,[1] probablement té arrels líbiques.[1] No té un ús extens pels amazics en la comunicació diària, però sovint s'empra com a mitjà per a expressar una identitat amaziga simbòlicament i en la política.

Tifinag o neotifinag?[modifica | modifica el codi]

L'alfabet tifinag original, que té poques grafies i gairebé no té vocals, l'empren tan sols els tuaregs, l'únic poble amazig que ha conservat l'ús de l'alfabet libicoberber antic. Descendeix d'un alfabet anterior anomenat de vegades líbic o alfabet libicoamazig, emprat per parlants de les llengües amazigues arreu del Nord d'Àfrica i possiblement a les Illes Canàries fins a la darerria de l'imperi romà.

Les variants modernes han estat restaurades conscientment i adaptades a l'ús modern per intel·lectuals berberistes i activistes en temps recents. Així, doncs, tifinag en l'ús actual sol voler dir variants del neotifinag desenvolupades per l'Acadèmia Berber la dècada de 1960, escrites d'esquerra a dreta i amb vocals. No fa gaire que s'han dissenyat fonts per a ordinador personal (vegeu els enllaços a peu de pàgina).

Història[modifica | modifica el codi]

Una forma més antiga de tifinag, de vegades anomenada alfabet líbic o libicoberber, tingué més difusió entre els parlants de les llengües amazigues arreu del Nord d'Àfrica i a les Illes Canàries. Està documentat des del segle III aC. al segle III dC. La paraula tifinag en tamashek fa el plural en tafineqq. Vol dir les (lletres) fenícies, segons alguna opinió.

La paraula tifinag és un nom en femení plural s'adapta com a forma masculina singular d'acord amb l'ús habitual en català i en la resta de llengües veïnes.[1] Es tracta d’un cas més de designacions que són plurals en la llengua de partida que s’adapten com a singulars en la llengua d’arribada: per exemple, tuareg, masculí singular en català, prové en realitat de l'àrab Tawareg, plural de Targi, i el singular català falàfel correspon al plural àrab falafil.[1]

Alfabet libicoberber[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha dues variants: oriental i occidental.
  • La variant oriental s'emprà a allò que ara és Constantina, la regió d'Aures i Tunísia. És la variant més ben coneguda gràcies al descobriment d'algunes inscripcions numídies bilingües en líbic i púnic (sobretot a Dougga, Tunísia). Se n'han desxifrat 22 de les 24 lletres que té.
  • La variant occidental era més primitiva. S'emprà per tota la costa mediterrània des de la Cabília fins a les illes Canàries. Tenia 13 lletres més.
  • L'alfabet libicoberber era del tipus abjad pur i no tenia vocals.
  • La geminació no s'indicava.
  • S'escrivia de dalt a baix, però també s'han descobert texts escrits de la dreta a l'esquerra i fins i tot en altres ordres.
Fenici So Libicoberber oriental
Aleph ʾ
Beth b Yab
Gimel g Yag
Daleth d Yad
He h Yah
Waw w Yaw
Zayin z Yaz
Heth Yaḥ
Teth Yaṭ
Yodh y Yay
Kaph k Yak
Lamedh l Yal
Mem m Yam
Nun n Yan
Samekh s Yas
Ayin ɛ
Pe p,f Yaf
Sade Yaṣ
Qoph q Yaq
Res r Yar
Sin š Yac
Taw t Yat
Yat
j Yaj

El tifinagh tradicional (tuareg)[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el tifinagh no transcriu les vocals, exceptuat a la darrera paraula. Però, darrerament s'han fet algunes propostes de permetre de transcriure-les. En algunes zones, es combinen els diacrítics de les vocals àrabs amb els caràcters del tifinagh per representar les vocals.

La forma de les lletres canvia prou arreu del territori on s'empra el tifinagh. Canvia la direcció de l'escriptura; és corrent escriure de la dreta a l'esquerra, però les inscripcions líbiques més antigues generalment escrivien de baix a dalt, una orientació gens corrent. De vegades l'alfabet es va emprar per escriure altres llengües veïnes, com el songhai tadgal .

L'alfabet neotifinagh[modifica | modifica el codi]

Senyal d'"Stop" bilingüea a Nador. (qif en aràbic, bedd en Tarifit)

L'any 1965, un grup de berberistes joves de la Cabília fundaren l' 'Académie berbère', que des de 1967 i fins a la dissolució el 1978 s'anomenà 'Agraw Imazighen', i presentaren una nova versió de l'alfabet, anomenada actualment neotifinagh, que s'escriu de l'esquerra a la dreta, transcriu les vocals i té més lletres. L'Académie berbère va publicar una sèrie de texts i revistes en aquest alfabet, que des d'aleshores s'ha fet popular dins el moviment de la Cabília, el JSK, el 'Mouvement culturel berbère', el 'Rally for Culture and Democracy', i s'ha escampat després a totes les zones on es parla berber. Salem Chaker, professor del INALCO ha proposat un canvi en el neotifinagh (Tafsut 1990#14). Hi ha hagut més propostes, de l'associació Afus Deg Wfus (Roubaix, França), la revista Tifinagh (Marroc), els creadors de software Arabia Ware Benelux (Països Baixos) i la IRCAM marroquina. Fins no fa gaire, es pot dir que no s'havien publicat llibres ni webs en aquest alfabet, perquè els activistes promouen l'alfabet llatí per als usos més seriosos; malgrat tot, el neotifinagh és molt popular per als usos simbòlics i hi ha molts de llibres i webs escrits en un alfabet diferent però amb logotips i títols en neotifinagh. Al Marroc, però, el rei ha adoptat una posició «neutral» entre els partidaris de l'alfabet llatí i els de l'aràbic adoptant l'alfabet neotifinagh a l'any 2003, amb la conseqüència que s'han començat a publicar llibres en aquest alfabet i s'ensenya a diferents escoles. Fora del Marroc, no té cap estatus d'oficialitat. Irònicament, l'estat marroquí durant les dècades de 1980 i de 1990 havia arrestat i empresonat gent per haver emprat aquest alfabet.

Taula del codi de l'alfabet neotifinagh[modifica | modifica el codi]

Des de la versió 4.10 de la norma Unicode, els caràcters tifinagh estan codificats des de la línia U+2D30 a la U+2D7F. Se n'han definit 55 lletres però sabem que n'hi ha moltes més que no es troben en la norma Unicode. En ISO 15924, el codi Tfng s'ha assignat al neotifinagh.

Representació de les lletres en Unicode (de l'esquerra a la dreta)
Code +0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +A +B +C +D +E +F
U+2D30 2D30 2D31 2D32 2D33 2D34 2D35 2D36 2D37 2D38 2D39 2D3A 2D3B 2D3C 2D3D 2D3E 2D3F
U+2D40 2D40 2D41 2D42 2D43 2D44 2D45 2D46 2D47 2D48 2D49 2D4A 2D4B 2D4C 2D4D 2D4E 2D4F
U+2D50 2D50 2D51 2D52 2D53 2D54 2D55 2D56 2D57 2D58 2D59 2D5A 2D5B 2D5C 2D5D 2D5E 2D5F
U+2D60 2D60 2D61 2D62 2D63 2D64 2D65                   ⵯ
U+2D70                                

Vet ací les lletres i la seva transliteració.

Llegenda dels colors
Color Valor
  Tifinagh Basic(IRCAM)
  Tifinagh expandit(IRCAM)
  Altres lletres del tifinagh
  Lletres del tuareg modern
  Aquesta casella no s'emprarà
Lletres simples (i lletra modificadora)
Codi Lletra Unicode Transliteració Nom
Llatí Aràbic
U+2D30 ⴰ a ا ya
U+2D31 ⴱ b ب yab
U+2D32 ⴲ b ٻ yab fricativa
U+2D33 ⴳ g گ yag
U+2D34 ⴴ g ڲ yag fricativa
U+2D35 ⴵ dj ج yadj de l'Acadèmia Berber
U+2D36 ⴶ dj ج yadj
U+2D37 ⴷ d د yad
U+2D38 ⴸ d د yad fricativa
U+2D39 ⴹ ض ya
U+2D3A ⴺ ض ya fricativa
U+2D3B ⴻ e ه yey
U+2D3C ⴼ f ف yaf
U+2D3D ⴽ k ک yak
U+2D3E ⴾ k ک yak tuareg
U+2D3F ⴿ ⴿ k ک yak fricativa
U+2D40 ⵀ h
b
ھ
ب
yah
= yab tuareg
U+2D41 ⵁ h ھ yah de l'Acadèmia berber
U+2D42 ⵂ h ھ yah tuareg
U+2D43 ⵃ ح ya
U+2D44 ⵄ ˤ (ε) ع yaε
U+2D45 ⵅ kh (x) خ yax
U+2D46 ⵆ kh (x) خ yax tuareg
U+2D47 ⵇ q ق yaq
U+2D48 ⵈ q ق yaq tuareg
U+2D49 ⵉ i ي yi
U+2D4A ⵊ j ج yaj
U+2D4B ⵋ j ج yaj d'Ahaggar
U+2D4C ⵌ j ج yaj tuareg
Code Lletra Unicode Transliteració Nom
Llatí Aràbic
U+2D4D ⵍ l ل yal
U+2D4E ⵎ m م yam
U+2D4F ⵏ n ن yan
U+2D50 ⵐ ny ني yagn tuareg
U+2D51 ⵑ ng ڭ yang tuareg
U+2D52 ⵒ p پ yap
U+2D53 ⵓ u
w
و
ۉ
yu
= Tuareg yaw
U+2D54 ⵔ r ر yar
U+2D55 ⵕ ڕ ya
U+2D56 ⵖ gh (γ) غ yaγ
U+2D57 ⵗ gh (γ) غ yaγ tuareg
U+2D58 ⵘ gh (γ)
j
غ
ج
Aïr yaγ
= yaj d'Adrar
U+2D59 ⵙ s س yas
U+2D5A ⵚ ص ya
U+2D5B ⵛ sh (š) ش yaš
U+2D5C ⵜ t ت yat
U+2D5D ⵝ t ت yat fricativa
U+2D5E ⵞ ch (tš) تش yatš
U+2D5F ⵟ ط ya
U+2D60 ⵠ v ۋ yav
U+2D61 ⵡ w ۉ yaw
U+2D62 ⵢ y ي yay
U+2D63 ⵣ z ز yaz
U+2D64 ⵤ z ز yaz de Tawellemet
= yaz d'arpó
U+2D65 ⵥ yaẓ
U+2D6F ⵯ +w ۥ+ Senyal de labiovelarització
= Tamatart
= <super> 2D61
Dígrafs (pot haver-hi lligadures)
Codi Lletra Unicode Transliteració Nom
Llatí Aràbic
U+2D5C U+2D59 ⵜⵙ ⵜⵙ ts تس yats
U+2D37 U+2D63 ⴷⵣ ⴷⵣ dz دز yadz
Codi Lletra Unicode Transliteració Nom
Llatí Aràbic
U+2D5C U+2D5B ⵜⵛ ⵜⵛ ch (tš) تش yatš
U+2D37 U+2D4A ⴷⵊ ⴷⵊ dj دج yadj

Fonts Unicode per al neotifinagh[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aghali-Zakara, Mohamed (1994). Graphèmes berbères et dilemme de diffusion: Interaction des alphabets latin, ajami et tifinagh. Etudes et Documents Berbères 11, 107-121.
  • Aghali-Zakara, Mohamed; and Drouin, Jeanine (1977). Recherches sur les Tifinaghs- Eléments graphiques et sociolinguistiques. Comptes-rendus du Groupe Linguistique des Etudes Chamito-Sémitiques (GLECS).
  • Ameur, Meftaha (1994). Diversité des transcriptions : pour une notation usuelle et normalisée de la langue berbère. Etudes et Documents Berbères 11, 25-28.
  • Boukous, Ahmed (1997). Situation sociolinguistique de l'Amazigh. International Journal of the Sociology of Language 123, 41-60.
  • Chaker, Salem (1994). Pour une notation usuelle à base Tifinagh. Etudes et Documents Berbères 11, 31-42.
  • Chaker, Salem (1996). Propositions pour la notation usuelle à base latine du berbère. Etudes et Documents Berbères 14, 239-253.
  • Chaker, Salem (1997). La Kabylie: un processus de développement linguistique autonome. International Journal of the Sociology of Language 123, 81-99.
  • Durand, O. (1994). Promotion du berbère : problèmes de standardisation et d'orthographe. Expériences européennes. Etudes et Documents Berbères 11, 7-11.
  • O’Connor, Michael (1996). The Berber scripts. The World’s Writing Systems, ed. by William Bright and Peter Daniels, 112-116. New York: Oxford University Press.
  • Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Tifinagh".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tifinag