Tekna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàTekna
àrab: تاكنة
Tekna.PNG
El país tekna (vermell) i rutes de migració (groc)
Tipus ètnia
Població total 709,000[1]
Llengua Àrab hassania, chelja
Religió Islam sunnita
Grups relacionats altres berbers
Regions amb poblacions significatives
Marroc Marroc - Guelmim-Es Semara, zona de Tarfaya
Sàhara Occidental Sàhara Occidental - Saguia el Hamra
Modifica les dades a Wikidata

Els tekna són una confederació tribal saharaui semi nòmada[2] d'origen berber sanhadja lamta.[3][2][4] Els seus components avui habiten el sud del Marroc i el nord del Sàhara Occidental, però, tradicionalment tenen les rutes de migració més àmplies. En l'actualitat la seva població s'estima en al voltant de 709.000 individus.[1]

Demografia[modifica]

Les tribus tekna parlen àrab hassania i la varietat chelja del berber en diversos graus..[5] Tots ells són musulmans de l'escola malikita de l'islam sunnita.[6] El seu estil de vida tradicional era en part nòmada basat en el pasturatge de camells i cabres, i en part sedentària, controlant les rutes importants de comerç de caravanes saharauis.

El Tekna es divideixen en diverses tribus de parla berber i de parla àrab, que s'organitzen en dues confederacions tribals o leff:[7]

  • Confederació Aït Djemel (Tekna occidental), formada per les tribus Aït Lahcen, Izerguiyen, Yaggout, i Aït Moussa Ou Ali ;
  • Confederació Aït Atman (o Aït Bella) (Tekna oriental), formada per les tribus Azouafit, Aït Oussa, Aït Brahim, i Aït Hmad.

Història[modifica]

Durant el segle XVII, sota el sultà del Marroc Mulay Ismail van prendre el control sobre el territori del riu Muluya al sud de Senegal i Timbuctu. Contingents de tropes tekna foren enviats a la vall del Senegal en nom del sultà.[8]

Després de 1765 els tekna es van revoltar, adquirint una major autonomia.[9] El 30 de maig de 1767 Mulay Muhammad III, sultà del Marroc, va signar un tractat de pau i comerç amb el rei Carles III d'Espanya, reconeixent que el Marroc no controlava les tribus Tekna.[10]

No obstant això, en el moment de la colonització espanyola i al principi del segle XX, les tribus tekna van reconèixer el sultà del Marroc com el seu senyor, si bé merament religiosos, ja que mai van existir relacions de sobirania territorial per part del Sultà del Marroc.[11][12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Project, Joshua. «Berber, Tekna :: Joshua Project».
  2. 2,0 2,1 Gaudio, Attilio. Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture (en fr). KARTHALA Editions, 1993. ISBN 9782865374113. 
  3. Castellino, Joshua. International Law and Self-Determination. The Hague: Martinus Nijhoof publishers, 2000, p. 239–243. ISBN 90-411-1409-2. 
  4. Barbier, Maurice. Le conflit du Sahara occidental: Réédition d'un livre paru en 1982 (en fr). Editions L'Harmattan, 2003-06-01. ISBN 9782296278776. 
  5. Claire Cécile Mitatre, « Le couloir ouest-saharien : un espace gradué », L’Année du Maghreb, VII (2011), p.211-228
  6. Gaudio, Attilio. éditions Karthala. Les Populations du Sahara occidental, 1993. , p. 101
  7. http://www.telquel-online.com/archives/161/images/shema.pdf
  8. Attilo Gaudio (1993), Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture, p.106
  9. Attilo Gaudio (1993), Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture, p.107
  10. Pedro Giménez de Aragón Sierra. «Proyecto Ibn Jaldun. VII. El colonialismo español en el s. XIX: África. 2. Chafarinas, Sidi Ifni y el Sáhara.» (en es). Junta de Andalucía. [Consulta: 15 juny 2010].
  11. Histoire et géographie de l'Europe. Tekna Confederation (Tekna). Depends upon Morocco
  12. International Court of Justice. Advisory Opinion of 16 October 1975

Bibliografia[modifica]

  • (francès) Attilo Gaudio, "Les populations du Sahara occidental: histoire, vie et culture", ed. Karthala 1993, (Chap. VIII, pp. 97–116) (ISBN 2-86537-411-4) [1]
  • Tekna a les tribus du Maroc