Aït Atta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàAït Atta
Tipusgrup humà i ètnia Modifica el valor a Wikidata

Aït Atta (en amazic ⴰⵢⵜ ⵄⵟⵟⴰ) és una confederació tribal amaziga, actualment repartida sobre cinc províncies del Marroc central: Azilal, Ouarzazate, Zagora, TInghir i Errachidia. El seu nombre estimat era de 130.000 pel 1960.[1]

Origen i localització[modifica]

Des de mil·lennis, els Aït Atta viuen el centre sud i el sud-est dels Alts Atles i del Anti-Atles marroquí. La seva llengua és l'amazic que és una mescla dels dialectes dels imazigen. Estan relacionats pels antropòlegs a les confederacions que parlen tamazight del Marroc Central.[2]

Els Aït-Atta viuen sobre un immens territori que s'estén de l'Alts Atles, i de l'Anti-Atles fins als confinis algerians. Estan organitzats en una confederació organitzada al voltant del Djebel Saghrou i amb capital a Igherm Amazdar. Posteriorment es van expandir primer cap al nord, convertint-se en rivals dels Ait Yafelman, a continuació, cap al sud, prenent el control dels oasis de Tafilalt i el riu Draa. Al segle XIX les seves incursions van arribar Touat (actualment Algèria, llavors pertanyent a l'Imperi del Marroc). Es van resistir a l'entrada francesa al Marroc fins a 1933.

Cada any escullen un amaghar que és responsable d'administrar la comunitat, distribuir els recursos (sobretot l'aigua d'irrigació i les pastures), detenir els conflictes i de fer justícia juntament amb altres destacats locals (Immgharen n tqqebilt: Immgharen (plural d'amghar) i teqqebilt (tribu)). En circumstàncies normals, el poder tradicionalment es basava principalment amb els ajuntaments dels caps de família, els ajmu' , que decidien d'acord amb el dret consuetudinari, izerf.[3] En els oasis que conquistaven els Ait Atta dominaven una societat estratificada, on els haratin treballaven la terra però sovint se'ls prohibia ser-ne els amos, però no necessitaven un acord de protecció amb un patró Ait Atta; aquesta estratificació ha disminuït considerablement des de la independència del Marroc amb l'establiment de la igualtat legal.

En la seva obra «Els Aït 'Atta del Sàhara i la pacificació de l'Alt Drâa», G. Spillman esmenta l'existència de cinc cinquens (Khams Khmas): Aït Ouallal, Aït Ouahlim, Aït Isfoul, Aït Iazza i Aït Ounbgi, cadascun d'ells descendents dels 40 fills del seu ancestre comú. Segons aquest autor, aquestes tribus se subdivideixen en sub-tribus anomenades fraccions, i aquestes en petites fraccions anomenades «ighess» en tamazight (os o nucli, però el sentit exacte és "arrel"). Els Ighess són llavors l'element base que constitueix la estructura o les "arrels" o "ramificacions" de la tribu, i per tant, a la confederació. Aquesta estructura socio-política funciona de manera gairebé democràtica.

La identitat històrica dels Aït Atta està lligada a un personatge nomenat Dadda — o l'avi Atta — considerat com l'ancestre comú i el pare espiritual, a causa de les seves relacions amb el sant, Moulay Abdellah Ben Hssain, fundador de la zaouïa Amagharyine,

Historia[modifica]

La llengua dels Aït-Atta forma part dels dialectes amazighs (berbers). Ha estat estudiada d'una manera seriosa per Ali Amaniss en el diccionari Tamazight-Francès (Dialectes del Marroc Central).

Referències[modifica]

  1. David Hart, The Ait Atta of Southern Morocco, p. 14
  2. Ilahiane, Hsain (2006) Historical Dictionary of the Berbers (Imazighen). Lanham, Md.: Scarecrow Press. page 12. ISBN 9780810854529
  3. see Boum, Aomar (2013) Memories of Absence: How Muslims Remember Jews in Morocco. Palo Alto: Stanford University Press. page 39. ISBN 9780804788519

Bibliografia[modifica]

  • The Aït 'Atta of Southern Morocco. Daily life & recent history., David Hart. LLEVASTE socio-economic studies. 219 p.
  • Dadda 'Atta and His Forty Grandsons: The Socio-Political Organización of the Ait 'Atta of Southern Morocco. David Hart. LLEVASTE socio-economic studies. 1984. 262 p.
  • G. Spillman: « les Ait Atta du Sahara et la pacification du Haut Drâa »
  • Diccionario tamazight-Francés (Dialectos del Marruecos Central). Ali Amaniss, 2009, 767 p.. Ali Amaniss. 2009. 767 p.

Enllaços externs[modifica]