Riu Senegal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Senegal
Pont Faidherbe Saint Louis.jpg
Pont Faidherbe a Saint Louis Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
País de la concaGuinea Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzacióoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
13° 48′ 52″ N, 10° 49′ 49″ O / 13.8144°N,10.8302°O / 13.8144; -10.8302Coord.: 13° 48′ 52″ N, 10° 49′ 49″ O / 13.8144°N,10.8302°O / 13.8144; -10.8302
15° 58′ 00″ N, 16° 30′ 31″ O / 15.9667°N,16.5086°O / 15.9667; -16.5086
Afluent
Conca hidràulicaconca del riu Senegal Modifica el valor a Wikidata
PresaEmbassament de Diama Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions1.050 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica419.575 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal640 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Pescadors portant caixes de peix a l'estuari del Senegal vora Saint Louis

El riu Senegal és un riu d'Àfrica que neix a Guinea, a l'altiplà de Fouta Djalon, amb el nom de Bafing. Només és navegable en el seu curs baix, ja que presenta ràpids en el curs alt.

Hidrologia[modifica]

El riu Bafing transcorre cap al nord-oest penetrant a Mali i, després d'unir-se amb el riu Baoulé a Bafoulabé, Mali, a 1050 quilòmetres de la desembocadura, moment en què rep el nom de Senegal, forma la frontera entre Mauritània, que hi queda a la riba sud i el Senegal, que queda a la riba nord, en direcció nord-est per uns 830 km, El riu s’uneix amb el Falémé a prop de Bakel, al Senegal i d'aquest punt fins a Dagana, a 620 km, el riu flueix a través d’una vall al·luvial de fins a 19 km d’amplada, i continua fins a Richard-Toll, on comença un delta irregular amb moltes maresmes i illes tot desembocant a l'oceà Atlàntic, al costat de Saint Louis.[1]

Les inundacions es produeixen a principis de setembre a Bakel, arribant a Dagana a mitjan octubre. Durant la temporada d’inundacions, el nivell de l’aigua augmenta de 3,5 metres, ocupa tota la vall amb un cabal 300 vegades superior al de l'època seca l’època seca. L’aigua salada fluïa riu amunt fins a Dagana durant la temporada seca i per prevenir-ho es va construir la presa de Diama, que es va acabar en 1986, prop de la desembocadura del riu i permet el conreu d'arròs i assegura el proveïment de l'aigua dolça canalitzada fins Dakar des del llac de Guiers.[2] La desembocadura s'ha desviat cap al sud pel Corrent de Canàries i pels vents alisis que bufen del nord; el resultat ha estat la formació d’un llarg arenal, la Llengua de Barbaria (Langue de Barbarie).[1]

Entre 1982 i 1988 es va construir la presa de Manantali a la regió de Kayes per proveir d'electricitat, però va provocar més deforestació i reassentaments de població. La inundació anual s'ha reduït a una inundació artificial de dues setmanes que ha tingut un.impacte greu en l'agricultura tradicional del conreu del sorgo, substituit per l'arròs, que es produeix a preus no competitius per la manca d'infraestructures. El riu Senegal solia proporcionar nutrients a les planes i les inundacions anuals solien recarregar la capa freàtica de les zones aigües avall i s'ha reduit significativament la pesca i el pasturatge de bestiar. El canvi del gra local a l’arròs, i la reducció del consum de peix també tenen impactes negatius sobre la dieta de la població local, i s'han infesta la vall del Senegal amb malalties transmeses per l'aigua, especialment l'esquistosomiasi i la malària.[3]

Organització per al Desenvolupament del Riu Senegal[modifica]

L'Organisation pour la mise en valeur du fleuve Sénégal (Organització per al Desenvolupament del Riu Senegal)[4] és una organització que agrupa Guinea, Mali, Mauritània i Senegal amb la finalitat de gestionar conjuntament el riu Senegal i la seva conca de drenatge. El 1963 es va establir una organització predecessora, l'Organisation des Etats Riverians du Fleuve Sénégal, amb els quatre països per gestionar la conca del Senegal i el riu mateix, que es va dissoldre quan Guinea es va retirar a causa de tensions polítiques i els tres països restants van crear l'OMVS en 1972,[5] a la que Guinea es va incorporar en 2006.

Territoris històrics[modifica]

A la conca nord del riu Senegal s'hi constituïren, d'oest a est, els emirats de Trarza, Brakna i Tagant.

Els geògrafs àrabs, com Al-Massudí (957), Abu-Ubayd al-Bakrí (1068) i Al-Idrissí (1154) van proporcionar algunes de les primeres descripcions del riu Senegal, creient que estava connectat amb el Níger formant un únic riu que flueix d’est a oest, conformant una branca occidental del Nil o que provenia de la mateixa font, i el van anomenar el "Nil occidental".[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sénégal River» (en anglès). Britannica. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. «The birds of Senegal in their geographical context» (en anglès). Senegal Wild Life. [Consulta: 18 agost 2021].
  3. Bosshard, Peter. «A Case Study on the Manantali Dam Project (Mali, Mauritania, Senegal)» (en anglès). International Rivers, 01-03-1999. [Consulta: 18 agost 2021].
  4. «Organització per al Desenvolupament del Riu Senegal Organització per al Desenvolupament del Riu Senegal». Termcat. [Consulta: 17 agost 2021].
  5. International Law and Freshwater: The Multiple Challenges. International Law and Freshwater: The Multiple Challenges (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2013, p. 225. ISBN 1781005095. 
  6. «Les terres de l'interior en la cartografia de Mallorca i Barcelona». A: Homenaje a Mercè Comes. Coordenadas del Cielo y de la Tierra. Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 494-495. ISBN 8447536556 [Consulta: 18 agost 2021]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Senegal