Zenaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaZenaga
Tuḍḍungiyya

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMauritània Mauritània 200–300 (1998)
Senegal Senegal 3.000 (2016)[1]
Parlants nadius200 Modifica el valor a Wikidata (2018 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aMederdra Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deTrarza Modifica el valor a Wikidata
EstatMauritània Mauritània
Senegal Senegal
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües berbers occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura àrab i tifinag Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2zen Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3zen Modifica el valor a Wikidata
Glottologzena1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuezen Modifica el valor a Wikidata
UNESCO717 Modifica el valor a Wikidata
IETFzen Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages241 Modifica el valor a Wikidata

El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua amaziga parlada entre Mederdra i la costa de l'oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal. Comparteix una estructura lingüística bàsica amb altres llengües amazigues, però les característiques són molt diferents. De fet, el zenaga és probablement la llengua amaziga més divergent que sobreviu, amb un sistema de so significativament diferent fet encara més distant per canvis sonors so com ara /l/ > /dj/ i /x/ > /k/, així com una profusió de tancament glotal difícil d'explicar.

El nom zenaga prové d'una antiga tribu amaziga molt més gran, els Iznagen, que són coneguts en àrab com els sanhaja. Adrian Room al seu African Placenames [2] dona derivacions zenaga per alguns topònims de Mauritània.

Demografia[modifica]

Els sanhaja va establir un vers el 1040 un ribat (una fortalesa religiosa) a una illa del riu Senegal, que de fet va agafar aquest nom d'ells. Per sota dels tributaris o zenaga hi havia la classe dels haratins, negres o barrejats, que feien de servidors o eren esclaus.

El zenaga havia estat parlat a una gran part de Mauritània, però va entrar en decadència quan els seus parlants foren derrotats pels àrabs maqil en la guerra de Char Bouba del segle xvii. Després d'aquesta guerra, es va prohibir portar armes i molts esdevingueren especialistes en estudis religiosos islàmics o servents de tribus més poderoses. Va ser entre el grup més antic i prestigiós que el zenaga va sobreviure més temps.

En 1940 (Dubié 1940) el zenaga era parlat per unes 13.000 persones de quatre tribus nòmades distribuïdes en una àrea compresa entre St. Louis, Podor, Boutilimit, i Nouakchott (però sense incloure cap d'aquestes ciutats):[3]

  • Tashumsha ("els cinc"): 4.653 parlants de 12.000 membres
  • D-abu-djhes (i-D-ab-lahs-en): 5.000 de 5.000
  • Gumdjedjen (i-Kumleil-en), subtribu dels Ida u el Hadj: 700 (fora de la població Ida u el Hadj de 4.600)
  • Tendgha: 2.889 de 8.500

Aquestes tribus, segons Dubie, especialitzades tradicionalment en estudis religiosos islàmics, i portaven una vida nòmada especialitzada en ovelles i vaques. (pasturatge de camells de algunes tribus que ja havien canviat a l'àrab.) Fins i tot llavors, molts parlat van anar canviant a l'àrab hassania, la varietat d'àrab més parlada a Mauritània, i tots eren bilingües. El zenaga només s'usava dins la tribu, i es considerava de mala educació parlar-lo quan no hi havia no-parlants davant. Alguns parlants evitaven deliberadament utilitzar el zenaga amb els seus fills, esperant que aprenguessin hassania. No obstant això, molts parlants zenaga ho consideraven com un símbol de la seva independència i sel seu fervor religiós; Dubie cita un proverbi hassania: "Un moro que parla zenaga no és certament un Zenagui (membre d'una tribu servent.)"

Mig segle més tard, s'informa que el nombre de parlants és d'uns 2.000. Mentre que el zenaga es considera una llengua amenaçada, l'àrab hassania conté un nombre substancial de manlleus del zenaga (més del 10% del seu vocabulari.[4])

Descripció lingüística[modifica]

El zenaga comparteix l'estructura bàsica amb altres llengües amazigues, encara que difereix en detalls específics. Probablement el zenaga és les llengües amazigues més divergent d'entre les parlades encara en l'actualitat. Mostra major arcaisme en el sistema vocàlic, que reté intacte del protoberber:

Reflexos moderns de les vocals del protoberber[5]
*Protoberber Zenaga Tuareg /
Ghadamès
Altres
*a a ɐ Ø
*i,*u i,u ə Ø
*aa a a a
*ii i i i
*uu u u u

El sistema fonològic difereix força del de les altres llengües amazigues i ha estat sotmès a alguns canvis particulars com /l/ > /dj/ y /x/ > /k/, així com abundant presència d'oclusives glotals, no totalment predictibles.

Bibliografia[modifica]

  • L'emirat d'Adrar, per Pierre Bonte, en línia a [1][Enllaç no actiu]
  • Al-Chennafi M. & Norris H. T., "How the Hassaniyya vernacular of Mauritania supplanted Zenaga" - The Maghreb-Review 76 (5-6), 1981. pp : 77-78.
  • Basset, André. 1933b. 'Note sur les parlers zenaga'. In Bulletin du Comité d'études historiques et scientifiques de l'Afrique Occidentale Française; 1933, pp. 319–32.
  • Basset, René. 1909. "Mission au Senegal". Bulletin de correspondence africaine; 39. Paris: Leroux.
  • Cohen, David & Taine-Cheikh, Catherine. 2000. 'À propos du zénaga. Vocalisme et morphologie verbale en berbère'. Bulletin de la Société de linguistique de Paris XCV/1, pp. 267–319.
  • Dubié, Paul (1940). "L'îlot berbérophone de Mauritanie", Bulletin de l'IFAN; 2, pp. 315–325.
  • Faidherbe, Louis L. 1877. Le Zenaga des tribus Senegalaises. Paris.
  • Kossmann, Maarten. 2001. ‘L'origine du vocalisme en zénaga de Mauritanie’, pp. 83–95 of Ibriszimow, Dymitr & Vossen, Rainer (eds.). 2001. Etudes berbères. Actes du « 1. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie » (Frankfurter Afrikanistische Blätter, 13.), Köln : Rüdiger Köppe.
  • Kossmann, Maarten. 2001. 'The Origin of the Glottal Stop in Zenaga and its Reflexes in the other Berber Languages'. Afrika und Übersee; 84, pp. 61–100.
  • Masqueray, Émile. 1879. 'Comparaison d'un vocabulaire des Zenaga avec les vocabulaires correspondents des dialectes Chawia et des Beni Mzab'. Archives des missions scientifiques et litteraires 3/5: 473-533.
  • Nicolas, Francis. 1953. La langue berbère de Mauritanie, (Dakar, mémoire de l'IFAN, n° 33).
  • Ould Cheikh, Abdel Wedoud. 2008. « Les communautés zénagophones aujourd'hui », [Avant-propos] pp. XV-XXXIII, in: Catherine Taine-Cheikh, "Dictionnaire zénaga-français. Le berbère de Mauritanie présenté par racines dans une perspective comparative", (Berber Studies n° 20). XCIX + 650 p. Köln: Rüdiger Köppe Verlag, ISBN 978-3-89645-399-0
  • Taine-Cheikh, Catherine (with Yaha Ould El Bara). 1997. « Le vocalisme du berbère zénaga de Mauritanie — premiers résultats d'une analyse acoustique », Actes des Journées d'Etudes Linguistiques : «La voyelle dans tous ses états», Nantes (5 et 6 décembre 1997), pp. 80–85.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 1999. « Le zénaga de Mauritanie à la lumière du berbère commun », Éd. Marcello Lamberti et Livia Tonelli, Afroasiatica Tergestina. Papers from the 9th Italian Meeting of Afro-Asiatic (Hamito-Semitic) Linguistics, Trieste, 23-24 abril 1998, Padova, UNIPRESS, pp. 299–324, ISBN 88-8098-107-2
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2002. « Morphologie et morphogenèse des diminutifs en zenaga (berbère de Mauritanie) », Éd. Kamal Nait-Zerrad, Articles de linguistique berbère. Mémorial Werner Vycichl, Paris: L'Harmattan, ISBN 978-2-7475-2706-4; p. 427-454,
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2003. « L'adjectif et la conjugaison suffixale en berbère », Éd. Jérôme Lentin, Antoine Lonnet, Mélanges David Cohen. Études sur le langage, les langues, les dialectes, les littératures, offertes par ses élèves, ses collègues, ses amis, Paris: Maisonneuve & Larose, ISBN 978-2-7068-1674-1; pp. 661–74
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2003. « La corrélation de gémination consonantique en zénaga (berbère de Mauritanie) », Comptes rendus du GLECS; n° 34 (1998–2002), pp. 5–66.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2004. « Les verbes à finale laryngale en zénaga », Éd. K. Nait-Zerrad, R. Vossen, D. Ibriszimow, Nouvelles études berbères. Le verbe et autres articles. Actes du «2. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie», Köln: Rüdiger Köppe Verlag ISBN 3-89645-387-4; pp. 171–90
  • Taine-Cheikh, Catherine 2005. « Le problème des verbes dérivés en berbère et l'exemple du zénaga », Éd. P. Fronzarolli & P. Marrassini, Quaderni di Semitistica. Proceedings of the 10th Meeting of Hamito-Semitic (Afroasiatic) Linguistics (Florence, 18–20 abril 2001), n° 25, pp. 391–409.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Les marques de 1ère personne en berbère. Réflexions à partir des données du zénaga », Éd. A. Mengozzi, Studi Afroasiatici. XI Incontro Italiano di Linguistica Camitosemitica, Milano, Franco Angeli, pp. 97–112.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Du rôle de la quantité vocalique en morphogénie. Réflexions à partir de l'arabe et du berbère de Mauritanie », Faits de Langues n° 26 [special issue on Hamito=Semitic languages (afro-asiatiques, vol. 1), Éd. A. Lonnet & A. Mettouchi], Paris, Ophrys, pp. 41–63.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Le rôle des phénomènes d'agglutination dans la morphogenèse de l'arabe et du berbère, éd. G. Lazard & C. Moyse, Linguistique typologique [Actes du 3ème colloque "Typologie des langues et universaux linguistiques", Paris, 18-19 novembre 2002], Lille: Presses du Septentrion, pp. 288–315.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Moyen et réfléchi: typologie comparée de l'arabe et du berbère (exemples mauritaniens) », Matériaux arabes et sudarabiques (GELLAS) [2003-2005. "En hommage à Omar Bencheikh (1940-2005)"], n° 11 (nouvelle série), Paris, pp. 37–52.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Les numéraux en berbère. Le cas du zénaga », Éd. A. M. Di Tolli, Studi Maġribini Nuova Serie, vol. 3 (2005 "Studi Berberi e Mediterranei. Miscellanea offerta in onore di Luigi Serra"), Napoli: Università degli Studi di Napoli "L'Orientale", pp. 269–280.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2006. «  Alternances vocaliques et affixations dans la morphologie nominale du berbère: le pluriel en zénaga », Éd. R. Vossen et D. Ibriszimow, Études berbères III. Le nom, le pronom et autres articles, (Berber Studies; n° 14) Köln: R. Köppe Verlag; pp. 253–267.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Les propositions relatives en zénaga et la question des relateurs en berbère », Éd. M. Moriggi, XII Incontro Italiano di Linguistici Camito-semitica (Afroasiatica). Atti, Rubbettino: Medioevo Romanzo e Orientale, pp. 301–310.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Voix moyenne et variations d'actance: le réfléchi en arabe et en berbère (exemples de Mauritanie) », Éd. A. Rousseau, D. Bottineau et D. Roulland, L'énoncé réfléchi", Rennes: Presses Universitaires de Rennes, pp. 321–342.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Périphérie géographique et perméabilité aux contacts. Le cas du Maghreb », Romano-Arabica, n° 6-7 (2006-2007 "Peripheral Arabic Dialects", Éd. George Grigore), pp. 159–178.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2008. « Les verbes dérivés à préfixe "S" en berbère: le cas du zénaga, entre grammaire et lexique »,Éd. G. Takács, Semito-Hamitic Festschrift for A. B. Dolgopolsky and H. Jungraithmayr, Berlin: Dietrich Reimer Verlag, pp. 284-309.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2008. «Arabe(s) et berbère en contact: le cas mauritanien », Éd. M. Lafkioui & V. Brugnatelli, Berber in Contact. Linguistic and Sociolinguistic Perspectives - Le berbère en contact. Études en linguistique et sociolinguistique (Berber Studies; n° 22). Köln: Rüdiger Köppe Verlag, ISBN 978-3-89645-922-0; pp. 113–139,
  • Taine-Cheikh, Catherine, "Dictionnaire zénaga-français. Le berbère de Mauritanie présenté par racines dans une perspective comparative", (Berber Studies; n° 20, 2008) Köln: Rüdiger Köppe Verlag, XCIX + 650 p. [avec un avant-propos d'Abdel Wedoud Ould Cheikh], ISBN 978-3-89645-399-0
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « La lexicographie du zénaga et le problème de classement par racines », Éd. R. Vossen, D. Ibriszimow & H.J. Stroomer, Etudes berbères IV. Essais lexicologiques et lexicographiques et autres articles. Actes du «4. Bayreuth-Frankfurt-Leidener Kolloquium zur Berberologie», 21-23 setembre 2006. (Berber Studies; n° 25). Köln: Rüdiger Köppe Verlag ISBN 978-3-89645-925-1, pp. 231–247,
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « Les morphèmes de futur en arabe et en berbère. Réflexions pour une typologie », Faits de Langues; n° 33 [special issue on the future], Paris: Ophrys, pp. 91–102.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « L'aoriste en zénaga : Contribution à l'étude des aspects en berbère », Éd. S. Chaker, A. Mettouchi et G. Philippson, Études de phonétique et linguistique berbères. Hommage à Naïma LOUALI (1961-2005), Paris: Peeters [series: SELAF n° 452, Maghreb-Sahara n° 23], pp. 231–249.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « À propos de l'expression de l'état en zénaga. Apophonie et sous-catégorisation verbale en berbère et en arabe », Éd. S. Baldi, Studi Maġribini Nuova Serie, vol. VII ("International Afro-Asiatic Congress. 11th-13th setembre 2008", at the University of Naples "L'Orientale", Italy, ed. by), pp. 95–109.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. "Dictionnaire français–zénaga (berbère de Mauritanie). Avec renvois au classement par racines du Dictionnaire zénaga–français", Berber Studies n° 27, Köln, Rüdiger Köppe Verlag, XIV + 326 p., ISBN 978-3-89645-927-5
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « Ordre, injonction, souhait et serment en zénaga (étude comparative) », Éd. H. J. Stroomer / M. Kossmann / D. Ibriszimow / R. Vossen, "Etudes berbères V. Essais sur des variations dialectales et autres articles", Köln, Rüdiger Köppe Verlag, Berber Studies n° 28, pp. 191–212, ISBN 978-3-89645-928-2
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « The role of the Berber deictic ad and TAM markers in dependent clauses in Zenaga », Éd. I. Bril (éd.), "Clause Linking and Clause Hierarchy. Syntax and pragmatics", Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, pp. 355–398.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « Aux origines de la culture matérielle des nomades de Mauritanie. Réflexions à partir des lexiques arabes et berbères ». "The Maghreb Review" ["Spécial issue on Mauritania", Part 1, Éd. P. Bonte et S. Boulay], 35 (n° 1-2), pp. 64–88.

Referències[modifica]

  1. Zenaga a The Joshua Project
  2. Room, Adrian, African Placenames, McFarland & Co. Jefferson, North Carolina. 1994.
  3. (Zenaga names from Nicolas (1953:102.)
  4. UNICE foundation: La "longue marche" de l'arabisation en mauritanie (francès)
  5. The Berbers: Linguistic and genetic diversityPDF (4.24 MB), p. 8.

Enllaços externs[modifica]