Nafusi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaNafusi
ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ
Tanfusit
Parlants
186.000 (2016)[1]
140.000 (2006)[2] principalment a Djadu, Nalut i Yafran.
Rànquing -
Parlat a Líbia Líbia
Classificació lingüística
Llengües afroasiàtiques
Llengües berbers
Llengües berbers orientals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització -
Nivell de vulnerabilitat 4 en perill sever
Codis
ISO 639-3 jbn
SIL jbn
Glottolog nafu1238
UNESCO 1970
IETF jbn
Modifica les dades a Wikidata

El nafusi (també nefusi; nom berber: Maziɣ o Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ ) és una llengua berber parlada al Jabal Nafusa (Drar n infusen), una gran àrea al nord-oest de Líbia. Els seus principals parlants són les comunitats ibadites al voltant de Djadu, Nalut (Lalut) i Yafran.

El dialecte de Yefren a l'est difereix una mica dels de Nalut i Djadu a l'oest.[3] Un nombre de frases en nafusi antic apareixen en manuscrits ibadites ja en el segle XII.[4] L'entrada a Ethnologue inclou les varietats zuwara, matmata, i djerbi sota la rúbrica "nafusi", que no correspon ni a l'ús local ni acadèmic.

El dialecte de Jadu és descrit en alguns detalls per Beguinot (1931).[5] Motylinski (1898) descriu el dialecte de Jadu i Nalut parlat per un estudiant de Yefren.[6]

El nafusi comparteix nombroses innovacions amb les llengües zenetes, però a diferència d'aquestes, manté els prefixos vocàlics abans de les síl·labes obertes; per exemple, ufəs "mà" < *afus,en lloc del zenati fus; sembla properament relacionat amb el sokni i siwi a l'est.[7]

Referències[modifica]

  1. Nafusis a The Joshua Project
  2. E. K. Brown, R. E. Asher & J. M. Y. Simpson, Encyclopedia of language & linguistics, Volume 1, p.155 (Elsevier, 2006, ISBN 9780080442990)
  3. Beguinot 1931:VIII
  4. Tadeusz Lewicki, "De quelques textes inédits en vieux berbère provenant d'une chronique ibāḍite anonyme" and André Basset, "Note additionnelle", Revue des études islamiques VIII, 1934, pp. 277, 298
  5. Francesco Beguinot, Il berbero nefûsi di Fassâṭo: grammatica, testi raccolti dalla viva voce, vocabolarietti. Roma: Istituto per l'Oriente 1931
  6. p. 1, A. de Calassanti-Motylinski, Le Djebel Nefousa: transcription, traduction française et notes, avec une étude grammaticale, Paris: Ernest Leroux, 1898.
  7. Maarten Kossmann, 1999, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Köln: Rüdiger Köppe, pp. 29-33