Sanhaji de Srayr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaSanhaji de Srayr
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants51.000 (2016)[1]
Parlants nadius50.000 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRif meridional
EstatMarroc Marroc
Sanhaja de Srayr - Localization map.png
Classificació lingüística
Amazic
Llengües amazigues septentrionals
Llengües amazigues de l'Atles[2]
Característiques
Sistema d'escripturatifinag i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sjs Modifica el valor a Wikidata
Glottologsenh1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesjs Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1288 Modifica el valor a Wikidata
IETFsjs Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8489 Modifica el valor a Wikidata

Sanhaji de Srair és una llengua amaziga septentrional. És parlada pels sanhadja de Srayr, un poble amazic que viu a la part meridional del Rif marroquí, en l'àrea coneguda com a "Petit Sanhaja". Malgrat la seva àrea de parla, el sanhaji pertany a la branca de l'Atles de l'amazic.[2][3] També és iinfluenciat pel veí rifeny. El sanhaji de Srayr és considerat per la Unesco com en situació crítica.[4]

El sanhaji té una forta variació dialectal interna:[5] el parlar dels Ketama és considerat com a força diferent del de les altres tribus[6] i només parlat a quatre llogarets: Aït Ahmed, Aït Aïssa, Makhzen i Asmmar.

El parlar Sanhaji de Srayr varia segons les tribus:

  • Aït Ahmed : majoritàriament amazigòfona, minoria arabòfona ;
  • Aït Bchir : majoritàriament amazigòfona, minoria arabòfona ;
  • Aït Bounsar : íntegrament amazigòfona ;
  • Aït Bouchibet : íntegrament amazigòfona ;
  • Aït Khennous : íntegrament amazigòfona ;
  • Aït Mezdouy : íntegrament amazigòfona ; els llogarets del nord-est dels Aït Mezdouy també parlen rifeny;[6]
  • Aït Seddat : íntegrament arabòfona ;
  • Ketama : majoritàriament arabòfona, minoria amazigòfona ;
  • Taghzout : íntegrament amazigòfona ;
  • Zarqet : íntegrament amazigòfona.

Referències[modifica]

  1. Senhaya a the Joshua Project
  2. 2,0 2,1 Lameen Souag, 2004: "Senhaja de Srair is not Zenati, but rather Atlas, belonging (despite location) with Middle Atlas Tamazight."
  3. Morocco - VII. Linguistic survey, dans: BRILL's First Encyclopaedia of Islam: 1913-1936 (Brill, 1993), p.598
  4. Atlas UNESCO des langues en danger dans le monde, Senhaja de Srair
  5. M. Kossmann, The Arabic Influence on Northern Berber (Brill, 2013), p.21
  6. 6,0 6,1 Mena Lafkioui, Atlas linguistique des variétés berbères du Rif, dans: Berber Studies, vol. 16 (Köppe, 2007)

Bibliografia[modifica]

  • Peter Behnstedt, "La frontera entre el bereber y el árabe en el Rif", Estudios de dialectología norteafricana y andalusí vol. 6, 2002.
  • Esteban Ibañez, Diccionario español-senhayi (dialecto beraber de Senhaya de Srair), 1959.
  • A. Renisio, Études sur les dialectes berbères des Beni Iznassen, du Rif et des Senhaja de Sraïr. Grammaire, textes et lexique. PIHEM, vol. 12. Paris 1932.