Protoberber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaProtoberber
Tipus protollengua
principalment a Àfrica del Nord
Classificació lingüística

Afroasiàtic
  Afr. septentrional
    Berber

      protoberber
Codis
ISO 639-1 ber
ISO 639-2 ber
ISO 639-3 ber
SIL ber
Modifica les dades a Wikidata

El protoberber és la protollengua antecessora de les llengües berbers modernes, donada l'absència de testimoniatges escrits aquesta llengua només pot conèixer-se indirectament mitjançant la reconstrucció lingüística. El protoberber és una llengua afroasiàtica que mostra majors similituds amb el grup semític i el grup egipci.

Història[modifica]

Les llengües berbers i el protoberber hipotèticament reconstruït a partir d'elles mostra característiques que la distingeixen sistemàticament de la resta de branques afroasiàtiques. Tanmateix les modernes llengües berbers són bastant similars el que suggereix que si bé la separació de protoberber de la resta de les altres llengües afroasiàtiques és molt antiga (s'estima entre el 8000 i el 7000 aC.)[1]La diversificació dins del berber és molt més recent (s'estima que va començar cap al 1000 a. C.). Louali i Philippson (2003) van proposar, sobre la base de la reconstrucció del lèxic relacionat amb la ramaderia i el pasturatge, que el primer estat del protoberber (protoberber I s'hauria parlat al voltant del 5000 a.C) mentre que el següent estadi (protoberber II) s'hauria parlat molt més recentment.[2]

En el III mil·lenni aC, els parlants de protoberber dispersos en una àrea que abastava des del centre d'Àfrica del Nord al Regne Mitjà d'Egipte. En l'últim mil·lenni aC., una expansió berber ulterior hauria estat reflectida pels historiadors de l'antiga Roma. L'última fase d'aquesta expansió hauria ocorregut en el primer mil·lenni a.C., quan els tuaregs haurien ocupat part del Sàhara central gràcies a la cria de camells[3] (en el passat, les regions septentrionals del Sàhara haurien estat molt més habitables del que ho són actualment).[4] El fet que el lèxic reconstruït inclogui la major part d'espècies domèstiques de remugants de la regió (excepte el camell), suggereix que els parlants de protoberber ja practicaven àmpliament la ramaderia i eren pastors nòmades.[5]

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

Alguns intents primerencs de reconstruir l'inventari fonològic del proto-berber estaven molt influïts pels estudis sobre les llengües tuareg, a causa de la percepció que aquestes llengües presentaven gran arcaisme.[6] Aquesta percepció ha estat qüestionada i les reconstruccions més modernes no depenen tant de les dades del berber.

Vocals

Karl G. Prasse t Maarten Kossmann reconstrueixen pel proto-berber tres vocals breus /a, i, o/ i quatre vocals llargues /ā, ī, ū, ē/.[6][7] aquests proto-fonemes tenen els següents reflexos en les llengües berbers modernes:

Reflexos de les vocals del PB en berber modern[8]
*PROTO-
BERBER
Zenaga Tuareg /
Ghadamès
Figuig
i altres
*a a ӑ ə
*i i ə ə
*u u ə ə
a a a
i i i
i e i
u u u

El tuareg i el ghadamès també tenen el fonema /o/, que sembla haver-se originat com a desenvolupament secundari d'/u/ mitjançant harmonia vocàlica[7]i de l'*aʔ en ghadames.[9] Per la seva part, Allati reconstrueix /a, i, u, e, o/.[10] Alexander Militarev només usa tres vocals /a, i, u/ en el seu lèxic reconstruït.[11]

Consonants

Maarten Kossmann reconstrueix el següent inventari consonàntic pel protobereber:

Fonemes consonàntics[6][9]
Labial Dental Postalveolar/
Palatal
Velar Uvular Glotal
simple faring. simple labial.
Oclusiva Sorda t, tt , ḱḱ
[c], [cː]
k, kk qq ʔ
Sonora b, bb d, dd , dˤdˤ ǵ, ǵǵ
[ɟ], [ɟː]
ɡ, ɡg ɡgʷ
Fricativa Sorda f, f s, s ʃ, ʃʃ?
Sonora β z, zz , zˤzˤ ʒ? γ
Nasal m, mm n, nn
Vibrant r, rr
Aproximant l, ll j, jj

Com en la major part de llengües berbers modernes,[12] la major part de consonants del protoberber tenen una contrapartida homorgànica tensa que es fonològicament distintiva, amb algunes excepcions com w~ggw, γ~qq.[6] Les consonants del protoberber designades com /*ǵ/ i /*g/ es mantenen com a fonemes en diferents llengües zenati:[6]

PB Tam. Ghad. Riff Chen.
g ɟ ʒ ʒ
*g g ɟ y g

Referències[modifica]

  1. Militarev, A. «Sovremennoe sravnitel'no-istoricheskoe afrazijskoe jazykoznanie: chto ono mozhet dat' istoricheskoj nauke?». A: Lingvisticheskaja rekonstrukcija i drevnejshaja istorija Vostoka. 3, 1984, p. 3–26, 44–50. 
  2. Louali & Philippson 2003, "Les Protoméditerranéens Capsiens sont-ils des protoberbères ? Interrogations de linguiste.", GALF (Groupement des Anthropologues de Langue Française), Marrakech, 22-25 septembre 2003.
  3. Heine 2000, p. 292.
  4. Heath 2005, pàg. 4-5.
  5. Blench 2006, p. 81.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Kossmann, M.G. (1999): "Essai sur la phonologie du proto-berbère", Rüdiger Köppe Verlag, ISBN 978-3-89645-035-7
  7. 7,0 7,1 K.-G. Prasse (1990), New Light on the Origin of the Tuareg Vowels E and O, in: H. G. Mukarovsky (ed), Proceedings of the Fifth International Hamito-Semitic Congress, Vienna, I 163-170. In earlier publications, Prasse had argued that /e/ and /o/ did not go back to Proto-Berber.
  8. Kossmann (2001a)
  9. 9,0 9,1 Kossmann (2001b)
  10. Allati (2002:42)
  11. Berber etymology
  12. Kossmann, M.G.; Stroomer, H.J.: "Berber Phonology", in Phonologies of Asia and Africa, 461 - 475 (1997)

Bibliografia[modifica]

  • Allati, Abdelaziz. Diachronie tamazighte ou berbere (en francès). Publications de L'Universite Abdelmalek Essaâdi, 2002, p. 296. ISBN 9981-61-015-1. 
  • Blench, R. Archaeology, language, and the African past. Rowman Altamira, 2006, p. 361. ISBN 0-7591-0466-2. 
  • Boukouss, Ahmed. Phonologie de l'amazigh. Institut Royal de la Culture Amazigh, 2009, p. 445. ISBN 9954-28-019-7. 
  • Ehret, Christopher. Reconstructing Proto-Afroasiatic (Proto-Afrasian): vowels, tone, consonants, and vocabulary. University of California Press, 1995, p. 557. ISBN 0-520-09799-8. 
  • Heath, Jeffrey. A grammar of Tamashek (Tuareg of Mali). Walter de Gruyter, 2005, p. 745. ISBN 3-11-018484-2. 
  • Heine, Bernd; Derek Nurse. African languages: an introduction. Cambridge University Press, 2000, p. 396. ISBN 0-521-66629-5. 
  • Kossmann, Maarten. «L'origine du vocalisme en zénaga de Mauritanie». A: Etudes berbères, 2001a, p. 89–95. 
  • Kossmann, Maarten «The Origin of the Glottal Stop in Zenaga and its Reflexes in the other Berber Languages». Afrika und Übersee, 84, 2001b, p. 61–100.
  • König, Christa. Case in Africa. Oxford University Press, 2008, p. 343. ISBN 0-19-923282-2. 
  • Prasse, Karl G. Manuel de grammaire touarègue (tăhăggart). 3, 1972–1974. 

Enllaços externs[modifica]